Michele Novaga, periodista italià: "És un judici a les idees que no té res a veure amb la democràcia"

El periodista i observador electoral internacional per l'OSCE i UE assegura que ha percebut "un augment de la catalanofòbia a Espanya i arreu"

 

Michele Novaga (Milano 1972) és periodista i col·labora amb diferents revistes suïsses i italianes. Observador electoral internacional per l'OSCE i UE, segueix amb interès, des de fa més de vint anys, les vivències catalanes que han estat objecte de la seva tesis de llicenciatura universitària. Era present a Barcelona durant l'última Diada i la jornada del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

 

Michele, com a atent observador de la qüestió catalana, quina idea s'ha fet del que ha anat passant durant l'últim any i mig a Catalunya?

 

En aquest últim període s'han anat produint moltíssims esdeveniments polítics i socials i he percebut un augment de la catalanofòbia a Espanya i arreu. Noto amb preocupació que s'està intentant negar la llibertat lingüística i altres drets adquirits com l'extrema dreta pretén. Europa no sembla interessada en una qüestió que la implica directament amagant-se darrera el fet que tot plegat es tracta d'una "qüestió interna espanyola" Així ho pensa el mateix President de l'Europarlament Antonio Tajani el mateix que en el dia de record de les foibe va cloure el seu discurs amb un "Visca l'Istria i la Dalmàcia italianes", el mateix que revaloritza la figura de Benito Mussolini, el mateix que impedeix el debat al Parlament Europeu amb Torra i Puigdemont i que, al contrari, autoritza una trobada amb Abascal i Vox.

 

El que més m'indigna és que quan es parla de la qüestió catalana s'oculti deliberadament que el moviment independentista va multiplicar de manera impressionant els seus vots des que el Tribunal Constitucional va suspendre l'Estatut d'Autonomia que havia estat aprovat primer pel Parlament català (confirmat per referèndum) i després per les Corts Generals d'Espanya.

 

Malauradament també a Itàlia la qüestió catalana no sembla interessar al món de l'esquerra que tendeix a confondre-la amb les instàncies separatistes de la vella Lega Nord generant encara més confusió. S'oblida que les acusacions amb relació a Puigdemont i els altres consellers del seu Govern no han trobat cap fonament en l'ordenament jurídic de Gran Bretanya, Bèlgica, Alemanya i Suïssa: països que no han reconegut l'extradició dels polítics catalans a l'exili.

 

El passat 11 de setembre va participar a la Diada. Quines han estat les seves impressions?

 

 

He seguit tots els esdeveniments polítics més importants dels últims anys a Catalunya i alguna Diada, l'última, convidat per una associació de ciutadans catalans i estrangers que solidaritzen amb la causa catalana i que s'anomena Foreing Friends of Catalunya. En aquestes immenses manifestacions he pogut veure caminar alegres i entusiastes pels carrers i les places de Barcelona, nens, adults i gent gran de totes les classes socials. El que sempre m'ha fascinat i colpit del poble català és el seu esperit pacífic i inclusiu implícit al rebuig de qualsevol forma de violència. Cosa que he pogut constatar personalment també durant la jornada de l'1 d'octubre del 2017 essent a Barcelona per seguir d'a prop com a periodista el desenvolupament del Referèndum.

 

Em sorprèn cada cop més la força de voluntat i la determinació dels participants, l'òptima capacitat organitzativa i la implicació dels ciutadans: un o dos milions de persones que demanen ser escoltats no és tan sols un "fenomen folklòric" sinó quelcom molt més important. 

 

Segueix, doncs, el curs del Procés?

 

Sí, i haig de dir que moltes coses no les veig clares. Per exemple, el fet que hi hagi persones empresonades des de fa més de 500 dies sense mai ser escoltades i amb acusacions impròpies respecte al crim del qual se'ls acusa, o que testimonis exponents de les institucions espanyoles, que eren actius en els seus càrrecs, menteixin palesament negant que el dia del Referèndum s'hagués fet un ús desproporcionat de la força per part de la policia quan existeixen hores i hores de gravacions que proven el contrari. Em sembla un procés molt de cara als mitjans de comunicació en el que els mateixos jutges amenacen els testimonis si no recorden els fets (però només alguns dels presentats per la defensa) i en el que ha estat consentida la funció de pública acusació a una força xenòfoba i racista com és VOX. Em sembla més aviat un procés a les idees que no té res a veure amb la Democràcia.

 

Recentment a Zurich hi ha hagut un acte molt participat que ha tingut com a protagonista a Carles Puigdemont. Ens pot dir en general quina és la posició de l'opinió pública suïssa sobre la qüestió catalana?

 

No puc donar-te una resposta ja que no visc a Suïssa. Escric per als suïssos dels fets d'Itàlia. He vist que Puigdemont va ser acollit amb interès per la premsa durant la seva última visita i això m'ha semblat molt positiu. Contràriament, en un altra visita de Puigdemont a Berna, no hi vaig notar un gran interès com tampoc no l'he notat amb relació a Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades en terra suïssa. Crec que tot això representa un límit del moviment independentista que hauria d'esmerçar més energies en la comunicació i la internacionalització del Procés oferint als mitjans de comunicació continguts, arguments i entrevistes per contrastar el relat general anticatalà.

 

S'acosten temps d'eleccions. Generals, Europees i, a la fi, les Municipals de Barcelona.

Què n'espera d'aquestes importants eleccions?

 

Es veu a venir una primavera calenta, millor dit, de foc. Les Generals del 28 d'abril no prometen res de bo. Una eventual victòria dels socialistes no portaria grans millores, com hem vist durant els últims mesos del Govern Sánchez. D'altra banda, una afirmació de les tres forces de dretes i d'extrema dreta seria un autèntic desastre. PP, Ciudadanos i VOX com ja estan anunciant en campanya electoral no es limitarien a aplicar l'article 155 sinó que anirien molt més enllà.

 

Com a ciutadà europeu i italià estic molt preocupat per aquestes imminents eleccions europees, ja que els moviments de dreta i els populistes (que ja governen al meu país) podrien avançar encara més. Aquests moviments porten un concepte d'Europa molt llunyà del meu. De totes maneres, crec que la partida crucial és la de l'Ajuntament de Barcelona on és decisiu que el pròxim alcalde sigui expressió dels partits independentistes.

 

Em sorprèn que sobretot ERC i PdCAT no hagin entès a fons la importància d'aquest fet i es presentin cadascú amb un propi candidat en comptes de convergir en un sol candidat unitari: governar Barcelona a més a més de la Generalitat seria molt important sobretot pel que fa a la urgent projecció internacional de la qüestió. I si per acabar-ho d'arrodonir el Barça guanyés la Champion's League...

? (Milano 1972) periodista, col·labora amb diferents revistes suïsses i italianes, observador electoral internacional per l'OSCE i UE, segueix amb interès, des de fa més de vint anys les vivències catalanes que han estat objecte de la seva tesis de llicenciatura universitària. Era present a Barcelona durant l'última Diada i l'1 d'octubre de 2017.

 

Michele, com a atent observador de la qüestió catalana, quina idea s'ha fet del que ha anat passant durant l'últim any i mig a Catalunya?

 

En aquest últim període s'han anat produint moltíssims esdeveniments polítics i socials i he percebut un augment de la catalanofòbia a Espanya i arreu. Noto amb preocupació que s'està intentant negar la llibertat lingüística i altres drets adquirits com l'extrema dreta pretén. Europa no sembla interessada en una qüestió que la implica directament amagant-se darrera el fet que tot plegat es tracta d'una "qüestió interna espanyola" Així ho pensa el mateix President de l'Europarlament Antonio Tajani el mateix que en el dia de record de les foibe va cloure el seu discurs amb un "Visca l'Istria i la Dalmàcia italianes", el mateix que revaloritza la figura de Benito Mussolini, el mateix que impedeix el debat al Parlament Europeu amb Torra i Puigdemont i que, al contrari, autoritza una trobada amb Abascal i Vox.

 

El que més m'indigna és que quan es parla de la qüestió catalana s'oculti deliberadament que el moviment independentista va multiplicar de manera impressionant els seus vots des que el Tribunal Constitucional va suspendre l'Estatut d'Autonomia que havia estat aprovat primer pel Parlament català (confirmat per referèndum) i després per les Corts Generals d'Espanya.

 

Malauradament també a Itàlia la qüestió catalana no sembla interessar al món de l'esquerra que tendeix a confondre-la amb les instàncies separatistes de la vella Lega Nord generant encara més confusió. S'oblida que les acusacions amb relació a Puigdemont i els altres consellers del seu Govern no han trobat cap fonament en l'ordenament jurídic de Gran Bretanya, Bèlgica, Alemanya i Suïssa: països que no han reconegut l'extradició dels polítics catalans a l'exili.

 

El passat 11 de setembre va participar a la Diada. Quines han estat les seves impressions?

 

 

He seguit tots els esdeveniments polítics més importants dels últims anys a Catalunya i alguna Diada, l'última, convidat per una associació de ciutadans catalans i estrangers que solidaritzen amb la causa catalana i que s'anomena Foreing Friends of Catalunya. En aquestes immenses manifestacions he pogut veure caminar alegres i entusiastes pels carrers i les places de Barcelona, nens, adults i gent gran de totes les classes socials. El que sempre m'ha fascinat i colpit del poble català és el seu esperit pacífic i inclusiu implícit al rebuig de qualsevol forma de violència. Cosa que he pogut constatar personalment també durant la jornada de l'1 d'octubre del 2017 essent a Barcelona per seguir d'a prop com a periodista el desenvolupament del Referèndum.

 

Em sorprèn cada cop més la força de voluntat i la determinació dels participants, l'òptima capacitat organitzativa i la implicació dels ciutadans: un o dos milions de persones que demanen ser escoltats no és tan sols un "fenomen folklòric" sinó quelcom molt més important. 

 

Segueix, doncs, el curs del Procés?

 

Sí, i haig de dir que moltes coses no les veig clares. Per exemple, el fet que hi hagi persones empresonades des de fa més de 500 dies sense mai ser escoltades i amb acusacions impròpies respecte al crim del qual se'ls acusa, o que testimonis exponents de les institucions espanyoles, que eren actius en els seus càrrecs, menteixin palesament negant que el dia del Referèndum s'hagués fet un ús desproporcionat de la força per part de la policia quan existeixen hores i hores de gravacions que proven el contrari. Em sembla un procés molt de cara als mitjans de comunicació en el que els mateixos jutges amenacen els testimonis si no recorden els fets (però només alguns dels presentats per la defensa) i en el que ha estat consentida la funció de pública acusació a una força xenòfoba i racista com és VOX. Em sembla més aviat un procés a les idees que no té res a veure amb la Democràcia.

 

Recentment a Zurich hi ha hagut un acte molt participat que ha tingut com a protagonista a Carles Puigdemont. Ens pot dir en general quina és la posició de l'opinió pública suïssa sobre la qüestió catalana?

 

No puc donar-te una resposta ja que no visc a Suïssa. Escric per als suïssos dels fets d'Itàlia. He vist que Puigdemont va ser acollit amb interès per la premsa durant la seva última visita i això m'ha semblat molt positiu. Contràriament, en un altra visita de Puigdemont a Berna, no hi vaig notar un gran interès com tampoc no l'he notat amb relació a Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades en terra suïssa. Crec que tot això representa un límit del moviment independentista que hauria d'esmerçar més energies en la comunicació i la internacionalització del Procés oferint als mitjans de comunicació continguts, arguments i entrevistes per contrastar el relat general anticatalà.

 

S'acosten temps d'eleccions. Generals, Europees i, a la fi, les Municipals de Barcelona.

Què n'espera d'aquestes importants eleccions?

 

Es veu a venir una primavera calenta, millor dit, de foc. Les Generals del 28 d'abril no prometen res de bo. Una eventual victòria dels socialistes no portaria grans millores, com hem vist durant els últims mesos del Govern Sánchez. D'altra banda, una afirmació de les tres forces de dretes i d'extrema dreta seria un autèntic desastre. PP, Ciudadanos i VOX com ja estan anunciant en campanya electoral no es limitarien a aplicar l'article 155 sinó que anirien molt més enllà.

 

Com a ciutadà europeu i italià estic molt preocupat per aquestes imminents eleccions europees, ja que els moviments de dreta i els populistes (que ja governen al meu país) podrien avançar encara més. Aquests moviments porten un concepte d'Europa molt llunyà del meu. De totes maneres, crec que la partida crucial és la de l'Ajuntament de Barcelona on és decisiu que el pròxim alcalde sigui expressió dels partits independentistes.

 

Em sorprèn que sobretot ERC i PdCAT no hagin entès a fons la importància d'aquest fet i es presentin cadascú amb un propi candidat en comptes de convergir en un sol candidat unitari: governar Barcelona a més a més de la Generalitat seria molt important sobretot pel que fa a la urgent projecció internacional de la qüestió. I si per acabar-ho d'arrodonir el Barça guanyés la Champion's League...

?

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?