Hi ha llocs que semblen dissenyats perquè la resta del món desaparegui. No és una exageració (nosaltres també hem sentit aquest silenci que posa la pell de gallina). El Montsec amaga una d’aquestes peces mestres que solen passar desapercebudes a les guies convencionals.
Parlem del Castell de Mur. No és un castell qualsevol. És una estructura que desafia la gravetat sobre un penya-segat, vigilant el pas del temps i les aigües de l’embassament de Terradets. Si busques la foto definitiva per al teu feed, aquest és el lloc.
L’enginyeria del segle XI que segueix en peu
El primer que t’impacta en arribar és la seva silueta. És una fortalesa d’estil romànic que es conserva pràcticament intacta. Va ser el centre neuràlgic del comtat de Pallars Jussà. Imagina per un moment què era viure aquí quan el perill aguaitava a cada vall.
El recinte té una forma de nau, estreta i allargada. Els seus murs de pedra de sillar han aguantat guerres, hiverns cruels i l’oblit institucional. Però avui, és un monument que recupera la seva brillantor. És l’essència pura de l’arquitectura militar medieval catalana.
El castell no té torres de l’homenatge separades. Tota la seva estructura és una unitat defensiva compacta que et permet caminar per la muralla i sentir-te mestressa de tot l’horitzó. És una sensació de poder absolut sobre el paisatge.
La Col·legiata de Santa Maria: un robatori que va canviar la història
A pocs metres del castell, es troba la Col·legiata de Santa Maria de Mur. És el complement perfecte per a aquesta ruta. Però alerta, que aquí la història té un tint de thriller artístic. Sabies que les seves pintures originals no són aquí?
A principis del segle XX, les impressionants pintures murals de l’absis van ser arrancades i venudes. Avui s’exhibeixen al Museum of Fine Arts de Boston. Sí, ho has llegit bé. Una peça fonamental del nostre patrimoni està a l’altra banda de l’oceà per culpa de l’espoli de l’època.
Afortunadament, avui pots visitar el temple i veure una reproducció exacta. És tan fidel que et costarà creure que no és l’original. El claustre és un altre d’aquells racons on hauries de guardar el mòbil un segon i simplement respirar. És pura pau arquitectònica.
Per què hi has d’anar aquest cap de setmana?
La primavera i l’inici de la tardor són les millors èpoques per visitar el Montsec. La llum incideix de forma lateral sobre les pedres, ressaltant textures que a l’estiu es cremen sota el sol. A més, la visibilitat des del mirador és absoluta en aquests dies de cel clar.
Des del cim, pots divisar la Conca de Tremp i els cims del Pirineu. És, sens dubte, el millor balcó de la comarca. Ideal per anar-hi en parella o fins i tot sola si el que busques és desconnexió total. No hi ha cobertura en alguns punts, i creu-nos, és un regal.
L’accés és senzill per carretera des de Tremp, encara que la pujada té els seus revolts. Però cada revolt val la pena. És el típic pla que et fa quedar com una experta en viatges davant dels teus amics. És “el lloc” que ells encara no han descobert.
Et recomanem reservar la visita guiada. No és la típica xerrada avorrida de dates. Els guies locals expliquen anècdotes sobre la vida quotidiana a la fortalesa que et faran veure les pedres d’una altra manera i entendre el valor real del que trepitges.
El secret de la posta de sol
Si et quedes fins que el sol comença a caure, veuràs com el castell es tenyeix d’un color daurat irreal. És el moment en què els turistes marxen i el Montsec d’Ares es torna majestuós. És un espectacle gratuït que no té preu.
És un viatge barat, cultural i extremadament instagramejable. Què més es pot demanar per a una escapada de dissabte? Nosaltres ja estem preparant la motxilla per tornar-hi. El patrimoni no només s’estudia, se sent sota els peus.
T’animes a conquerir el Pallars aquest diumenge?
