La dotzena. Dotze jornades de la vista oral del judici del procés han hagut de passar per escoltar un testimoni de càrrec. De fet, se’l podria qualificar com “la testimoni”. Aquest dimecres l’estrella de la jornada ha estat Montserrat del Toro, la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 13 que portar a terme l’escorcoll de la seu d’Economia el 20S. Podríem afirmar que amb Del Toro i la seva marxa pel Teatre Coliseum on va haver d’esperar que marxés la gent va començar tot. Fins i tot, el cas Trapero, l’home que també sembla que el Tribunal de Manuel Marchena l’estigui jutjant. Precisament, aquest dijous segur que tornarà a sortir Trapero. Testificaran els caps del CNP i de la Guàrdia Civil a Catalunya la tardor de 2017. I dos comissaris dels Mossos. Uns aniran amarats del guió de Diego López de los Cobos i els altres venen ensinistrats amb xifres i lletres. Dues pistes: eleccions i plus salarial pels comicis.
Del Toro ha narrat amb un dramatisme loquaç i sentit la seva experiència. Els set magistrats prenien notes amb avidesa. El Fiscal Javier Zaragoza, teatrero, declamava les preguntes expressant sorpresa sense tenir present que les càmeres no enfocaven la testimoni sinó a ell. Se li ha vist el llautó i la connivència gairebé mística amb la testimoni. No es pot obviar que és una lletrada de l’administració de justicía i no hi ha cap cos més corporatiu i endogàmic que el jurisdiccional. Un factor que sovint sembla que l’opinió publicada i alguna estratègica jurídico política no tingui en compte.
Esperar a què el públic marxés
La lletrada ha exposat una jornada “tumultuària”. Ha pronunciat el terme cada cop que ha pogut donat que és clau per a la sedició. Fins i tot, com l’anunci que es preguntava quina olor feien els núvols, Del Toro ha assegurat que va escolar el “soroll típic d’un tumult”. El relat però ha comptat amb moments onírics com quan a descrit caps “aixafats contra els vidres de les portes” o quan va sospesar fugir en helicòpter.
Però el punt fort ha estat quan ha rememorat el seu pas pel Coliseum després d’haver-se “despenjat” d’un muret d’un metre. Segon ha detalla, un cop va entrar per un passadís estret va anar a parar dins dels camerinos del teatre, i va haver-se de quedar allà mitja hora perquè, segons explica, el responsable del teatre “s’havia penedit i no volia permetre’m la sortir”. Però finalment, el propietari va canviar de parer quan ja havia marxat el públic i el teatre era buit. “Només quedaven els actors i les tanques del teatre ja estaven pujades”, ha detallat. Per això, la sortida del teatre la va haver de fer camuflada entre els actors i els agents de paisà. Curiosa rebel·lió és quan després d’hores de setge i fustigament, hores de protesta tumultuària… la gent acaba el dia anant al teatre.
La Secretària ha patinat també explicant que Carme Forcadell havia parlat durant a concentració -no va passar-. La rigorosa defensa de Jordi Cuixart també l’ha enfangat descobrint que aquell dia va regirar més despatxos dels que li tocaven. I l’advocat d’Oriol Junqueras, l’Andreu Van den Eynden, ha reblat el clau quan li ha mostrat els seus post al Facebook estripant d’ERC, el partit on militaven els aleshores investigats pel seu jutjat.
Sorpreses
Després d’aquest testimoni poca cosa quedava, però com que aquest judici és un Dragon Khan, han tornat a aparèixer sorpreses. El pràctic del port de Palamós ha caigut al parany de Jordi Pina, l’advocat de Josep Rull, per corregir sobre la marxa la seva declaració i donar per bona de l’exconseller sobre com i qui va ordenar amarrar el vaixell dels Piolins.
Els hotelers que allotjaven policies han rebaixat a gairebé l’anècdota les protestes davant els allotjaments. Amb la Fiscalia tocada per aquests dos testimonis, ha remuntat quan a la tarda, quan informàtics, publicistes i dissenyadors han explicat com feien i desfeien factures segons els cridava a declarar la Guàrdia Civil. “No sé si ho saben però no és una cosa agradable que et cridi la Guàrdia Civil”, comentaven al Tribunal. Fins i tot, el Fiscal Javier Moreno, d’estil britànic, ha fet conya d’un publicista que ha normalitzat deixar de rebre 80.000 euros de la Generalitat. “A mi em dóna algo, si els perdo”, ha dit.
Ara més policies
La setmana de la vistes acabarà amb les testificals de l’escalafó operatiu de les policies que van actuar durant el Primer d’Octubre. Aquest dijous passaran per l’estrada Sebastián Trapote, que era comissari en cap del Cos Nacional de Policia Catalunya des del juliol del 2015 fins al setembre del 2018. Ara ja està jubilat. Una de les seves imatges icòniques fou quan va sortir al balcó de la Prefectura de policia i va besar la bandera espanyola al pas de la manifestació del 8 d’Octubre en pro de la unitat d’Espanya. El segon testimoni previst és el d’Ángel Gozalo, aleshores general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. Ara ja és tinent general, el top d’aquest cos armat i ara destinat a Madrid. Les defenses sospiten que vindran amb la lliçó apresa i ben amarats de la declaració de Perez de Los Cobos.
A la tarda, les testificals continuaran amb Manel Castellví, que era comissari de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra en el moment dels fets. Ara està ja de segona activitat. I tancaraà el dia Emili Quevedo, que aleshores era comissari de la Comissaria General Tècnica de Planificació i Seguretat. Entre les funcions que li corresponien, hi havia la de planificar els recursos humans i materials del cos. Segons ha pogut saber El Món, les defenses volen fer les comparatives d’agents dedicats en diverses eleccions amb la dotació pel dia del referèndum. Una dada que s’avança, el 21D es va incrementar la plantilla de servei per por a moviments i només van cobrar fins a 40 euros de plus. El 2012 o 2015, el plus s’enfilava a 130 euros. Caldrà dreçar l’orella. També és el judici dels Mossos.
