El Major dels Mossos Josep Lluís Trapero va ser entronitzat als altars després de la seva gestió dels atemptats del 17A. Una cert àura d’heroi popular corregida i augmentada pel paper dels Mossos durant el Primer d’Octubre. Trapero ha aparegut aquest dijous. Ha estat en una sessió del judici del procés que ha tingut tots elements per una sèrie de Netflix. Dramatisme, acció, teatre, ironia, fermesa, èpica i discurs. “No s’equivoquin amb nosaltres”, ha assegurat que va advertir a Carles Puigdemont, tres dies abans del referèndum. Una frase que també ha servit per assenyalar a les acusacions que han comprat el relat dels atestat policials que els definien com a “necessaris” per a l’objectiu independentista. Tothom s’havia equivocat amb els Mossos. Sense Mossos la rebel·lió, com a possibilitat de comptar amb una força armada, es desfà com un terrós. Les acusacions tindran més difícil acreditar que hi ha prou violència convocant a la gent a defensar els col·legis.
Trapero s’ha assegut a l’estrada com a testimoni i ha esdevingut el gran protagonista del procés. La metàfora del procés i l’exemple viu de la fabulació a una banda i altra del conflicte. El seu testimoni -no calia que enraonés perquè està imputat en la causa de rebel·lió a l’Audiència Nacional- ha estat concís, amb les idees clares. Ha buscat la seva defensa, que en qualsevol cas és sinònim de la defensa del cos i ha estat precís en desvincular Mossos de Govern. Una interpretació generosa comportaria a concloure que el ferro de l’executiu català no va dir res sobre què havien de fer i sobre els operatius. “Facin la seva feina”, ha remarcat que els va dir Puigdemont.
El relat de Trapero explicant les dues reunions que va demanar els dies abans del referèndum pregant desconvocar-lo ha estat esfereïdors i advertint al Govern que el cos “no estava pel projecte independentista”. Tant com els calfreds que molst tenien en veure com implicaven els Mossos en la maquinària insadollable del procés sobiranista. Per entendre, la decisió de Trapero de desmarcar-se del procés, a més de la seva imputació, cal tenir present dos atestats policials claus.
En primer terme, l’atestat 3544/17 de la Brigada Provincial de la Policia Judicial i l’informe 2596 de la Brigada Provincial d’informació de 29 d’octubre de 2017 que enceten les diligències a l’Audiència Nacional oberta contra la cúpula d’Interior i posteriorment s’integren al sumari del Tribunal Suprem. Aquells informes concloien que la participació de la policia catalana anava des de “la planificació dels més alts responsables de la conselleria d’Interior i la connivència i col·laboració amb l’estructura i el comandament del cos de Mossos i dels organitzadors i grups de defensa del referèndum il·legal, per, fora de la legalitat, impedir el compliment de les resolucions judicials dictades a l’efecte”.
Els mateixos informes exposaven que “en el marc de l’administració catalana, i per la consecució d’aquells il·lícits penals fins, adquiria notable importància el paper de la policia de la Generalitat, essent necessari el seu concurs per poder desenvolupar els seus plans, ja que sense aquest cos, i fonamentalment si aquesta policia es subjectava a la legalitat i al compliment de les ordres de les institucions de justícia, el Govern no podria assolir el seu propòsit separatista“. Afegien aquests atestats que els “responsables operatius del cos van executar per acció o omissió el mandat polític”. Una tesi que reblava el clau l’ofic 3022/2017 de la Jefatura Superior de la Policia a Catalunya que aquesta “activitat era desenvolupada en el temps”.
Aquests informes van ajudar a bastir el relat de la col·laboració “necessària dels Mossos” i del famós “braç armat del procés”. Sense la possibilitat de tenir els insistents “17.000 efectius armats per fer la independència”, com assegurava el fiscal de sala, Fidel Cadena, a la segona sessió del Judici, l’acusació de rebel·lió s’afebleix. Les defenses entenen ara que comparar la violència per la rebel·lió que exigeix el codi Penal amb crida a la gent a defensar els col·legis, una violència en tot cas defensiva, aprima el relat violent que necessiten les acusacions. Trapero ha explicat a tots que uns i els altres “s’havien equivocat amb el cos”. Tenien un pla per detenir el Govern i tot.
