El botó vermell de la rebel·lió

El relat violent es desinfla quan cauen en els paranys de les defenses | Marchena assegura que passa dels atestats i s'apunta a una reforma del CP| Els Mossos més papistes que el Papa

 

 

 

La 'setmana jurídica' -les que acaben en dijous- ha deixat a les defenses del judici del procés un cert regust d'empat fora de casa. Han guanyat punts sense deixar grogui l'adversari, ni de bon tros. L'Estat és fort i està en joc. Per l'estrada ha passat la infanteria del relat de les acusacions, els oficials i tropa de la Guàrdia Civil que van participar en els escorcolls previs al referèndum o bé van patir suposats escarnis que a la vista de les declaracions . Una setmana que ha reblat el camí marcat per les 24 jornades, intensíssimes per altra banda, de la vista oral: la feblesa i debilitat de la violència que tenyien les acusacions de fiscalia, advocacia de l'Estat i la nosa de Vox

 

 

El president del Tribunal, Manuel Marchena fa mans i mànigues per treure el judici dels llums de neó on s'hi llegeix "Judici Polític". Una tasca difícil quan l'acusació popular que té assegudes al mateix nivell que la força de xoc de la Brigada Aranzadi, el ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat, és el secretari general d'un partit polític que ha irromput en l'espai electoral espanyol proposant un franquisme 3.0. Tot això en un judici que, agradi o no, serveix per castigar i advertir els catalans revoltats que van desafiar la policia colonial. I el que és més greu encara, la institució que representa els valors nacionals d'Espanya, la Guàrdia Civil.

 

 

Botó vermell

 

Tot i això, les defenses han jugat bé l'acord tàcit amb Marchena, de fer una defensa tècnica. Xavier Melero, un gat vell de les defenses costoses i peludes, ja ho va apuntar en el primer dia de la vista. "Això és com una alcoholèmia", va advertir. I va recordar amb aquell to desmenjat de Tinent Colombo una de les principals màximes del dret modern: la llei criminal és el límit de la política criminal. És a dir, el Codi Penal és la intervenció mínima i una protecció contra el poder de l'Estat per reprimir allò que no li agrada al polític de torn. Passa curta, vista llarga i mala llet. La mirada de Marchena va ser evident. Per això, quan Benet Salellas li retreu, en la seva ànima de Tom Cruise a "Alguns Homes Bons", l'espantall dels drets fonamentals, Marchena para el cronòmetre. 

 

 

 

 

Les defenses i el Tribunal saben el pa que s'hi juguen. L'Estat, entès com una columna vertebral atrotinada i envellida, que per poc que la toques se'n ressent i té dolor, s'ha trobat desprotegit. L'informe de la FAES de 2008 i la instrucció de la Fiscalia de 2015 reinterpretant la rebel·lió i la sedició era la crossa que la matèria gris del poder es va inventar en adonar-se que el Codi Penal no protegia la unitat d'Espanya. "Han premut el botó vermell en veure en perill la unitat d'Espanya i han vist que no hi havia un delicte que ho evités", apunta un vell funcionari del Suprem que volta murri per la Biblioteca. 

 

 

 

 

Delictes duríssims, pocs invents

 

 

 

Els delictes que es reclamen són delictes duríssims. Els 25 anys de presó a Oriol Junqueras per rebel·lió requereixen d'una violència extraordinària. "No val a dir que es pot aplicar una violència del segle XXI i que ara no cal que hi hagi tancs pel carrer… i és clar que cal que hi hagi armes si es demanen 25 anys de presó, els tancs és el que hi ha d'haver amb una pena així", comenta en conversa amb El Món un dels advocats més quirúrgics que hi ha a l'estrada, en Mario Vergès, lletrat de Dolors Bassa. 

 

 

 

 

Els delictes són gravíssims i les penes més. La rebel·lió castiga els que s'aixequin violentament i públicament per, entre altres objectius, declarar la independència d'una part del territori nacional. L'ús de la violència és clau. El de sedició, tipificat en el 544 i següents del Codi Penal, castiga els que s'aixequin públicament i tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis. Per això el relat de la violència ha de ser escrupolós. El fet que Marchena digui ara que renegui dels atestats aportats al sumari és important, però no n'hi ha prou. L'advocada piconadora, Ana Bernaola, li va treure el mirall màgic que va fer empipar la madrastra. "D'acord que els atestats valen pel que valen però per aquests atestats hi ha persones a la presó fa més d'un any", recorda Bernaola amb aquell to d'enginyer que no vol que la producció s'aturi. A Marchena aquests comentaris li fan mal perquè tothom sap que la instrucció la portava Pablo Llarena però l'avalava el mateix Marchena. 

 

 

 

 

Una violència que es desinfla

 

 

 

Per tot això, el relat de la violència que hi ha incorporats al sumari firmats per la Guàrdia Civil i el CNP són diametralment oposats als de la Divisió d'Afers Interns dels Mossos que va repassar-ne un per un. Sobretot del Primer d'Octubre. S'assemblaven com un ou a una castanya. Per això Marchena insisteix en què el judici comença a partir dels escrits d'acusació. És a dir, el que val és el que es diu, s'explica, s'entén i convenç a la Sala, més enllà de la teatralització del fiscal Javier Zaragoza que practica el seu paper de forma expansiva i generosa i els pastorets que fan els agents amb la lliçó apresa d'algun briefing a les seves dependències. 

 

 

Les defenses hi són. Al capdavall és el cas de la seva vida i totes es reparteixen els papers. On no arriba un, hi arriba l'altra. L'acusació general de Vox contra tots permet als lletrats tenir marge i falcar els relats que sospiten que la Sala no ha acabat de veure. L'advocada Judit Gené, amb el seu castellà pausat i contundent de La Segarra, és especialista en trobar escletxes que rematen testimonis. El magistrat Antonio del Moral, un conservador defensor del principi d'intervenció mínima, agafa el boli quan la lletrada de Meritxell Borràs agafa la paraula. 

 

 

La seva estratègia ha anat molt bé en els darrers dies quan per l'estrada han passat una veritable munió de mossos i guàrdies civils. Al final, han semblat més agressius els Mossos que han explicat la seva experiència en l'escorcoll de Sabadell que no pas els efectius de la benemèrita. Els escarnis als hotels o a les casernes han resultat una protesta. A La Seu d'Urgell han minvat de mil persones a 150 i marxar d'un hotel de Reus perquè l'amo va dir que s'havia acabat el contracte. De fet, el que més els molestava era la presència dels Bombers. 

 

 

 

 

 A Igualada, l'artefacte explosiu ha passat d'artefacte incendiari al xandall de la mili encès que el van apagar de seguida. Les tanquetes dels pagesos de Gandesa eren els tractors. I els insults i els crits eren "fills de puta", feixistes -tant per mossos com per guàrdia civil- i "votarem" "llibertat" o "els carrers sempre seran nostres".  A Sabadell, arrencaven cebes o bolets, depèn com es miri i van tirar iogurt a un cotxe. I a Travessera de Gràcia, a la comandància, els Mossos negociaven amb els concentrats la sortida dels cotxes. Un Mosso es queixava tant que al final ha explicat que li van donar iboprufè. En la majoria de casos no s'ha fet ni atestat i si se n'ha fet a molts llocs no hi constaven ni els insults.

 

 

 

 

Manresa, la clau de volta

 

 

 

Però qui s'ha endut la palma ha estat el cap de la poderosa comandància de Manresa. La caserna de la capital del Bages mana a Vic, Igualada i Berga. La brunete mediàtica va aprofitar una protesta a la caserna i la hissada d'una estelada com el paradigma de la violència. El tinent comandant a lloc ho ha titllat de "performance", ha assegurat que ell mateix va negociar amb estudiants independentistes per tal que sortís un comboi que havia d'incautar paperetes a Igualada i ha assegurat que ell mateix va treure la bandera espanyola. Fins i tot, n'ha fet conya amb l'estelada. "Quan pel circuit intern de la tele vam veure que la treien els mateixos manifestants vam pensar i per què no la deixen de record?", ha ironitzat al Tribunal. 

 

 

 

 

Sí que ha renyat als Mossos però també els ha donat la raó. De fet, el comissari en cap de la Regió Policia Central, és Sergi Pla, un mosso veterà que la sap molt llarga i que després de parlar amb ell quatre vegades li va recomanar: "Deixa que la posin i ja la trauràs l'estelada… no embolicarem la troca ara". Pla és un policia pragmàtic, perspicaç i hàbil i que ha après la lliçó que amb els polítics quan més lluny millor. El cap de la Guàrdia Civil a Manresa té intel·ligència sobre el terreny i de fet, dorm tranquil perquè els seus homes generalment no van anar a picar gent de Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada o Castellgalí. Un detall, no va voler que els agents retiressin les urnes de cartró que van deixar en la "performance". "No volia la imatge dels guàrdies civils treien urnes", ha assegurat mirant Marchena de fit a fit. 

 

 

La violència fins ara explicada és feble. No hi ha una violència salvatge, ni tumultuària, ni sediciosa, ni rebel. De fet, quan s'expliquen els agents sembla que enraonin d'uns aldarulls públics en una manifestació on els policies s'han posat flamencs. Pels passadissos ja algú corre la brama que amb prou feina sembla que s'estigui parlant d'aldarulls públics o com apuntava amb traça en Jordi Pina aquest dimecres un atemptat a l'autoritat com recollien els Mossos en un atestat d'un dels identificats a l'escorcoll de Sabadell. On tiraven iogurt, per cert. I el que és més concloent i seguint les preguntes d'Andreu Van den Eynde, cap dels recitadors que han passat per l'estrada han pogut implicar a cap dels acusats en la crida a les protestes

 

 

 

 

La realitat dels fets és aquesta, la jurídica hauria de ser menor. Però el fet que el Codi Penal no tingui previst el que va passar aquella tardor de 2017 a Catalunya també preocupa als magistrats. A ningú li estranyaria ja que la sentència incorporés un avís al legislador per retocar el delicte de rebel·lió. La intenció seria afegir un apartat ad hoc per evitar un altre Primer d'Octubre. Una mena d'ampliació de l'actual delicte que fos una desobediència agreujada sobretot de sentències del Tribunal Constitucional. De fet, una continuació lògica de la darrera reforma de la Constitució que l'emparava per fer executar les seves resolucions sempre que s'encaminin a declarar la independència d'una part de l'Estat. Però encara queda molt judici.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?