A vegades, el cos et demana un silenci que només la natura més pura pot donar-te. I no, no cal que te’n vagis a Islàndia per caminar sobre terra volcànica.
La comarca de la Garrotxa és, possiblement, el racó més hipnòtic de Catalunya aquest 2026. *(I el millor és que a la primavera el verd és tan intens que fa mal).*
Però el que realment està fent que aquesta destinació es torni viral no és només el seu aire pur, sinó una arquitectura que desafia les lleis de la gravetat enmig d’un parc natural.
Castellfollit de la Roca: viure a l’abisme
Nosaltres hem arribat a Castellfollit i la primera impressió és sempre la mateixa: Com és possible que aquelles cases segueixin allà?
Parlem d’un dels pobles més petits d’Espanya, construït sobre un cingle de basalt de 50 metres d’alçada. És la viva imatge del vèrtigen feta bellesa.
La vista des de la passarel·la sobre el riu Fluvià és el punt exacte on has de treure el mòbil. És la foto que tothom et preguntarà on s’ha fet.
El que més ens ha sorprès és el silenci que es respira als seus carrers estrets. És una immersió medieval total que et desconnecta del caos de la ciutat en cinc minuts.
Caminar pel cor de la terra
Si t’agrada el senderisme, el Parc Natural de la Zona Volcànica és el teu parc d’atraccions particular. Però sense cues ni sorolls.
El volcà de Santa Margarida és la parada obligatòria. T’imagines baixar al cràter d’un volcà i trobar-hi una ermita romànica just al centre?
És una experiència gairebé mística. El contrast entre la terra rogenca i el verd de la vegetació crea una atmosfera que sembla treta d’una pel·lícula de fantasia.
Si prefereixes quelcom més planer, la Fageda d’en Jordà és el bosc per excel·lència. Una fageda que creix sobre una colada de lava i que canvia de color segons l’hora del dia.
Si penses visitar la Fageda el cap de setmana, l’accés al pàrquing està molt regulat per evitar massificacions. Intenta arribar abans de les 9:30 o fes servir el bus “Volcanet”.
Sabors volcànics per al record
Sabem que caminar obre la gana, i a la Garrotxa el menjar és religió. Aquí es practica l’anomenada “cuina volcànica”.
No te’n pots anar sense tastar els fesols de Santa Pau. Són unes mongetes petitones, de pell gairebé inexistent, que es conreen a les terres riques en minerals dels volcans.
És un producte que no trobaràs igual a cap altra part del món. Maridat amb una bona botifarra de la zona, és el premi perfecte després d’una ruta de trekking.
A més, els preus als restaurants dels pobles del voltant continuen sent un respir per a la nostra butxaca comparat amb els preus de la capital.
És una jugada mestra: salut, cultura i un festival per al paladar sense arruïnar-te en l’intent. *(Confessem que nosaltres vam repetir ració d’embotits artesans).*
La màgia de Santa Pau
A vegades les presses ens fan passar de llarg per Santa Pau, però és el complement perfecte per acabar el dia.
La seva plaça porxada és una de les més ben conservades de Catalunya. És el lloc ideal per prendre un cafè i simplement veure el temps passar entre pedres que han vist segles d’història.
No et limitis a les rutes principals; pregunta pels petits productors de formatge de la zona. Amaguen joies gastronòmiques que no arriben als grans supermercats.
La Garrotxa s’ha consolidat aquest any com la destinació de turisme conscient per excel·lència.
Tingues en compte que el clima a la zona pot ser molt canviant per la humitat de la vall. Porta sempre una capa extra de roba, fins i tot si el sol brilla en sortir de casa.
Si encara no tens pla per a la teva pròxima escapada, els volcans t’estan cridant.
Seguiràs mirant fotos d’altres o trepitjaràs tu mateixa la lava adormida de la Garrotxa?
