Ha irromput un nou protagonista en l’estratègia de les defenses al judici del procés. En aquest cas, no és un personatge misteriós com el “Tal Toni”, sinó la denúncia cada vegada més detallada de les suposades irregularitats de la investigació que va dirigir el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. La Fiscalia ha bastit l’acusació a partir de copiar i enganxar en els seus escrits d’acusació els atestats de la Guàrdia Civil que firmava el cap de la brigada de la policia judicial de l’institut armat a Catalunya.
Ara els lletrats defensors han començat a aixecar protestes i a assenyalar que moltes declaracions amb què es basen els atestats que consideren es van prendre de manera irregular. El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem que jutja el cas, Manuel Marchena, se l’ha vist incòmode ja aquesta tarda i s’ha vist obligat a assegurar a Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que “no emergiran” en la causa declaracions que s’hagin prestat a la Guàrdia Civil.
Ha estat el segon dia de protestes per constatar les deficiències i irregularitats. Ahir els lletrats de les defenses ja van fer constar en les testificals que s’havien pres declaracions sense advertir als testimonis de possibles responsabilitats penals. A més, van fer explicar a diversos testimonis que se’ls havia requisat el mòbil a “requeriment” de la Guàrdia Civil sense que se’ls hi mostrés cap ordre judicial. És més, quan van declarar davant l’instructor de la causa, Pablo Llarena, van avisar que encara no els hi havien tornat. I el que més va sorprendre al Tribunal va ser el testimoni del responsable d’Unipost per Catalunya i Balears, Francisco Fuentes, que es practiquessin entrades, registres i escorcolls “sense necessitat d’ordre judicial perquè no calia atès que estaven investigant per ordre de la fiscalia”. De fet, tots els testimonis de dilluns van admetre que no se’ls va ensenyar cap paper judicial.
Però la sessió d’aquest dimarts ja ha anat més enllà. En primer terme, l’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, ha parat els peus a la Fiscalia quan ha preguntat al testimoni Enric Vidal, dissenyador, si era soci d’Òmnium. Salellas ha demanat la vènia i ha demanat a Marchena que aturi aquest tipus de pregunta que afecten al fur intern dels testimonis. Marchena s’ha vist obligat a dictar en sala el “caràcter transversal i no ideològic d’Òmnium” i que formar-ne part no és una “expressió ideològica”.
Després d’aquesta protesta, Marchena ha hagut de torejar de nou amb Pina quan aquest ha demanat la vènia per les preguntes del Fiscal Javier Moreno al mateix testimoni. Pina ha alertat al Tribunal que el ministeri públic feia preguntes en base a documents que no es trobaven al sumari. De fet, ha explicat -amb acceptació de la fiscalia- que era una documentació que es trobava al sumari del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, a la qual no hi són els encausats i, per tant, no hi tenen accés. Una situació que a més agreuja una de les vulneracions denunciades per les defenses i és la dispersió de la causa en diversos jutjats que genera una clamorosa indefensió a les parts. Una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva previst a l’article 24 de la Constitució.
Davant la fermesa de la queixa de Pina, Marchena ha tret la bandera blanca. “Res del que hagin dit davant la Guàrdia Civil serà pres en consideració per aquesta sala, no tindrà valor probatori”, ha sentenciat in voce el president de la sala penal del Suprem. De fet, quan Pina es queixa els magistrats més garantistes del Tribunal, Antonio del Moral i Luciano Varela, prenien notes acceleradament. En aquest sentit, fonts de la causa detallen que l’excusa de la instrucció per ordre de la Fiscalia sense garanties processals topen amb l’article 773.2 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que no permet fer res sense autorització judicial, que les perquisicions del ministeri públic han de tenir les mateixes garanties que davant un jutjat i que la Fiscalia ha de cessar quan un Jutjat intervé.
El TSJC també molest
De fet, la investigació de la Guàrdia Civil i els seus atestats es poden relacionar amb una altra situació complicada que es va viure els dies previs al referèndum. Una situació que ha reviscolat en la vista oral i és el paper de les instruccions de la Fiscalia davant la interlocutòria de 27 de setembre de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, que alertava als cossos policials de “no alterar la convivència ciutadana”.
Una interlocutòria que va “complicar” la vida als comandaments del ministeri de l’Interior i als caps policials del CNP i la Guàrdia Civil. Fonts de la causa, indiquen que Armas estava molesta amb la Fiscalia que emetés instruccions que semblaven dictades pel mateix tinent coronel Baena. Entenien que el ministeri públic blanquejava l’actuació i la investigació de la Guàrdia Civil. Amb la resolució judicial les instruccions de Fiscalia quedaven subsumides i eliminades del trànsit judicial.
