El silenci com a denúncia davant del Tribunal Suprem

Una desena d'activistes independentistes es concentren cada dia davant del Suprem amb l'objectiu d'interpel·lar a jutges, fiscals i policies

 

'Silenci contra la repressió, per la llibertat, rebel·leu-vos contra la injustícia' és la campanya que Lluís Pastrana, jubilat i de 61 anys, va iniciar amb altres activistes independentistes fa 10 de mesos a Tarragona, amb l'objectiu d'interpel·lar als col·lectius de jutges, fiscals i policies, i aconseguir que "trenquin el seu silenci i es rebel·lin contra els actes contraris als principis bàsics del dret penal i processal". Però des que va començar el Judici al Tribunal Suprem van deixar Tarragona per traslladar-se al lloc on tres o quatre dies a la setmana es jutja als presos polítics. Pastrana explica en declaracions al Món que "a més del retrocés en drets civils i llibertats, també hi ha una infracció sistemàtica de principis del dret penal", i creu que "segur que Llarena i Marchena expliquen aquests principis a les universitats on donen classes" però que "després no els respecten".

 

Entre cinc i vint persones es col·loquen de 10 a 18 hores al carrer Gènova davant del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, i molt a prop de la seu del PP, i travessen un dels passos de vianants amb pancartes on s'hi poden llegir missatges en castellà com "Nunca más contra el pueblo, rebelaos" o "Soy masa tumultuaria". També fan dos moments de silenci: el primer, de 11:30 a 12:30 hores, i el segon de 17 a 18:30 hores. Explica Pastrana que la permanència de vuit hores diàries davant del Suprem els possibilita "un temps i espai de debat entre nosaltres i d'interactuació amb la gent", mentre que els espais de silenci estricte, els entenen com "una de les formes més contundents de denúncia", que duen a terme "com una pausa per a la reflexió".

 

Els qui participen en la iniciativa creuen que entre els jutges, fiscals i policies "hi ha gent amb vocació de justícia", i els demanen "coratge i presa de consciència respecte a la importància del seu posicionament per a poder resoldre definitivament aquest conflicte". A més, els avisen que "les il·legalitats es poden cometre tant per acció com per omissió, i que els jutges, fiscals i policies que ometen actuar davant d'un delicte flagrant, com pot ser el de la prevaricació o la negació de drets i llibertats, irrenunciables en qualsevol Estat social i democràtic de Dret, també estan infringint el seu deure i, per tant, cometent un delicte".

 

Pastrana reconeix que "ja no sabem què més s'ha de fer" però entén que "cal una resposta per part de la societat civil, com ho va ser l'1-O". I avisa els partits polítics: "Haurien de canviar de xip i començar a seguir a la societat civil". "És perillós que, en aquest moment d'eleccions, els partits pretenguin que la societat civil s'aturi i esperi, i que ells mentre facin de les seves", insisteix.

 

 

Insults sense que la policia actuï

 

Van vestits amb mocadors grocs, porten a la roba llaços també de color groc, motxilles grogues i, òbviament, no passen gens desapercebuts. I s'hi troben de tot. De fet, Pastrana revela a aquest diari que estan fent un recull de jaculatòries: "Hem patit policies de secreta amb pistola dient-nos que 'No pasará un camión sin frenos', i insults de tots tipus". A més, es queixa que els agents de la policia nacional espanyola que estan al davant "no actuen i ens diuen sempre que no han vist res, encara que ens insultin".

 

Malgrat això, reconeix que "també passa gent que ens dona ànims, no només catalans que viuen a Madrid, sinó també madrilenys". Considera Pastrana que "hi ha una absència de l'esquerra des del punt de vista polític" però que, en canvi, "hi ha molts particulars que ens donen suport". "Hem descobert que hi ha un altre Madrid, i aquesta gent que defensa el dret a decidir ho té bastant més difícil aquí que nosaltres allà", conclou amb generositat. 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?