Vuitena setmana del procés. Després de més de cent testificals i una convivència més que llarga, aquest és l’UxU dels seus protagonistes:
Melero, audaç
L’advocat de Joaquim Forn té clara la seva estratègia. El seu client mai va ordenar res als Mossos pel que fa al referèndum. Immens en els seus interrogatoris de Colombo va proposar un acarament entre el comissari Ferran López i el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos. Marchena ha obert la porta, tot i que ho ha posposat, al que seria un espectacle jurídic i mediàtic de primer ordre. Sia quina sia la seva decisió, Melero ha guanyat. és un win-win. Si Marchena ho permet, López és més creïble. Si no ho atorga, es pot interpretar com que el Tribunal es creu més al Mosso que al Guàrdia Civil.
Marchena, cansat
El president de la Sala Penal se li nota el cansament. Les seves mostres de concentració continuada el lloen com a persona concentrada. Les esbroncades amb les defenses i les acusacions pugen de to a les darreres hores de la setmana. La topada amb Pina i amb l’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, en va ser l’exemple més clamorós de cert esgotament.
Pina, punyent
L’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull va protagonitzar una seriosa enganxada amb Marchena arran dels seus interrogatoris als guàrdies civils del Primer d’Octubre. Indignat per la fantasia que hi posaven en els seus relats va confessar que estava mirant els vídeos. La jugada de Pina va irritar a Marchena però a la llum de l’opinió pública catalana va evidenciar la falsetat dels testimonis.
Zaragoza, teatrero
Al fiscal Javier Zaragoza se li nota que és el seu cas. De fet, el va criar ell a l’Audiència Nacional quan n’era el cap dels Fiscals. El seu posat quan pregunta als testimonis és de manual. Repeteix les parts que els guàrdies civils expliquen amb més declamació i tragèdia. Marchena, de tant en tant, li ha hagut de parar els peus en el seu esperit comediant i suggestiu amb els testimonis. Les seves cares quan les defenses pregunten també són un curs d’expressió corporal. Val a dir, que Zaragoza gaudeix quan un dels seus contraris se’n surt amb els interrogatoris.
Solà, persistent
Un dels advocats de Jordi Cuixart té en ment acreditar durant el judici que les actuacions de la policia durant l’1-O estaven preparades. La seva manera de preguntar, to i ritme neguitegen el tribunal. El seu objectiu, però, poc a poc va sortint a la llum, cosa que també neguiteja al Tribunal.
Seonae, coaccionada
L’advocada de l’Estat manté un pols inquietant amb Marchena. Els seus interrogatoris empipen al president del Tribunal que no li deixa cap marge ni li permet cap errada. S’afegeix que a la cap de Penal de l’Advocacia de l’Estat no li agrada el cas.
Roig, esmolada
L’advocada de Cuixart té el beneplàcit de Marchena. La lletrada ho sap però juga amb mesura les seves cartes. Els seus interrogatoris estan plens de paranys pels Guàrdies Civils que fins ara han testificat. Quan hi cauen, Roig no amaga un somriure murri i sovint no deixa d’utilitzar la ironia amb el micròfon obert.
Moreno, mandrós
El Fiscal de Sala Javier Moreno és com una mena de diesel que només s’anima si la carretera és dura. Se li nota que el cas li fa mandra, però si els testimonis són renuents afina la punteria i les preguntes. No ha estat, precisament, la seva setmana.
Van den Eynde, trapella
L’advocat de Junqueras i Romeva ha exercit el seu paper d’enfant terrible. Empipador amb algun testimoni i amb un punt de teatre, Marchena li ha de tocar el crostó tot sovint. Però la seva forma de preguntar li ha permès treure alguna contradicció fragant dels testimonis. L’humor del lletrat, a voltes, fa riure a Marchena.
Bernaola, pencaire
L’advocada de Turull ha fet poques intervencions. Aquesta setmana només ha elevat una queixa, recollida pel Tribunal. Endreçadíssima, l’advocada no para de teclejar el seu ordinador, és l’encarregada d’apuntar les testificals per contrastar-ho amb la prova documental i els vídeos.
Cadena, desplaçat
El fiscal Fidel Cadena no ho passa gens bé a les sessions. Es nota que està acostumat al debat doctrinal i escrit. La nul·la cintura dels seus interrogatoris sovint inquieten als seus companys d’estrada.
Salelles, tàctic
L’advocat de l’equip de Cuixart ha protagonitzat interrogatoris que avalen la seva fama de virtuós de l’exculpació. Marchena l’escolta i, curiosament, és amb qui més missatges encriptats es transmetren.
Vox, pocatraça
Els dos lletrats de Vox han rebut de valent aquesta setmana per part de Marchena. La poca precisió del seus interrogatoris i la repetició de preguntes han fet que el Tribunal no hagi donat cap marge. De fet, cada dia es nota més que a Marchena, Vox li fa nosa.
Bergés, precís
L’advocat de Bassa ha decidit ser el cirurgià del judici. Formula sempre tres preguntes als testimonis en la mateixa orientació. El lletrat de l’exconsellera de Treball fa parar l’orella al Tribunal perquè entreveuen una nova línia de defensa que encara no vol apuntar.
Sáenz, soldat
L’altra advocada de l’Estat, l’única de les acusacions que pronuncia correctament la topografia catalana, fa els deures. Formula les preguntesSense cap originalitat i amb fredor professional. Compleix amb el guió i punt.
Madrigal, feble
L’exFiscal en Cap de l’Estat sembla desconcentrada en aquest plet. Tot i millorar i refilar les preguntes, continua formulant-les de manera suggestiva que no han tret el suc esperat als seus testimonis.
Homs, logístic
El paper de l’exconseller de Presidència d’aquesta setmana ha estat de coordinador, fins i tot, en qüestions de coaching als seus col·legues i processats.
Gené, empipada
L’advocada de Meritxell Borràs, que comparteix bufet amb Melero, ha tingut tasques d’endreçar les declaracions dels comissaris dels Mossos. Se l’ha vist molestada per entendre que els Mossos haurien d’haver defensat amb més fermesa el seu operatiu durant l’1-O.
López, creïble
L’encara número dos dels Mossos, el comissari Ferran López, va ser el protagonista de la primera testifical de la setmana. Clar, convincent i segur va facilitar el minut d’or de la vista, la petició d’un acarament entre el comissari i el que fou el coordinador de la força policial de l’Estat contra l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.
Molinero, fiable
L’altre gran comissari dels Mossos durant la tardor de 2017, Joan Carles Molinero, es va mantenir asserenat i decidit per continuar el relat dels seus companys de prefectura. La ironia de Melero el va agafar amb el peu canviat, però ràpidament se’n va adonar.
Els TIPS de la Guàrdia Civil, reis del fisiocream
El reguitzell de TIP de la Guàrdia Civil que han passat per l’estrada s’han amagat. Diuen que si s’amaguen és que alguna cosa han d’amagar. La seva habilitat retòrica no ha estat per tirar coets així com la seva fermesa psicològica dels operatius. “Les cares d’odi” els van deixar tocats.
