El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem que jutja el procés, Manuel Marchena, s’ha hagut d’arremangar en la vista d’avui, la divuitena jornada del judici. Marchena ha hagut de sortir al rescat dels guàrdies civils que han testificat aquest dimarts davant la pressió de les defenses. Eren els primers efectius que havien participat directament en els escorcolls del 20S i el comandant de la policia judicial que va allistar els atestats posteriors sobre el primer d’Octubre.
El dia ha estat marcat per relats de violència que han sollevat els lletrats defensors. Els advocats s’han enganxat amb el president de Sala tant pel contingut dels interrogatoris com per la negativa a mostrar els vídeos que contrasten amb els testimonis per desballestar les narracions. Entenen que es trenca el principi d’unitat d’acte i de contradicció. Aquesta serà una batalla al llarg de la vista.
El ridícul “yo soy la tormenta” s’ha assegut a l’estrada i ha defensat la posició, però els defensors han plantat cara. El problema, però, ve de sèrie. Fa massa temps que els jutges, a remolc de les fiscalies, copien i enganxen els relats policials, sense treballar-los. I tot en un Estat, on la Guàrdia Civil es venera, molt per sobre de les seves capacitats o possibilitats.
Llufa del primer testimoni
L’ambient entre acusacions i la fiscalia s’ha caldejat amb el primer testimoni. Ha estat el torn del circumspecte subsecretari d’Hisenda de Cristobal Montoro, Felipe Martin, que ha fet llufa al Fiscal i a l’advocacia de l’Estat. L’enginyer financer de Montoro no ha gosat afirmar si s’havia utilitzat diners públics per l’organització del referèndum. “Per això ens vam personar en la causa”, ha destacat. Les defenses han sortit en tromba i l’han fet aprofundir sobre l’estricte control financer que l’Estat imposava a la Generalitat. Ha estat precís però no ha reblat la tesi acusatòria d’una malversació, ni tan sols intencionada.
Martin ha acabat confessant que investigaven campanyes per ordre del Jutjat número 13 de Barcelona que els reclamava documentació. Martin només ha reconegut tres casos en què van informar a la Fiscalia sobre l’ús o destí de fons que mai es van arribar a consumar. El testimoni doncs no ha ajudat les acusacions a bastir el relat de la malversació.
La Guàrdia Civil entra a la vista
Les següents quatre testificals han anat a càrrec d’efectius de la Guàrdia Civil que van actuar durant els registres de 19 a Unipost de Terrassa i el 20 de setembre en diversos departaments de la Generalitat. Un efectiu, un caporal, un sergent i un comandant. Tots s’han amagat de les càmares. El primer, amb TIP H11346, va actuar com a comissionat per la detenció de Lluís Salvadó, aleshores secretari d’Hisenda amb Oriol Junqueras, al departament d’Economia i Vicepresidència. Ha assegurat que al despatx de Salvadó hi van trobar un document manuscrit de dues planes amb “escenaris de guerra i guerrilla”.
La defensa s’ha encarregat d’encerclar-lo per intentar fer entendre a la sala que la base de la investigació era prospectiva. Fins al punt, que Marchena ha hagut de resoldre i insistir en què no faria cas als atestats policials que consten en la causa. Fins i tot, s’ha vist envoltat quan els advocats li han retret la tria d’imatges que va fer de 80 hores de filmació a fi i efecte d’elaborar un atestat incriminatori de la violència davant la seu d’Economia. No ha aclarit cap criteri a més de mostrar unes formes xulesques en les respostes als advocats dels acusats.
El caporal ha afirmat que el misteriós “tal Toni” és Antoni Molons, director general de Difusió de la Generalitat. Una targeta SIM i un mòbil trobats al seu domicili són les proves de càrrec per imputar-li a Molons la figura “d’un tal Toni” que encarregava feines per la Generalitat. El telèfon responia al nom d’Antoni Gordà però tenia el DNI de Molons. Aquest mateix caporal, encarregat de la detenció de Josep Maria Jové, ha alertat al Tribunal que Jordi Sànchez els va dir que no podrien entrar amb cotxes a l’edifici d’Economia per efectuar el registre al seu despatx del departament.
Un testimoni que ha preocupat als defensors però que s’han refet en un nou interrogatori que han descafeïnat el seu relat i les seves afirmacions com a pèrit de la malversació. En aquest sentit, han acusat al caporal i a les acusacions de desbordar els límits pels quals podia respondre el testimoni. Marchena ha hagut de centrar de nou la pilota. De tota manera, les defenses han articulat una ofensiva que han posat en dubte la legalitat de les investigacions així com la veracitat del testimoni. De fet, ha hagut de rectificar en algun extrem després que Marchena l’advertís dels perills d’un fals testimoni.
Però la tarda s’ha animat de nou amb la declaració d’un sergent, encarregat de l’escorcoll d’Exteriors i la detenció del cap de Nobves Tecnologies del departament Xavier Puig Farré. El TIP P35979V ha escrit un veritable Vietnam a la Via Laietana. Ha utilitzat els termes marcats per la Fiscalia com “violència”, “devastar”, “ràbia”, “agitar la massa”, “tumult” o “assaltar”. Fins i tot s’ha inventat una bandera d’Òmnium i una absència dels Mossos.
L’estrada dels defensors s’ha posat en guàrdia. Un per un han marcat de prop al testimoni que ha evidenciat una exageració interessada del relat. Ha admès que no els va caler utilitzar la força, que l’escorcoll es va poder dur a terme sense problemes i que, si bé la gent, es va aplegar al voltant de cotxe trencant vidres i “fent plorar a la secretària judicial” no va haver de mostrar cap tipus d’arma ni defensa per dissuadir els concentrats.
Ha tancat la sessió el comandant cap de la Brigada Judicial de Barcelona que va escriure l’atestat d’actuacions de 19 centres de votació de zones rurals de Barcelona l’1-O. També s’ha abonat a la descripció del relat violent assegurant que van existir agressions als policies, cops al cap, llançament de cadires, intents de robatoris d’armes dels agents i també l’ús de “productes lliscants” en punts on van actuar. “Érem increpats, insultats i colpejats perquè la resistència passiva evolucionava en activa; i es denotava una organització que tenia com a objectiu obstaculitzar el compliment de la interlocutòria”, ha emfatitzat. Ara bé, ha admès a la Sala que no va estar en cap dels centres de votació. També ha dit que els Mossos van desplegar una “presència mínima” i ha dit que van actuar amb “passivitat i falta de col·laboració” i que, en alguns casos, van “increpar” els agents del cos.
