La inèdita "insurrecció sense incidents"

El cervell policial de la rebel·lió admet que no es va portar a terme cap mesura per aplicar la DUI

 

 

 

Llarga testifical d'aquesta tarda del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, l'autor dels atestats policials que han servit per bastir les acusacions. Baena s'ha hagut d'esmerçar per respondre a preguntes de les defenses i ha tingut l'ajuda del president de la Sala Manuel Marchena quan els lletrats furgaven en la base dels seus informes policials. Baena ha admès que investigava el procés des del 2015, just abans de la declaració de sobirania del Parlament per una suposada ordre de la Fiscalia. D'aquesta manera ha traslladat la responsabilitat al ministeri fiscal d'una plausible investigació prospectiva per "sedició". De fet, coincideix el seu testimoni amb la ja famosa instrucció del fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, avui el gran absent

 

 

Baena havia declarat al matí a les acusacions que del "20 de setembre al 28 d'octubre, amb l'aplicació del 155, Catalunya vivia un període insurreccional". Fins i tot, ha assegurat que el país era un "polvorí". Però, amb els lletrats de les defenses aquesta definició s'ha descafeïnat.  "No hi va haver cap incident durant el període insurreccional", ha detallat. En aquest sentit, a preguntes de Xavier Melero, advocat de Quim Forn, que "tot i el clima insurreccional, no es va fer cap detenció abans de l'1 d'octubre".  Difícil d'encabir aquesta manca d'incidents en un model típic d'insurrecció. 

 

 

En la mateixa línia, ha admès que cap de les mesures previstes al document ENFOCATS amb què es basa part de l'acusació perquè "corrobora els fets" no es va aplicar. Tantmateix, Baena ha admès que "cap de les 17 mesures encarregades pel Parlament i previstes al document de Lluís Salvadó es van arribar a desplegar". És a dir, que la DUI ni va ser efectiva ni en cap moment el Govern va preparar res per aplicar-les. 

 

 

Ni Tributs ni Mossos 

 

 

Un detall interessant ha estat que Baena ha inclòs com a peça clau d'inici de la investigació com a principal estructura d'Estat, l'Agència Tributària Catalana. El tinent coronel ha admès que l'entitat continua oberta i no té cap requeriment de tancament. 

 

 

També ha hagut d'ametre que l'agenda Moleskine, peça indiciària bàsica de l'acusació,s'hi llegia que el mateix president Carles Puigdemont assegura que "els Mossos obeiran sempre les ordres judicials". Un altre fet rellevant que torna a treure de l'equació de la rebel·lió a la policia catalana. També ha reconegut que en l'anàlisi del correu de Turull no se'n va trobar cap d'interès per a la investigació.

 

 

Per reblar el clau, Baena tot i la quantitat ingent d'investigacions i recursos esmerçats ha confessat que "no va poder determinar que les paperetes de Bigues i Riells tinguessin cap relació amb la Generalitat". "En els escorcolls de la Generalitat no es va trobar rastre de cap encàrrec d'urnes o paperetes", li han fet subratllar les defenses. 

 

 

L'ANC i la investigació

 

 

Especialment viva ha estat el teva meva de Baena amb l'advocada de Jordi Sànchez, Ana Bernaola. El cervell de la rebel·lió ha reconegut que no va "cap conclusió" sobre la vinculació de l'ANC amb diners públics. En aquesta declaració el testimoni s'ha entrebancat quan ha explicat que als atestats hi afegia informació de Sànchez del 2013  "perquè són fets relacionats amb altres delictes" al marge de la malversació.  "La rellevància que té a les investigacions o atestats, de manera que s'ha arribat fins aquí", ha respost Baena.

 

 

En aquest punt, on l'advocada ha posat el crit al cel per la feblesa indiciària dels informes policials, Marchena ha hagut d'aturar el debat i assegurar urbi et orbi que els atestats no tindrien cap incidència per formar la convicció de la sala. "Aquest judici comença a partir dels escrits d'acusació", ha remarcat després que la lletrada li recordés que les acusacions es basaven en aquests documents policials. 

 

 

Baena ha situat les mobilitzacions socials com un "element més" per "arribar al punt de la desconnexió". A més, ha sostingut que treure "gent al carrer" tenia com a objectiu "crear pressió per elevat un nivell de conflictivitat amb l'Estat". Les defenses han preguntat per alguna d'aquesta concentració, com ara la que es va fer davant del TSJC el 21 de setembre, el dia després del 20-S, i el tinent coronel ha insistit en remetre's "al que consti a les diligències".

 

 

 

 

 

 
 

Comentaris