Cinc dies després que les tropes borbòniques entressin a Barcelona, el setembre de 1714, Felip V va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i la supressió immediata dels estudis que s’hi cursaven. Era culpable d’un “fomento de maldades” i, juntament amb les altres Universitats o Estudis Generals de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona, Vic i Tortosa) va ser suprimida.
Durant gairebé cent vint-i-cinc anys, només va existir una universitat, la de Cervera, ciutat premiada per la fidelitat dels seus habitants al Borbó.
Els Estudis Generals de Barcelona eren ubicats a la part alta de la Rambla (per això aquest tros se’n diu “Rambla dels Estudis”) des de 1536. Des de la desfeta de 1714 es va “reconvertir” en una caserna militar, el “Cuartel de los Estudios“, en funcionament fins el 1843. (en el que va ser l’ocupació militar de la ciutat: la Universitat, les Drassanes, convertides en caserna d’artilleria, el convent de la Mercè o el convent de Sant Agustí, també utilitzades com a casernes militars).
La Universitat de Girona, també fou suprimida, el 1717, i unificada amb totes les seves rendes, com totes les de Catalunya, en la de Cervera. Només el 1869 es van poder reprendre els estudis superiors a Girona. L’edifici de les Àligues, abandonat, acabaria “reconvertit” en annex del regiment d’infanteria que s’allotjava al convent de Sant Domènec.
Des de 1599 funcionava la Universitat de Vic on, el 1714, es podia estudiar Medicina, Dret, etcètera. Va ser la darrera universitat a ser clausurada. Les seves instal·lacions esdevindrien una caserna militar. I Lleida (la ciutat màrtir de la guerra de successió, que no només va veure com una de les catedrals més belles d’Europa es transformava en caserna militar, sinó que els Estudis Generals, un dels més importants del país i el més històric -de 1297-, era, també, reduït a un miserable allotjament casernari). I Tarragona i Tortosa.
Tota aquesta xarxa d’ensenyaments universitaris va ser arrasat. Els seus edificis, “reconvertits” en centres militars. L’ocupació del país era un fet. L’intent de genocidi cultural s’estava executant implacablement.
