Junqueras acusa l'Estat: "És un judici polític"

El líder d'ERC avisa a Marchena que es considera se l'acusa per les seves conviccions i no pels seus fets

 

 

Oriol Junqueras ha utilitzat la seva primera intervenció davant el Tribunal Suprem per acusar a l'Estat. Sense manies i ras i curt. El líder d'ERC ha pres la paraula abans de començar la seva declaració en la tercera sessió de la vista oral del judici del procés per declinar respondre les preguntes de la Fiscalia, Vox i advocacia de l'Estat.  "Se m'acusa per les seves idees i no pels meus fets, i sóc un representant electe", ha sentenciat.

 

"No renunciaré a les meves conviccions democràtiques i entenc que les acusacions no deixaran de perseguir-me per això", ha afegit. Per exclamar: "Estic en un judici polític, per això no contestaré les preguntes de les acusacions". "Sóc un pres polític", ha afegit en la primera resposta al seu advocat, Andreu Van der Eynde

 

Precisament, l'estratègia de defensa del seu lletrat ha estat per deixar camp a Junqueras i que aprofités la seva intervenció per desgranar tot un discurs polític independentista, republicà i pacifista. També per tal que s'explaiés quina ha estat l'evolució política i institucional del sobiranisme fins a dia d'avui. Marchena no l'ha interromput fins a demanar el recés de migdia quan s'ha arribat al punt temporal de la querella que li va interposar el 2017 l'aleshores Fiscal General José Manuel Maza pel referéndum. Així si a la primera part, Junqueras ha desenvolupat un discurs de plenitut política i en la segona ha bastit un discurs per defensar-se de les acusacions concretes de delictes. 

 

Acusacions retorçades

 

L'exvicepresident del Govern i actual diputat d'ERC, que declara en castellà, ha enfatitzat que el seu projecte "mai" ha volgut utilitzar la violència per assolir els seus fins polítics. "Nosaltres sempre, sempre, sempre, hem rebutjat la violència", ha recalcat. En aquest sentit, ha acusat al triumvirat de Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox de "retorçar els arguments" per incriminar-lo.

 

"És evident que no hem fet cap delicte, res del que hem fet és delicte ni votar en un referèndum ni treballar per la independència és delicte", ha reblat. "Si res del que hem fet és un delicte, l'acusació no se substenta", ha incidit. "On està prohibit treballar de forma pacífica per la indepedència, on està escrit?", s'ha preguntat.  "Votar no és un delicte, impedir per la força que la gent voti sí que és un delicte", ha destacat per constatar que el "legislador va derogar el delicte de convocatòries il·legas de referèndum". Una ressenya a la derogació ordenada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005. "Estem davant d'una situació de persecució de les idees i de la dissidència política", ha remarcat.

 

 

"Som independentistes, però abans que res bones persones"

 

Junqueras ha utilitzat un dels seus trucs oratoris que millor se li donen. Amb una combinació de professor eloqüent, predicador comprensiu, líder amb raons per estar empipat i polític amb molta mili, ha sargit un argumentari independentista propositiu a la recerca de captivar l'audiència espanyola. Unes respostes de ple contingut polític i amb una estudiat ritme i to per detallar-lo. "Si en algun moment poso passió en les meves intervencions és perquè fa un any i mig que no em deixen parlar", ha ironitzat. 

 

"Busquem la independència del nostre país, això és evident. Però som moltes altres coses a part d'independentistes: som demòcrates, republicans, estem a favor de la justícia social, i si se'm permet, abans que res persones, som bones persones". Fins i tot, Junqueras ha clamat un "estimo a Espanya". Un sentiment que, al seu parer, "és compatible amb ser un republicà català si hi ha un reconeixement entre iguals fruit de la voluntat entre iguals". 

 

L'Estatut, Montilla i el dret a decidir

 

  

El candidat d'ERC al Parlament europeu ha narrat les parts més importants del procés fins arribar a l'1 d'Octubre. Arrossegat per les preguntes del seu advocat, ha començat detallant el seu inici en política i, en concret, a ERC.  El punt de partida més clar ha estat la sentència de l'Estatut. Un episodi on ha destacat la presència de l'aleshores president de la Generalitat, i ara senador, José Montilla, rere la pancarta "Som una nació. Tenim dret a decidir"

 

 

A partir d'aquí ha esfilagarssat l'evolució política a Catalunya, des de les eleccions del 2012 -quan va forjar una majoria parlamentària amb la CiU d'Artur Mas- fins arribar a les eleccions plebiscitàries. Junqueras ha posat en valor la transparència de l'objectiu polític de la independència. "Tot era públic, activitat política legítima sustentada en programes electorals que ningú ha discutit. Què havíem de fer? Doncs complir amb el mandat democràtic", ha advertit. 

 

Al capdavall Junqueras ha assenyalat que els seus projectes polítics sempre han buscat el diàleg. "Sempre he estat partidari de la multilateralitat", ha enfatitzat. El problema, per a Junqueras, és que l'altra banda "la cadira sempre ha estat buida", en referència a l'actitud de l'Estat. 

 

20S i Referèndum

 

 

L'exvicepresident Junqueras ha insistit en el mandat democràtic del 27S fins arribar a l'acord per celebrar el referèndum. De fet, ha ironitzat en recordar que el Referèndum es va acordar amb la CUP arran de perdre la votació del debat de pressupostos. "Com va passar ahir al Congrés, crec!", ha inserit en relació a la no tramitació dels pressupostos de l'Estat del govern Pedro Sánchez. Junqueras ha insistit en el compliment del mandat democràtic i en la idea que organitzar un referèndum no és cap delicte. 

 

En aquest capítol, Junqueras ha normalitzat el registre i escorcoll de la seu d'Economia. "Vaig entrar i vaig saludar als guàrdies civils, tot molt correcte, sóc una persona educada", ha confessat. "Sí que haig de dir que no em van deixar donar la mà al secretari d'Hisenda", ha retret. Ha negat per activa i passiva que els concentrats tinguessin una actitut violenta o tumultuària. "Cantaven el Virolari, un himnes religiós, que parla de la Mare de Déu de Montserrat com a guia dels espanyols, i això serà moltes coses però no tumultuari", ha ironizat de nou. "Va ser una concentració pacífica", ha remarcat per tal de desmuntar el punt d'inici que per la Fiscalia comença l'alçament. De fet, ahir el fiscal Javier Zaragoza va titllar la manifestació de "segrest de la comissió judicial". 

 

També ha defensat que en cap cas es van gastar diners públics en el referèndum. "Al contribuent no li ha costat res!", ha asseverat. En aquesta línia, ha recordat que Cristobal Montoro tenia els comptes de la Generalitat intervinguts. És a dir, que havien de passar setmanalment un informe de despesa. Junqueras ha informat, doncs, que els recursos estaven controlats setmanalment i s'ha remès als informes de la causa que no assoleixen acreditar les despeses exactes del referèndum. Fins i tot, s'ha referit a les escoles i instal·lacions de la Generalitat convertits en centres de votació. "Són inarrendables, i com a tals no hi pot haver lucre cessant tal i com fa la fiscalia", ha replicat. 

 

 

Per altra banda, Junqueras ha titllat el document Enfocats, prova de càrrec en els informes de la Guàrdia Civil, ha assegurat que se'n va assabentar el dos de novembre, quan va declarar a l'Audiència Nacional. "És un document extravagant i apròcrif que ningú sabia de la seva existència", ha advertit.

 

En la mateixa línia, ha admès que va participar en una reunió el 28 de setembre on els Mossos li van comunicar que res feia pensar en cap moviment o gest violent i menys per part de la policia. . Així com ha criticat abastament la violència policial d'aquell dia que ha contraposat al fet que no va poder votar al seu col·legi perquè els Mossos van tancar l'escola. Junqueras ha defensat a capa i espasa mantenir el referèndum malgrat la prohibició del Constitucional perquè "l'obligació que tenien de protegir el dret a vot".

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?