Torn de testificals en el judici del procés de tarda amb diversos treballadors d’Unipost, empresa implicada en l’enviament de comunicacions del referèndum. El primer a testificar al Suprem ha estat Albert Planas, el director de Producció, que va estar present en el registre i decomís d’un palet amb 42.000 cartes dirigides als membres de les meses electorals que la Guàrdia Civil va localitzar a Terrassa. Un escorcoll que es va registrar el 19 de setembre de 2017.
Planas, a preguntes dels lletrats Jordi Pina, de la defensa de Jordi Turull, i de Mariano Vergès, advocat de Dolors Bassa, ha assegurat que la Guàrdia Civil els va requerir el mòbil i l’ordinador sense abans exhibir-li una ordre de registre ni haver-lo identificat com a investigat. “La Guàrdia Civil ens va demanar els mòbils i els ordinadors, i davant del requeriment, els ho vaig facilitar. No em van dir que tenia estatus d’investigat en el procediment”, ha afegit. Tampoc se’ls hi van llegir els drets.
Per la seva banda, Francisco Juan Fuentes, ex-director de repartiment d’Unipost Catalunya i Balears, ha assegurat que els primers agents de la Guàrdia Civil van entrar sense ordre judicial. “Crec que deien que actuaven per ordre de la Fiscalia i com que estaven investigant ho podien fer”, ha detallat.
Tant Planas com Fuentes han asseguren que van aturar el repartiment perquè no s’havia formalitzat l’albarà ni l’ordre de repartiment. En aquest sentit, Fuentes ha detallat com va recollir l’enviament: en un dissabte, al carrer i prop d’un bar. Un sistema poc habitual, que ha despertat el somriure de l’advocada de l’Estat, però que Fuentes ha justificat pel volum de la comanda i la importància de la Generalitat en una empresa que estava en concurs de creditors. Així mateix ha assegurat que les instruccions sobre aquesta comanda els hi remetia un tal “Toni de la Generalitat, del que mai va saber el cognom”. “Vaig parlar dues o tres vegades per telèfon”, ha afegit donant a entendre que era un “manipulador”, és a dir, qui ensobrava.
En qualsevol cas Planas i Fuentes han enfatitzat que l’enviament de 43.000 cartes adreçades als membres de les meses de l’1-O no es podia fer perquè no tenia albarà ni ordre de treball i no sabien com s’havia d’enviar. Han relatat que no sabien si eren cartes ordinàries o certificades i tampoc a quin departament facturar el treball. Per tant, també han assegurat que el servei no es podia facturar. “Si no s’envien, no es pot facturar”, ha conclòs Planas.
