Tarda ràpida de testificals a la vista del judici del procés al Tribunal Suprem. La Sala Penal ha cridat a part de l’entramat informàtic i publicitari del referèndum, en unes testificals que han servit per constatar com alguns dels proveïdors van anul·lar factures emeses un cop els va cridar a declarar la Guàrdia Civil o el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, que va obrir les diligències. Així mateix, dos informàtics van ser cridats a consultes per fer un aplicatiu per a la Generalitat que no havia de pagar la Generalitat. Tots havien declarat amb anterioritat al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.
En primer lloc han declarat els informàtics Vicente Nos i Quim Franquesa, que han explicat que es van reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira i una quinzena de persones més el 16 d’agost de 2017 al Palau de Pedralbes de Barcelona per presentar una proposta per a una aplicació de votació electrònica que s’havia de fer servir per al vot a l’estranger l’1-O.
Ningú els va concretar com cobrarien (el cost del projecte rondava els 500.000 euros) i van veure que el calendari era just i es van fer enrere. Han assegurat que no van cobrar res però que a la reunió ja els van avisar que no pagaria la Generalitat perquè “tenia els comptes intervinguts” i que ho faria “un tercer” però que ja no els van concretar res més.
Factures abonades i anul·lades
Per altra banda, la dissenyadora informàtica Teresa Guix, a qui van encarregar el lloc web del Pacte Nacional pel Referèndum, ha explicat que va decidir emetre una “factura negativa” a la Generalitat després de ser citada per la Guàrdia Civil. “No és una situació agradable”, ha avisat al Fiscal. Guix ha explicat que va rebre l’encàrrec per part de Roc Fernández i que va emetre una factura al maig del 2017.
El juliol d’aquell any, la va retirar perquè la Guàrdia Civil la va citar. “No m’havien citat mai, i després em va citar el jutjat d’instrucció número 13, la quantitat no era tan elevada, 2.700 euros, i vaig pensar que preferiria no tenir cap problema”, ha explicat.
Un altre dels qui va anul·lar una factura va ser el publicista Ferran Burriel, director de l’agència Nothingad. Burriel ha explicat al Tribunal que va renunciar a cobrar 80.000 euros per l’elaboració de la campanya de residents a l’exterior de la Generalitat a mitjans digitals, que es va fer al març del 2017. En la seva declaració com a testimoni, Burriel ha dit que van emetre la factura el juny d’aquell any però que no van cobrar aquest servei tot i que el van fer. Una situació que ha estranyat al fiscal Jaime Moreno, que ha vist una escletxa i s’hi ha abonat.
Segons Burriel, després de parlar amb la Generalitat van decidir fer una factura negativa, davant la incredulitat del fiscal. “I ha seguit treballant per la Generalitat?”, ha preguntat Moreno. El fiscal ha ironitzat: “Jo si perdo 80.000 euros em dona alguna cosa”.
CCMA i El Punt Avui
A continuació ha estat el torn del director del diari ‘El Punt-Avui’, Xavier Xirgu, que ha reconegut al Suprem que van publicar tant al diari com a la televisió del grup l’anunci de les vies (on es feia una crida implícita a participar en el referèndum) i que ho van fer sense cobrar. Xirgu ha assegurat que, quan hi ha campanyes de drets socials, a vegades “no es cobren”, com va ser el cas. Fins i tot ha assegurat que l’anunci el va agafar de les xarxes socials.
Sobre la campanya del registre de catalans a l’exterior (març-abril 2017), sí que ha reconegut que van facturar-la per import de més de 26.000, tot i que no li han demanat que precisi si l’han cobrat. D’altra banda, la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, s’ha acollit al dret a no testificar perquè està investigada al jutjat 13. “M’ho recomana el meu advocat”, ha dit.
