La 29a ha estat una jornada de reafirmament al judici del procés. Aquest dimecres, les declaracions dels agents del Cos Nacional de Policia que van participar en les actuacions del Primer d’Octubre a Barcelona, Sabadell i l’Hospitalet han acreditat de manera definitiva que els únics que van fer una declaració unilateral van ser els tres cossos policials. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil va anar a la seva, perquè així tenien les ordres, i els Mossos van quedar com l’únic cos armat que es pensava que formava part d’un entramat de coordinació. Si els acusats van assegurar en les seves declaracions que no van fer cap DUI, els agents de policia sí que han admès que van actuar unilateralment, fins i tot, al marge de la llei que els obliga a col·laborar.
A més, els testimonis han demostrat la poca traça jurídica i processal de Vox. Ara bé, tot i que hi han hagut testimonis que han rebaixat, i molt, el nivell de la guerrilla dels votants de l’1-O, les defenses estan a l’aguait perquè temen que el relat de cops, empentes, barricades i problemes vagi impregnant els magistrats. Els lletrats, però, també fan admetre que en la gran majoria dels col·legis van confiscar el material. Un resultat clau per mesurar els delictes.
Unilateralment i espionatge
Durant el matí, els oficials de policia han confessat obertament allò que la defensa de Quim Forn considera que ja està acreditat: que les policies espanyoles van actuar al marge dels Mossos des del minut zero. La confessió ha estat oberta i honesta dels responsables de l’operatiu d’informació del Cos Nacional de Policia a Barcelona durant el Primer d’Octubre. L’inspector de la Unitat Central d’Informació del CNP amb TIP 88009 i l’inspector 75137 de la Policia Judicial han admès sense miraments que tenien ordre d’actuar al marge dels Mossos.
Els dos comandaments van actuar a les escoles Nostra Llar de Sabadell, el centre de votació de Carme Forcadell; l’escola Joan Boscà i Pau Romeva del barri de les Corts de Barcelona. Han reconegut que van planificar on actuar el dia abans, i que mai se’ls va donar instruccions per actuar conjuntament amb Mossos. Així de clar.
Al final, els únics que van caure en el parany de la falsa coordinació van ser els Mossos. La policia catalana es va empassar aquesta col·laboració però a les 10 del matí ja va constatar que tenia dues-centes unitats antiavalots de policies espanyoles fent de les seves per Catalunya. D’aquí que la prefectura requerís informació per tal de saber on estaven actuant i poder garantir la seguretat ciutadana i la seva escomesa.
Aquest control dels Mossos ha estat utilitzat per les acusacions per acusar-los d’espionatge. De fet, dos inspectors del CNP (número 88.009 i 75.137) han explicat que a l’escola Pau Romeva de Barcelona hi havia una parella de mossos de paisà que els vigilaven. “Portaven equips discrets de comunicació a l’orella, una defensa extensible i botes tàctiques”, han detallat. Dos testimonis més han corroborat aquesta versió i han afegit més salsa parlant d’un cotxe camuflat. Però l’espionatge s’ha desfet com un sucre a preguntes de l’advocat Xavier Melero.
El lletrat els ha preguntat si les tasques de vigilància o contra vigilància les tenia “en exclusiva” el CNP. Davant la pregunta, els testimonis no han sabut què respondre i li ha donat l’estacada final quan els hi ha preguntat com anaven quan feien tasques de contravigilància. La sala en ple ha dibuixat un somriure irònic quan ha explicat que també portaven equips discrets de comunicació a l’orella, una defensa extensible, botes tàctiques i cotxes camuflats.
La poca traça de Vox
La imperícia de Vox en aquest procés s’ha manifestat aquesta tarda en la seva plenitud. Han declarat els testimonis que havien demanat. Un desastre. La Guàrdia Urbana de Badalona no ha aportat res de nou a les declaracions dels seus companys i han reduït la discussió amb Jordi Cuixart del 25 de setembre per uns rètols proreferèndum a un teva-meva de “colegueo”. “La gent va ser molt amable”, ha explicat un caporal.
Però on l’han feta grossa ha estat amb els primers mossos que han cridat a testificar. S’han confós. Un caporal dels Mossos va estar tot el Primer d’Octubre pendent del 112 i va actuar per una alcoholèmia d’un home borratxo que volia passar per un carrer de La Garriga on hi havia 200 persones. L’altra, una mossa en un col·legi de Cardedeu ha assegurat que no va rebre cap ordre ni instrucció per facilitar el referèndum. Vox s’ha confós, eren dos agents que surten al sumari per haver intentat notificar una citació als responsables d’Unipost. La imperícia togada.
Rebaixa de la violència
Les testificals dels policies han quedat molt lluny de les primeres declaracions dels seus companys espanyols. Lluny queden els episodis de violència salvatge ni mirades d’odi. De moment, no en parlen. De fet, un inspector ha passat el ribot a la violència. Era l’oficial 64.915 que va actuar a l’Institut Vilomara n’ha rebaixat el nivell. Fins i tot, quan ha sortit la història d’un paraigua amb què s’havia punxat un agent ha admès al Tribunal que no li va fer res perquè anava molt protegit.
Barricades que es desmunten amb cinc minuts o trencar trenta portes de manera gratuïta en una escola així com escopir als cotxes han fet parar l’orella als magistrats. Les defenses han preguntat sobre l’eficàcia de la seva actuació. Els policies han admès que no van trigar ni cinc minuts a confiscar el material electoral i que si trencaven coses era per afanyar-se. I sense detencions per no entretenir-se. A poquíssims col·legis van haver de marxar amb les mans buides. Una dada clau per posar el termòmetre a la violència que requereixen els tipus penals que demanen les acusacions.
Van den Eynde, més enllà de lletrat
L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva ha tornat a aparèixer en les testificals. Ha estat l’inspector del CNP (número 88.279) que ha narrat com es va trobar l’Andreu van den Eynde, a l’escola Dolors Monserdà de Barcelona, fent de mediador. Ha detallat que es va identificar com a lletrat i va demanar veure l’ordre judicial. El lletrat va seguir demanant explicacions després de llegir l’ordre a d’altres companys. “Els vaig dir que el lletrat ja tenia totes les explicacions i que allà no pintava res”, ha sentenciat. Ahir un altre policia també el va assenyalar.
