Un judici al fiasco de tots els cossos policials

Els testimonis avalen la tesi de les defenses tot generat per una decisió judicial d’impossible compliment

 

una imatge
La Guàrdia Civil durant el Primer d'Octubre | ACN

Arribada la 27 jornada del judici del procés comencen a emergir diverses interpretacions del que és l’objecte de la controvèrsia. L’obsessió de la terna acusatòria -Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Acusació Popular- per acreditar nivells de violència necessària que justifiquin una condemna de rebel·lió és utilitzada per les defenses com una clau de judo. Els lletrats aprofiten al seu favor l’energia explicativa i els guions precuinats de de les declaracions de les desenes de guàrdies civils així com dels comandaments i responsables polítics. El judici del procés és, de manera clara, evident i fonamental, un examen jurídic al fiasco que tots els cossos policials van perpretar per aturar el Primer d’Octubre. Tot arran d’una interlocutòria judicial d’impossible compliment. 

 

 

Amb el Primer d’Octubre, els poders de l’Estat que en darrera instància s’atrinxeren en el monopoli de la força van intentar aturar un moviment que policialment era impossible d’aturar. Fins i tot, ni militaritzant tot el territori. Les declaracions de les prefectures policials de Catalunya a la tardor del 2017 ho han perfilat. Des de la primera reunió del 12 de setembre a la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya amb el Major Josep Lluís Trapero, el cap del Cos Nacional de Policia (CNP), Sebastian Trapote i el seu homòleg de la Guàrdia Civil, el general de Brigada -ara tinent general- Ángel Gozalo, es va constatar que tothom tenia un operatiu diferent. 

 

Tot i així en les diferents reunions de coordinació amb el coronel Diego Pérez de los Cobos es va acordar un operatiu conjunt, o així ho van creure els Mossos. El famós “Pla Binomi” -enviar una parella de Mossos-, si no n’hi havia prou, cridar les forces d’ordre públic de la policia catalana i, si encara no n’hi hagués prou, demanar el reforç de les unitats antiavalots de Guàrdia Civil i CNP. 

 

Era un acord -que ara sembla posar-se en dubte i d’aquí el cara a cara sol·licitat per la defensa de Quim Forn- arran de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, firmada per Mercedes de Armas, on igualava els tres cossos policials i ordenava que s’impedís el “referèndum sense afectar la normal convivència ciutadana”. Aquesta resolució judicial derogava de facto les instruccions de la Fiscalia havia anat dictant. Ordres per altra banda que ni materialment es podien complir. Fins i tot, el comissari Ferran López admetia que no tenien ni el precinte que els Fiscals demanaven per encerclar els 2.300 col·legis electorals. 

 

 

Però paral·lelament, a aquestes reunions de coordinació que simulaven un acord les testificals dels comandaments de la policia espanyola, han constatat que el CNP i la Guàrdia Civil tenien un pla B, substituir els Mossos. De fet, ja el van posar en marxa el 20S, quan van avisar als Mossos just començaven els més de 40 escorcolls. De fet, el model policial espanyol va començar a actuar de manera autònoma a primera hora del matí del Primer d’Octubre, tal i com tenien previst d’amagades. Tot i que feien creure als Mossos que complirien amb el pla.

 

 El fet que el comissari López es presentés a la Delegació del govern espanyol a les 9 del matí per reunir-se amb De los Cobos i aquest no ho recordés, enraonessin 20 minuts i el coronel suspengués la resta de reunions previstes a la jornada és la prova del 9. Hi havia 200 unitats d’antiavalots espanyols fent el que volien per Catalunya i el que és més fort a cegues i a pals d’esquena als Mossos. Sia com sia, el judici evidencia que aturar el referèndum era policialment impossible, ni amb el model de mediació dels Mossos ni amb l’estil de cop i porra de les policies espanyoles. Era impossible complir l’ordre del TSJC. 

 

 

Com diu una defensa és el teorema del semàfor en vermell: si un se’l passa té un problema amb l’administració; si se’l passen 2.000 l’administració té un problema d’ordre públic, però si se’l passa tothom, el sistema té un problema. Som al cap del carrer, és un judici sobre el fiasco de la gestió policial del referèndum, perquè un problema polític que mobilitza milions de persones és difícil d’aturar amb porres o jutges

 



Comentaris
TSSO
Conclusió: el poble unit no té aturador. Entre 15i i 20000 policies no van tenir perbrots de trobar les urnes ni d'impedir la votació. Tornem a sortir 2300000 al carrer i en muntem una de grossa? Deixem de consumir gas i electricitat durant una setmana - només fem anar les neveres? No cal agafar armes, traiem els cèntims dels bancs? Deixem d'anar a comprar als grans supermercats? 2300000 junts podem fer molta força. Aniria molt bé que la unitat del carrer la veiéssim en els polítics
K 3785
Tot plegat faria olor de legalitat si el super-marchena. , La sala , hagués permès la visualització de les gravacions en el moment precís de les declaracions/interrogatoris . Ara , quan i qui les veurà ? Seran emeses per televisió ?
Espanya país podrit i mafiós
APARTE DE FANÁTICOS, ESQUIZOFRENICOS
Es sorprendente como funciona la mente de los fanáticos....cuando se enteran que les han engañado, fabrican otra realidad paralela.
JordiP
Cal subratllar el que sembla un objectiu soterrat de la traició de Pérez de los Cobos, i per la qual va ser ascendit a coronel: la odiosa forma de deixar en fora de joc el Cos de Mossos d'Esquadra. Amb això pren forma definitiva l'actuació de "la força expedicionària" de l'imperi que va anar a la "colònia" a "pacificar" l'intent d'"insurrecció", donat que la "policia indígena" no gaudia de la confiança dels "colonitzadors". Com veieu, una situació del tot novecentista.
JordiP
No els importa el cost econòmic. Ni tampoc el social. Ni el prestigi internacional da la seva otrora gloriosa Espanya. Tot els importa poc si es tracta de allò que creuen "necessari per a salvar la unitat de la patria". Craso error. Al S.XXI tot allò de la glòria nacional i la unitat desapareix davant dels drets humans. Espanya ha cremat les seves naus i ja no pot tornar al club de nacions occidentals. Ha quedat massa tacada de mer.da. És a l'antesala de la disgregació, més que quan els cantons.
Afloren les mentides i els mentiders
No sé si és pot dir si és el millor o el pitjor del que es veu al judici en relació a la guárdia civil, es la seva manca de formació i de cultura i a les mentides que diuen. ¿Quina mena de policia és aquesta que menteix i no se la pot creure?

envia el comentari