El judici del procés ja ha agafar velocitat de creuer. La jornada 26 de la vista oral ha posat el ralentí a primera hora, amb l’esperada i densa declaració del comissari dels Mossos Ferran López i ha fet via amb la munició de guàrdies civils que han explicat les seves experiències del Primer d’Octubre. El dia ha tingut sorpresa incorporada, la petició d’un interessant cara a cara entre López i el coordinador de la repressió policial contra el referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.
Hi ha hagut contradicció de testimonis assenyalada per l’hàbil Xavier Melero, l’advocat de Quim Forn, en una qüestió clau de les defenses: si el coordinador va avalar o no va avalar l’operatiu dels Mossos per tenir clar si les policies espanyoles van tirar pel dret. Manuel Marchena no ha pogut dir que no, fins i tot ha fet conya amb Melero sobre en quina part de l’article demanava el cara a cara i ha pregat primer temps fins a l’inici de la vista a la tarda.
Arribada l’hora, ha considerat “prematur” convocar ja l’acarament i ha alertat que més endavant prendrà la decisió definitiva. Tant se val que el celebri o no, al capdavall, és un win win per Melero, perquè si finalment se celebra, López té les millors cartes i si no se celebra, es pot interpretar que la Sala dóna més credibilitat al testimoni de López. Algú està mentint, senyoria. I Marchena té l’oportunitat de saber qui sinó és que ja ho sap i vol passar ràpid el tràngol.
La testifical del comissari Ferran López, ha estat polida, treballada i pensada pels judicis pendents de l’Audiència Nacional i pel Jutjat d’Instrucció de Cornellà. Però sobretot, articulada per salvar als Mossos i apuntar cap a Waterloo. “Els Mossos no van tenir res a veure amb la preparació i la celebració del referèncum”, ha repetit. De fet, López, com el Major Trapero i la resta de comandaments que han passat per l’estrada han explicat les dues reunions -de 26 i 28 de setembre- amb les que van demanar al Govern que desconvoquessin el referendum. Però aquest cop hi ha hagut regal final. Segons López, el president Carles Puigdemont va respondre’ls que si l’1-O hi havien incidents “declararia la independència”. Tot un torpede.
López ha defensat els Mossos i “l’operatiu del binomi” del Primer d’Octubre. Només ha elevat autocrítica sobre el desplaçament d’unitats de Brimo al Barça-Las Palmas sense recordar que l’equip canari es va posar una bandera espanyola a la samarreta i que es va decidir jugar el partit a porta tancada un quart d’hora abans del partit. I no se n’ha estat d’estirar les orelles als comandaments de la Guàrdia Civil i CNP que van actuar aquelles setmanes. Els ha acusat de canviar l’operatiu acordat unilateralment i a darrera hora, a De los Cobos de desconvocar les reunions previstes i del fiasco de l’operatiu de control telemàtic dels incidents. “Jo vaig oferir la cuina dels Mossos”, ha enfatitzat. Una manera de dir que els van parar una trampa.
El número dos dels Mossos també ha desvinculat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez dels operatius del 20S. De fet, els ha fet un cop de mà a les seves defenses, assumint com a comandament els fets davant la conselleria d’Economia. Demà serà el torn del comissari Joan Carles Molinero, també número dos de Trapero aquella tardor. Molinero era el responsable de la comissaria general de coordinació central. També va ser a les reunions de Palau. Caldrà parar l’orella.
Però on el Tribunal no ha parat l’orella ha estat en el reguitzell de Guàrdies Civils que han explicat les seves històries del referèndum. Agents actuants a Sant Cebrià de Vallalta, Fonollosa, Callús o Sant Andreu de la Barca han narrat la seva experiència. Dels relats cal extreure’n una conclusió, haurien de farcir-los més per no semblar uns ploramiques. Difícil ho tindrà un tribunal per aplicar penes de 25 anys per rebel·lió amb la base de crits, cançons, i algun cop que van portar alguns agents al metge… tres dies després.
