A lAlt Empordà, entre rutes que promociona el organisme oficial de turisme de la Costa Brava, va aparèixer un habitatge que semblava sortit duna pel·lícula de ciència-ficció. Petit, blanc i amb estètica de càpsula, es va convertir en una raresa per a curiosos i amants del disseny.
Durant mesos, lestructura va estar a la vista de visitants i fotògrafs, fins que un dia es va desmuntar peça a peça i va desaparèixer sense anuncis. La seva marxa va deixar una pregunta oberta: qui la va comprar i per què va decidir endurse-la tan lluny.
Una peça rara de larquitectura prefabricada europea
Lhabitatge no és una casa tradicional de lEmpordà, ni pretén mimetitzar-se amb la pedra i la teula del paisatge. És un objecte arquitectònic. Un volum ovalat, de línies futuristes, concebut per fabricar-se en taller, transportar-se i muntar-se a destí. Aquest concepte, avui associat a larquitectura modular contemporània, ja era una obsessió als anys seixanta, quan diversos dissenyadors europeus exploraven noves maneres dhabitar amb materials industrials.
Lobra satribueix a larquitecte grec Nikolaos Xasteros i es data el 1969. El seu disseny respon a una lògica de prototip: superfície continguda, distribució eficient i una pell lleugera. Diverses publicacions han situat la seva mida al voltant dels 50 metres quadrats, amb una carcassa de fibra de vidre i acabats pensats per reduir pes sense renunciar a una estètica reconeixible.
Per què se la coneix com a casa ovni
El sobrenom va néixer per la seva silueta. Vista des de fora, la casa recorda un plat volador: planta el·líptica, vores arrodonides i una presència gairebé autònoma, com si hagués aterrat al mig del paisatge. Aquest efecte augmenta quan sinstal·la en entorns rurals, on el contrast amb larquitectura local és més fort.
La fibra de vidre, a més, reforça la identitat. No només pel color i la brillantor, sinó perquè remet a una època en què el plàstic i els compostos sassociaven a futur, velocitat i modernitat. El que aleshores era avantguarda, avui es percep com un icona vintage de larquitectura experimental.
De labandonament a la restauració en temps rècord
Un dels elements que més interès ha despertat és la seva pròpia biografia. La casa no va arribar a Girona com una peça acabada de fabricar, sinó com una estructura recuperada. El galerista i col·leccionista francès Clément Cividino la va localitzar, segons diverses cròniques, en estat dabandonament i va impulsar-ne la restauració per retornar-li laparença original i fer-la exhibible.
El procés tenia un objectiu clar: tractar lhabitatge com una obra de col·lecció. No com un simple allotjament, sinó com un fragment dhistòria del disseny que es pot moure, reubicar i mostrar al públic com si fos una escultura habitable.
Laparat inesperat: un celler de lAlt Empordà
La casa es va instal·lar com a atracció al celler Tierra Remota, a lentorn de Sant Climent Sescebes. Allà es va convertir en un reclam per a visitants interessats en enoturisme i arquitectura. La seva ubicació funcionava per contrast: vinyes i pedra, davant duna càpsula blanca que semblava arribada dun altre temps.
Lelecció de lemplaçament no era casual. Els cellers contemporanis fa anys que utilitzen larquitectura com a element didentitat i màrqueting. Alguns aposten per signatures internacionals, daltres per peces singulars que es recorden amb facilitat. En aquest cas, la casa aportava una història, un autor i un llenguatge visual immediat.
Què es mostrava i què no: una casa pensada per viatjar
Qui la va veure de prop coincideix que la seva principal virtut és la transportabilitat. En tractar-se duna construcció prefabricada, lestructura està dissenyada per desmuntar-se sense destruir-se. Això permet moure-la amb relativa facilitat, sempre que es compti amb la logística necessària i es respecti el procés dembalatge.
Una altra clau és que no es tracta dun habitatge lligat a un interior fix. En molts models daquest tipus, linterior es pot personalitzar i actualitzar sense alterar lenvolupant. Aquest plantejament lacosta a la idea dobra col·leccionable: el valor és en lobjecte arquitectònic, no en el mobiliari concret amb què es vesteixi cada etapa.
La dada que ho canvia tot: el comprador va ser Brad Pitt
El misteri sobre el seu destí es va resoldre quan es va conèixer el nom del comprador. Qui va adquirir la casa va ser Brad Pitt, actor i productor nord-americà, conegut també pel seu interès sostingut en arquitectura i disseny. Loperació shauria tancat de manera discreta i lestructura es va desmuntar per traslladar-la a Califòrnia.
La compra encaixa amb un patró que es repeteix des de fa anys: Pitt col·lecciona peces singulars i ha mostrat afinitat per larquitectura contemporània, els objectes dautor i els projectes amb un fort component conceptual. En declaracions atribuïdes al seu entorn de col·leccionisme, se lhi descriu com algú que busca obres úniques signades per arquitectes internacionals.
Com es trasllada una casa prefabricada a un altre continent
El trasllat duna estructura daquest tipus requereix una seqüència tècnica precisa. Primer es documenta lestat de cada peça. Després es desmunta per mòduls, es protegeix la fibra de vidre per evitar cops o microfissures i sembala en contenidors o plataformes adaptades. El muntatge final depèn del terreny de destí, de la fonamentació escollida i de la normativa local.
En aquest cas, la casa hauria sortit de lEmpordà ja desmuntada, amb lobjectiu de reconstruir-se en una propietat privada a Califòrnia. Latractiu és, precisament, aquesta capacitat de renéixer en un nou lloc sense perdre la seva condició dicona.
Per què aquesta compra té impacte més enllà del famós
Loperació no només alimenta la curiositat sobre el patrimoni immobiliari duna celebritat. També posa el focus en un tipus darquitectura que guanya protagonisme: la prefabricació dautor, concebuda com a disseny transportable. En un moment en què la construcció industrialitzada es presenta com a resposta a terminis i costos, casos com aquest recorden que la modularitat ja era un laboratori creatiu fa més de mig segle.
A més, revaloritza el paper despais culturals híbrids, com cellers o centres privats, que funcionen com a aparador de peces arquitectòniques poc accessibles. Per al territori, la història suma un relat internacional a una comarca que ja destaca pel seu atractiu paisatgístic, gastronòmic i enoturístic.
De lEmpordà a Califòrnia: una ruta cultural amb nom propi
Que un habitatge de 1969, signat per un arquitecte grec, restaurat per un col·leccionista francès i exposat a Girona acabi als Estats Units resumeix una cadena cultural global. També explica per què lepisodi sha viralitzat: barreja raresa, disseny, logística i una figura mediàtica.
Mentre la casa es prepara per a una nova vida a Califòrnia, a lEmpordà queda la petjada dhaver allotjat durant un temps una peça difícil de repetir. Per a qui vulgui entendre el context del territori, més enllà de platges i cales, la Costa Brava manté informació oficial i rutes actualitzades als canals del Patronat de Turisme, punt de partida per descobrir per què aquest racó de Girona atrau tant el visitant cultural com el viatger curiós.
Claus ràpides per entendre la casa ovni
- Autoria i data: disseny atribuït a Nikolaos Xasteros, 1969.
- Tipologia: habitatge prefabricat, desmuntable i transportable.
- Material: envolupant lleuger, associat a fibra de vidre en color blanc.
- Mida: superfície aproximada al voltant de 50 m2, segons les fonts publicades.
- Exhibició a Girona: instal·lada al celler Tierra Remota a lAlt Empordà.
- Destí final: comprada i traslladada a Califòrnia per a una col·lecció privada.
| Element | Què la fa especial |
|---|---|
| Forma | Silueta ovalada que inspira el sobrenom de casa ovni |
| Concepte | Arquitectura prefabricada pensada per muntar-se i desmuntar-se |
| Context a lEmpordà | Contrast visual entre vinyes i un objecte futurista de col·lecció |
| Interès mediàtic | La compra per una celebritat internacional dispara latenció global |
Més enllà del nom del comprador, la història deixa una idea clara: el patrimoni arquitectònic no sempre es mesura en metres o en ubicació, sinó en singularitat. I de vegades, aquesta singularitat cap en un contenidor i travessa loceà.
