La segona jornada d’interrogatoris al Tribunal Suprem ha seguit el patró de la primera. Els consellers Jordi Turull i Raül Romeva han utilitzat la plantilla d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn del dijous passat. Romeva com l’exvicepresident s’ha declarat pres polític i s’ha negat a respondre les acusacions. La seva defensa ha estat política i ha intentat desmuntar el relat de la malversació cedint la càrrega de la prova a la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Turull ha contestat la Fiscalia i als lletrats de l’Estat però no a Vox. Les respostes de l’exresponsable de Presidència han estat polítiques però tampoc ha defugit els detalls per desmuntar el relat de la violència, la conspiració i la malversació. A més, ha deixat clar que la DUI va ser una “declaració política que ordenava coses al Govern”. Tots dos s’enfronten a 16 anys de presó.
L’argumentari ha estat també recorrent i en línia amb la coordinació de les defenses generals. “Votar no és un delicte”, no hi va haver violència, només la policial, l’acció exterior va ser transparent i lleial a l’Estatut i que no es pot acreditar malversació per enlloc. En aquest sentit, alguna cosa va aprendre el Govern de l’experiència del 9N en tant que no s’havia d’esmerçar ni un euro públic a cap projecte torpedinat per l’acció de l’Estat a través del Tribunal Constitucional. Bona prova d’això és que Turull ha donat per bona la insinuació del Fiscal Jaime Moreno -renyat cinc cops per Manuel Marchena- que el referèndum s’havia fet a través de mans privades. De fet, cap dels dos s’ha amagat que el seu projecte era fer la independència. “Érem JxSí, pel sí a la independència, no Junts perquè Sí”, ha aclarit amb un punt d’ironia l’exconseller de Presidència.
Aquest dimecres però, els interrogatoris continuen i més després que la Sala ja hagi citat per la setmana vinent els polítics que han de testificar la setmana vinent. Així que al matí, li toca declarar l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, un independentista de pedra picada però ‘d’ordre’. En segon lloc haurà de respondre, l’exconsellera Dolors Bassa, un símbol de la UGT a les comarques de Girona. Un sindicat que sovint s’ha posat de perfil davant la situació política de Catalunya.
Rull, actual diputat de Junts per Catalunya és un independentista convençut que farà un any que estarà en presó preventiva. De fet, ha estat engarjolat dos cops en el mateix procés. Rull va ser el conseller que va tornar al despatx el dilluns següent a la Declaració d’Independència. La seva fotografia al despatx amb una foto de Tintin darrera va obrir tota mena d’especulacions en relació a l’exili a Brussel·les de Carles Puigdemont. Una sobreinterpretació desmesurada tenint present que els dibuixos de del reporter d’Hergè han acompanyat a qualsevol racó que ha ocupat l’exconseller.
A Rull la Fiscalia li demana 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió amb malversació. A l’aleshores conseller de Territori se li retreu que el 30 de març de 2015 va signar en nom de CDC el full de ruta cap a la independència juntament amb altres partits i entitats civils com ANC, Òmnium o l’AMI. Un acte que l’acusació pública considera “il·legal”. També li retreuen les “reunions reservades” que al llarg de 2016 va portar a terme per aplicar el pla secessionista a més d’animar a la població a evitar que les forces de l’ordre poguessin clausurar els col·legis i el material electoral del referèndum del Primer d’Octubre.
La Fiscalia però està veritablement obsessionada amb una piulada del conseller va fer el 21 de setembre en relació a la presència de policia als ports catalans. Una piulada que ocupa un lloc d’honor a l’escrit de conclusions provisionals. La Fiscalia considera que es va vantar d’impedir atracar un buc a Palamós per allotjar policies amb la glossa “la presència testosterònica de la policia està perjudicant les exportacions”. Una decisió que consideren “arbitrària”.
Per la seva banda, Dolors Bassa, també li penja la mateixa petició de 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació. Bassa, un sindicalista amb força ascendència i que va acceptar anar a les llistes de JxCAT proposada per ERC està assenyalada per la Brigada Aranzadi per haver cedit espais de la conselleria de Treball i Afers Socials com a col·legis electorals. De fet, li retreuen que va assumir personalment l’obertura d’aquests col·legis com va fer la consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí amb els centres escolars. La fiscalia va més enllà i assegura que va retirar els funcionaris de la funció dels col·legis i va crear gairebé un exèrcit de voluntaris per tirar endavant l’organització del referèndum.
També li imputen que la seva conselleria assumís una part de 979.661 euros que hauria costat la tramesa d’Unipost de les cartes per notificar els membres de les Meses electorals. Un import que no s’ha pogut acreditar amb res més que una factura proforma sense cap adjudicació ni pagament per part de la Generalitat, que per altra banda, tenia els comptes intervinguts. En el mateix paquet, les acusacions asseguren que la consellera va alenar i alimentar la “mobilització social” i va “animar als funcionaris a informar que els treballadors tenien dret a anar a votar el Primer d’Octubre” i, sobretot, fer l’aturada de país del 3 d’Octubre.
En aquest sentit, l’acusació de la Fiscalia defineix una Dolors Bassa absolutament lliurada a una causa revolucionària i esperonant la mobilització social. Tota una vida dedicada a la lluita sindical i l’Estat només veu perill quan ha defensat posar les urnes. A UGT encara no ho han acabat de veure.
