A pocs pobles del Pirineu una sola mirada explica mil anys d’història. Durro, una diminuta joia de la Vall de Boí amb només 92 habitants, és el municipi que concentra més Patrimonis de la Humanitat per persona de tot Espanya. Un honor que neix d’un llegat romànic excepcional envoltat de muntanyes que freguen els 3.000 metres i d’un paisatge modelat pels antics glaciars.
La Vall de Boí és un territori únic: pobles petits i plens d’encís, tradicions de muntanya, gastronomia d’altura i l’entrada natural al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Però, sobretot, és casa d’un conjunt romànic incomparable a Europa, tal com reconeix la Unesco.
Dos Patrimonis de la Humanitat entre menys de cent veïns
Fa gairebé un mil·lenni, la poderosa família dels Erill va decidir convertir la vall en una demostració de poder. En poques dècades van alçar vuit esglésies i una ermita seguint l’estil llombard. El resultat: un dels conjunts romànics de muntanya més ben conservats del món.
A Durro, dues d’aquestes joies expliquen la grandesa del lloc: l’església de la Nativitat i l’ermita de Sant Quirc. Són elles les que atorguen al poble el seu impressionant rècord patrimonial.
Les dues joies romàniques que vigilen el poble
L’església de la Nativitat (s. XIII), situada al centre del nucli, sorprèn per la seva nau de grans dimensions, la portada esculpida, el pòrtex i el campanar que domina el poble. Les remodelacions dels segles XVI al XVIII hi afegeixen capelles gòtiques i una sagristia barroca que expliquen la seva evolució al llarg dels segles.
Més amunt, a 1.500 metres d’altitud, es troba l’ermita de Sant Quirc, un modest temple del segle XII que ofereix una de les millors panoràmiques del Pirineu. Al seu interior conviuen les restes romàniques amb una imatge gòtica de Sant Quirc i Santa Julita i un retaule barroc de gran bellesa.
Un poble que conserva l’essència de la vida de muntanya
Durro és molt més que els seus temples. El seu nucli antic manté la fesomia d’un poble ramader: carrers estrets i empedrats, cases de pedra amb teulades de pissarra i un ritme de vida pausat que convida a passejar sense pressa.
Aquest ambient tan autèntic reforça la sensació de viatjar enrere en el temps. Cada volta del camí revela una vista nova del paisatge alpí o una façana antiga que encara respira la vida d’altres segles.
Més romànic per descobrir a la Vall de Boí
Els campanars de les esglésies de la vall, esbelts i quadrats, s’alcen com torres de vigilància que gairebé competeixen amb les muntanyes. Destaquen exemples com el de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, una de les icones del romànic català.
En aquesta mateixa població es troba el Centre d’Interpretació del Romànic, ideal per comprendre a fons la vida, l’art i la societat que van donar forma a aquests temples.
Per als qui vulguin un tast imprescindible, hi ha tres parades obligades: Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí. A Sant Climent, el sorprenent sistema de vídeo mapping restitueix les pintures del Pantocràtor original projectant-les sobre l’absis nu: un espectacle únic al món.
Durro i tota la Vall de Boí formen un museu viu del romànic, un racó del Pirineu on la història no s’exhibeix: simplement, hi és.
