Després de dues setmanes de vista oral del judici del procés el balanç deixa ‘havers’ interessants. Un dels més destacables és les males vibracions que es constaten entre el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i l’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane.
L’aspror que mostra Marchena amb la directora de la secció Penal de la poderosa Advocacia de l’Estat s’ha fet notar als passadissos del palau de Justícia. Seoane no ho amaga i ha fet constar el seu malestar pels retrets públics del president de la Sala Penal. “Salten guspires”, avisen funcionaris del Suprem avesats a la biosfera del tribunal. Els lletrats de les defenses també es mostren astorats, sobretot, per la tossuderia de Seoane en mantenir les seves preguntes i posicions. És el darrer episodi d’una advocacia de l’Estat descol·locada des del minut u a la instrucció del judici del procés i seguidista de la Fiscalia.
De fet, Seoane no arriba amb una bona estela a aquest judici. Però tampoc l’advocacia de l’Estat. El cos de lletrats insígnia de la Brigada Aranzadi no és part en la causa especial 20907/2017 des del primer moment. No va poder accedir a la instrucció del Suprem fins que Pablo Llarena va investigar la malversació. Un cop dins, va ser un seguidisme -per a molts juristes, escandalós- del Ministeri Fiscal aleshores dirigit per José Manuel Maza.
Així, l’aleshores cap de la secció penal de l’Advocacia de l’Estat, Edmundo Bal, va seguir fil per randa les acusacions de la Fiscalia. Bal és un advocat ‘progressista’ -concepte relatiu en el dret processal espanyol- que s’ha especialitzat en fer seure a la banqueta als grans futbolistes de la lliga espanyola. Bé, especialment, amb Leo Messi. Però un cop, va entrar Pedro Sànchez a la Moncloa, la Moncloa li va tocar el crostó i li va demanar aturar els peus amb la rebel·lió.
En l’escrit de conclusions provisionals de 2 de novembre, va ser Consuelo Castro l’advocada general de l’Estat qui va signar demandes de penes per malversació i sedició, però no per rebel·lió tal com li reclamava el govern. Una rebaixa substancial de les penes als presos polítics per deixar entreveure la voluntat de l’executiu de Sànchez de reduir la tensió amb l’independentisme. Per exemple, mentre la Fiscalia demanava a Oriol Junqueras 25 anys, l’advocacia de l’Estat ho retallava a 12 anys.
Eusebio Bal fidel a la seva marca -un cop es va encarar públicament a Gerard Piqué- va mostrar notòriament la seva disconformitat a creure les ordres de la ministra de Justícia, Dolores Delgado. No hi va haver compassió amb les diferències amb els seus caps polítics, i Sànchez va rellevar-lo, incorporant Seoane al seu lloc, fins aleshores secretària general d’ADIF.
Marchena s’ha mostrat agre en totes les intervencions de l’advocacia de l’Estat. Li ha retret les preguntes repetitives o extraordinàriament llargues. “M’he perdut fins i tot jo”, li va recriminar a micro encès quan interrogava l’exconseller de Presidència Jordi Turull. A més, després d’alguna enganxada s’ha sentit algun retret públic a la manera de preguntar de Seoane. Més enllà de les tafaneries pròpies de Madrid, els funcionaris amb més cotització al Suprem confessen que no és una qüestió personal sinó “merament professional”. “Marchena no suporta més de dues subordinades, com tampoc que es repregunti el que ha fet una altra part o que algú es faci l’audaç intentant aconseguir que un testimoni o processat fred respongui el que el lletrat vulgui”, apunta a El Món un dels hàbils funcionaris de la casa.
Per al magistrat del Suprem, que també ha estirat les orelles als fiscals, demana concreció en els actes i en els interrogatoris. Preguntes clares i no que es repeteixin qüestions pel simple fet que “surt per la tele”. Des de l’advocacia de l’Estat deixen entreveure que Marchena frega la “descortesia” amb Seoane. Alhora els advocats defensors tampoc no entenen el paper de Seoane ni la seva tossuderia per repreguntar o encarar-se al jutge. “Estan aquí de rebot i a la vista de la Fiscalia, ho tindria molt fàcil amb una fórmula molt coneguda als tribunals: a la vista de l’ampli i detallat interrogatori del fiscal, dono el meu per fet”, expliquen. De moment, la tensió -tot i que a la baixa- continua, però la màcula ha quedat a l’estrada i es nota. La clau serà com interroga els seus excaps com Soraya Saenz de Santamaría.
