"La Guàrdia Civil siempre será nuestra"

El judici del procés busca sacralitzar l'institut armat com el poder impune de l'Estat

 

 

 

La setmana de vistes del judici del procés ha estat prolífic en les declaracions de diversos efectius de la Guàrdia Civil. Han passat per l'estrada tant els que van participar en els escorcolls del 20 de setembre en diversos departaments de la Generalitat com les forces ja més armades que van intentar aturar el referèndum del Primer d'Octubre. Unes testificals que han respost a un patró ben orquestrat i guionat sobretot pel Ministeri Públic, l'única acusació preparada i disposada per ensinistrar testimonis

 

 

De fet, que el guió el porten amarat es nota. Hi ha efectius de la Guàrdia Civil que testifiquen abans d'hora i trepitgen la resposta, ben apresa, abans que Jaime Moreno, Fidel Cadena, Javier Zaragoza o Consulo Madrigal. Només n'hi ha hagut un parell que han admès que no van veure més violència que en altres actuacions. Responen a la Fiscalia perquè és l'acusació que sustenta la rebel·lió i, per tant, necessita acreditar un cert grau de violència. 

 

 

L'objectiu dels poders de l'Estat en aquest judici és deixar ben clar que la Guàrdia Civil és la primera institució que va néixer en paral·lel a l'Estat centralista que emergia després de la crisi de l'Antic Règim. Per tant, com l'instrument de centralització que supera els marges de la política ha d'estar protegit per gairebé una aura sagrada que li atorga certa pàtina d'impunitat. El cas Altsasu és el més recent, el judici del procés n'és l'altre gran exemple. Guàrdies civils contra activistes culturals i contra polítics democràticament escollits que desafien l'Estat que ells basteixen

 

 

En aquest sentit, només cal recordar la testifical del general de Brigada, Angel Gozalo, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya la tardor de 2017, ara ascendit a Tinent general. Amb corbata verda i amb insígnia a la solapa es va vantar de treballar contra el procés des d'abans del 9N de 2014. "Ho portem al nostre ADN, ho diu el nostre himne, visca l'ordre i la llei!", va pronunciar a l'estrada. 

 

 

 

 

Les paraules de Gozalo han servit per la polisèmia -curiosament igual a la de la Fiscalia- dels agents, caporals, sergents, subtinents, tinents i comandants que han passat pel Suprem aquesta setmana. "Violència", "tumult", "odi", "odi que es mastega", "ràbia" i "animadversió al cos". "Ens insultaven", narren. "Ens escopien", asseveren. "Ens cridaven feixistes, fills de puta o forces d'ocupació", han retret. Unes testificals convenientment animades i esperonades pel to de la seva expressivitat i per l'acompanyament de les testificals. 

 

 

 

 

Un sergent ha gosat dir aquest dijous que "hi havia un poble que actuava com delinqüent".  El súmmum ha arribat amb la comparativa del procés amb el "conflicte basc". I un tinent que va actuar a Sant Joan de Vilatorrada s'ha vantat d'haver denunciat un institut perquè van fer sortir els nens "amb pancartes". "El meu fill està molt orgullós del cos que represento", ha sentenciat davant la mirada còmplice de Manuel Marchena, fill de capità de la Legió. 

 

 

Un relat orquestrat per fer entendre a les societats díscola amb una autoritat d'ascendència militar que ostenta, perquè així li han fet creure, la representació de la nació espanyola. Una estratègia però que també pot complicar les coses de cara la resolució del cas a Brussel·les. En aquesta línia, cal destacar l'estratègia de defensa d'Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que ha anat ensenyant la cama en les darreres sessions mostrant que les investigacions de la Guàrdia Civil sobre el procés van començar a principis de 2016. Una investigació prospectiva. Sense cap denúncia concreta. Sense "noticia criminis". Per això espera la setmana vinent la declaració del Tinent Coronel Daniel Baena, "Tàcito", que signa la majoria dels atestats. 

 

 

 

 

"Baena feia el que li donava la gana", revelen diversos advocats al·lucinats amb els seus atestats. Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha fet confessar a la majoria d'efectius de la Guàrdia Civil que ha passat pel Suprem que van practicar registres o requisar mòbils sense autorització judicial. Mario Vergès, advocat de Dolors Bassa, els ha desmuntat algun del seu relat fàctic. I Benet Salellas i Marina Roig van piconar els analistes que escrutaven els milers de mails del seu representat, Jordi Cuixart. Xavier Melero, advocat de Quim Forn, ja fa dies que els deixa en evidència quan els informa que no van rebre les ordres que els tocaven i que els obligaven a preservar la convivència ciutadana.

 

 

 

 

 

 

Aquest és un dels objectius col·laterals del judici. El missatge social és clar: "la immunitat o la impunitat de la Guàrdia Civil". És la garantia del cos que manté l'essència del naixement de l'Estat modern a Espanya i a qui se li ha arrogat l'encarnació de la representació nacional. Fins i tot, més enllà de la monarquia. Deixat clar aquest missatge, però Sala Penal sembla que vagi centrant la pilota cap a la determinació d'un delicte. 

 

 

 

 

Per les notes que prenen els magistrats i les preguntes que permeten a una banda i altra de la sala, sembla que aprofiten els testimonis que poden aportar alguna cosa per reblar la desobediència, certificar la intenció de la malversació però sobretot dels sobretots indicis que portin a pensar que els processats volien evitar el compliment de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és a dir, impedir el referèndum. Això rebaixa la pretensió de rebel·lió a un intent de sedició. Una tercera via que podria deixar el partit guanyat a l'Estat, obrir les portes a reformar el Codi Penal perquè no els torni a agafar amb els pixats al ventre i deixar aire al sobiranisme si no surt de l'espai natural de les coses, és a dir, el fur interns dels sobiranistes. Encara queda massa judici, però. 

 

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?