El fiscal Zaragoza, el delator de Wikileaks

El fiscal del procés conspirava amb els EUA per evitar la investigació de l'assassinat de Couso i dels vols cap a Guantànamo que feien escala a Espanya

 

 

Javier Zaragoza és el fiscal de sala del Tribunal Suprem que orienta l'acusació del ministeri públic en el judici del procés. De fet, n'és un dels autors intel·lectuals. Zaragoza va ser qui com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional va signar la instrucció de cinc de novembre de 2015, -quatre dies abans de l'aprovació de la Declaració de Sobirania, amb què informava als responsables de cossos i forces de seguretat, en especial menció als Mossos, amb què feia un canvi clau en la jurisdicció penal espanyola. Zaragoza elaborava un nou llistat de delictes que havien de jutjar-se a l'Audiència Nacional, un llistat on només s'hi afegien els delictes de sedició i rebel·lió. La clau de volta que mancava en la conspiració jurídica, i un pèl matussera, de l'Estat per aturar el procés. 

 

 

Zaragoza va ser el destacadíssim fiscal contra ETA. La seva primera aparició mediàtica, i que li encanta explicar, va ser en l'operació Nècora. La seva imatge amb Baltasar Garzón enfilats en un helicòpter per desmantellar el narcotràfic gallec va obrir portades. Però les portades que no li van agradar tant, per no dir gens, quan el seu nom va aparèixer en el cas Wikileaks com el garlaire oficial de l'Audiència Nacional als agents d'informació i diplomàtics dels EUA. Zaragoza, aleshores fiscal en cap de l'Audiència Nacional, va ser la seva font, sempre segons els cables recollits al portal de Wikileaks, les autoritats americanes per intentar aturar els processos de Guantánamo oberts per la Justícia espanyola i sobre el cas especialment sensible de José Couso, el càmara assassinat per tropes nord-americanes a Iraq. 

 

Guantànamo

 

Els cables van ser difosos a través de capçaleres com El País i posteriorment es van publicar a la xarxa a través del portal de Wikileaks. Són informes d'intel·ligència i de seguretat del servei exterior dels Estats Units que recullen la tasca diplomàtica, paradiplomàtica o directament d'espionatge. Zaragoza surt implicat com a delator o garlaire dels EUA en diversos casos especialment delicats. Especialment compromès és un cable confidencial sobre el paper del Fiscal en el cas de la querella que presentada a l'Audiència Nacional per crims de guerra i tortures a la presó de Guantànamo (Cuba) el 28 de març de 2009

 

Un dels cables recull una reunió de l'assessor polític de l'ambaixada dels EUA a Espanya, William Duncan, al despatx de Zaragoza a l'Audiència Nacional, amb una advocada de la legació diplomàtica. La trobada va ser el Primer d'Abril, just quatre dies després de la querella. Segons relata l'informe, Zaragoza estava "molest" pel cas i que treballaria per tal que el cas no anés a parar en mans del magistrat Baltasar Garzón. De fet, així va passar.

 

 

El cable destaca les crítiques del fiscal a Garzón i els va fer notar que el mgistrat estava "sota sospita" per haver críticat públicament a Guantánamo i la Guerra dels EUA contra el terrorisme. El 14 d'abril, Zaragoza, sempre segons els informes de Wikileaks, va telefonar a l'ambaixada i els va informar que el seu cap, el Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, acabaria amb l'afer i així va ser. 

 

 

Cas Couso 

 

Un altre dels cables d'informació revela una telefonada de Zaragoza el 14 de maig de 2007 amb un conseller polític de la legació diplomàtica nord-americana. Una trucada en la qual informa, cinc dies abans que es fes pública, que s'havia oposat al processament judicial dels militars dels EUA acusats de la mort del periodista gràfic Jose Couso, una causa que havia obert dues setmanes abans el magistrat instructor Santiago Pedraz.

 

L'aparició d'aquests cables va causar una querella criminal dels familiars de Couso que acusaven a membres de la fiscalia i la judicatura de conspirar amb els Estats Units per cloure el cas. Zaragoza lluny de negar els contactes, va assegurar aleshores que eren contactes dins la "més estricta legalitat". 

 

Viatge a Israel...

 

No fou però la primera vegada que Zaragoza es veia implicat en tèrboles relacions internacionals. El febrer de 2016, eldiario.es detallava un viatge del fiscal poques setmanes després que la Sala de la Penal de l'Audiència Nacional ordenés anul·lar la fitxa oficial de Benjamin Netanyahu, que el magistrat José de la Mata havia ordenat obrir en el marc de la causa per l'atac a la flotilla de la llibertat.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?