Millo alegra al Fiscal amb la narració d'un clima de "violència" a Catalunya durant el procés

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya assegura que Junqueras no volia "anar tan ràpid" com Puigdemont

 

 

Nova jornada de la vista oral del procés. Aquest dimarts s'ha celebrat l'onzena. Un dia que té un menú fort i potent. Només l'aperitiu ja ha començat amb un plat ben picant: la testitifical de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Testimoni demanat per la Fiscalia que ha demanat declarar sense imatge. Les defenses s'han queixat. Finalment ha declarat amb veu i imatge. Millo s'ha dedicat a enfatitzar i destacar el clima, que al seu parer, hi havia de violència a Catalunya en les darreres setmanes del procés. Una descripció que ha alegrat a la fiscalia perquè li justificaria l'acusació de rebel·lió. Però abans, ha furgat en les diferències internes entre els líders independentistes. 

 

Junqueras i Puigdemont

 

 Només començar a parlar ja ha volgut remarcar les diferències entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. De fet, ha assegurat que l'aleshores vicepresident de la Generalitat li va confessar que "no era partidari d'anar tan ràpid" com ho feia el Govern de Puigdemont. "Sóc independentista de tota la vida i no he de demostrar res", ha delatat Millo que li va confessar Junqueras per afegir que "altres membres del Govern ara han de demostrar que ho són". 

 

 Millo, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, també ha narrat que avisava contínuament a Puigdemont que el referèndum no es podia celebrar. Finalment, l'exdelegat del govern ha detallat la darrera trobada informal amb Puigdemont, en un sopar de PIMEC el sis de juny, que el va deixar "preocupat".  "Puigdemont em va dir que no podia fer marxa enrere i que tenia les formacions polítiques aquí…, jo convocaré un referèndum i després continuarem parlant", ha exposat Millo. Una proposta que l'aleshores delegat va replicar advertint-lo que "si convocava, posada data i pregunta ja hauria posat un punt d'inflexió irreversible…, dos o tres dies després convocava el referèndum".  Millo ha titllat el posicionament de Puigdemont de "suïcida".

 

Clima de violència

 

 

Millo ha aprofitat la catifa del fiscal per explaiar-se descrivint un sorprenent clima de violència a Catalunya. En línia amb la fiscalia per argüir la violència requerida pels delictes de rebel·lió i sedició. "No hi havia dies que es no passés amb inquietud", ha arribat a assenyalar l'exdirigent del PPC. Per uns moments, Millo ha semblat que narrés una la batalla d'Stalingrad, amb la diferència, que la realitat és la que és i no la que un estrany ressentiment et porta a crear-ne un altre. Una mena de narració delirant, més agressiva que fins i tot la cúpula del govern espanyol i l'excúpula del ministeri de l'Interior, que ha explicat una realitat paral·lela que ha espantat fins i tot la premsa catalana acreditada al Suprem que segueixen les sessions. 

 

 

 

Segons l'exdelegat del govern a partir del dia 10 de setembre van començar els "assetjaments, fustigacions, setges, desallotjaments a empreses o institucions i fins a mitjans de novembre, amb l'aplicació del 155 no es va restablir l'ordre".  Millo ha insistit en el concepte de "violència". "Hi havien rètols de Millo Muerte, no sé si és violència però molt pacífic no és", ha afegit. En aquesta línia ha assegurat que es van llençar "objectes incendiaris" a casernes de la Guàrdia Civil i que hi van "haver atacs a persones", sense concretar-ne cap.  Com exemple, ha constatat la petició del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de reforçar la seguretat dels edificis judicials  amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil perquè no es refiava dels Mossos donat que la llei de transitorietat jurídica el president del TSJC l'escollia el president de la Generalitat i no fos cas que els Mossos desobeissin la suspensió del Tribunal Constitucional". 

 

 

 

Amb l'arribada d'efectius de les policies espanyoles, segons Millo, el clima es va enrarir més. Segons l'exlíder del PP, l'aleshores conseller d'Interior, Joaquim Forn,  va dir que la presència de la policia espanyola era "una provocació". "Ells" , ha dit Millo, "van dir que se sobraven per complir les resolucions judicials sobre el referèndum". "El CNP i la Guàrdia Civil no estava per ser un cos subsidiari sinó que havien de coordinar-se", ha exposat. Una situació que Millo considera que els Mossos no ho volien complir perquè "Trapero els va advertir que no volia utilitzar la força". L'exhome de la Moncloa a Catalunya també ha emfatitzat la capacitat de mobilització extraordinària de l'independentisme que "d'espontània en té poc".  "En 20 minuts podien mobilitzar 500 persones", ha destacat. "No eren actes festius i folclòrics", ha reblat després d'admetre que des de la delegació del govern espanyol "monitoritzaven, controlaven i seguien les xarxes dels moviments, entitats i associacions". Millo ha subratllat la capacitat de les cadenes de whattsapp. 

 

 

 

Referèndum: Esbroncada amb Forn, Teoria del Fairy i acusacions de contra els Mossos

 

 

"No vaig conèixer cap actuació dels Mossos per aturar el referèndum el mateix Primer d'Octubre". Amb aquesta frase ha començat la declaració de Millo sobre la jornada del primer d'octubre al ministeri Fiscal. De fet, Millo ha continuat el seu relat anterior exposant que la violència de la jornada també provenia de la gent que s'estava als col·legis. En aquesta línia ha culpat al Govern de Puigdemont de provocar en "cridar a la gent a defensar les urnes i els col·legis". Millo ha tirat d'un clàssic d'aquest judici: hi havia "veritables muralles humanes per impedir l'actuació de la policia". "Hi havia ciutadans que van exercir violència contra els agents policials", ha subratllat per sostenir que els agents queien en la "trampa del fairy" -detergent a l'entrada dels col·legis perquè patinessin i un cop a terra els colpegessin el cap amb els peus- o que rebien cops al clatell "d'arts marcials". 

 

 

Pel que fa l'actuació dels Mossos,  Millo s'ha ficat de peus a la galleda quan a respostes de la defensa de Joaquim Forn, ha dit saber que alguns centres no van obrir perquè que desconeix els motius, evitant afirmar si va ser per accions de la policia catalana. També s'ha tret les puces de sobre en referència al dispositiu policial traspassant la responsabilitat al secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el coordinador de l'operatiu Diego López de los Cobos.  En aquesta part ha criticat les converses que va tenir amb Forn durant la jornada, una darrera pujada de to en la que el va avisar que no podia aturar les càrregues perquè les policies espanyoles actuaven per ordre judicial. 

 

 

Imatges que no eren de l'1-O

 

 

Millo ha explicat que, durant l'1-O, va veure algunes imatges de ferits que no corresponien a aquell dia. "Em vaig trobar la meva filla plorant", ha lamentat, quan li arribaven algunes imatges. Entre les fotografies que no corresponien a aquell dia i que van córrer per les xarxes socials, Millo ha descrit la foto d'un ferit durant una càrrega policial dels Mossos d'Esquadra el 2012 a Tarragona i que li va arribar a través d'un tuit d'un "humorista conegut". "Em vaig queixar i l'humorista va despenjar la fotografia", ha dit.

 

 

També ha recordat el cas d'una noia que va afirmar que "un policia li va trencar un a un els dits de la mà", però que posteriorment, veient les imatges, van veure com "el braç embenat era un i el que es veia que li estiraven a les imatges era un altre". Millo ha posat en valor que la jove "va demanar disculpes públicament, cosa que l'honora", però ha lamentat que ho va fer "dies més tard mentre que en poques hores aquella imatge havia donat la volta al món".

 

 

 

 

La DUI, "no era broma"

 

 

Millo diu que la declaració d'independència no va ser simbòlica. "Res feia pensar que fos una broma", ha relatat a preguntes del fiscal. Segons Millo, hi havia "context i proclames" que feien pensar que no era simbòlica i que hi havia una part "majoritària" de la societat que estava "preocupadíssima" sobre que la declaració es podia produir. 

 

 

Missatge de Puigdemont per evitar el 155 

 

 

També ha explicat que el matí del 27 d'octubre Puigdemont li va enviar un missatge demanant si no aplicaria el 155 en la hipòtesi que convoqués eleccions i no declarés l'independència. "Li vaig respondre que fes el que hagués de fer, que era la seva decisió", ha explicat, ja que el paquet de mesures del 155 ja s'estava tramitant al Senat.

 

 

 

Comentaris