Barcelona s’ha despertat avui una mica més silenciosa i, per a què enganyar-nos, una mica menys autèntica. Si alguna vegada vas baixar les escales de la Plaça Reial buscant refugi de l'”autotune” i les modes passatgeres, aquesta notícia et farà mal.
La mítica discoteca Karma, el búnquer del rock i el punt de trobada de generacions senceres, abaixa la persiana definitivament. Després de gairebé mig segle de resistència, el soterrani més famós de Ciutat Vella diu adeu, deixant un buit impossible d’omplir.
No és només el tancament d’un local; és la caiguda d’un dels últims bastions de la Barcelona canalla, aquesta que no entenia de postures ni de còctels a preu d’or. (I sí, a nosaltres també se’ns ha escapat un sospir de nostàlgia en assabentar-nos-en).
Fundada el 1978, Karma ha sobreviscut a crisis, canvis de govern i transformacions turístiques, però finalment la pressió immobiliària i el canvi de cicle han dictat sentència. Prepara’t, perquè avui recordem per què aquest tancament ens dol tant.
48 anys de suor, rock i llibertat
Parlar de Karma és parlar de la història viva de Barcelona. Inaugurada en plena Transició, aquest local es va convertir ràpidament en l’epicentre de la llibertat creativa i la moguda barcelonina. Mentre el món canviava a fora, a dins sempre sonaven els Stones, Bowie o The Clash.
Les seves parets han vist de tot: des dels primers concerts punk fins a les nits interminables on universitaris, artistes i noctàmbuls de tota la vida es barrejaven sense prejudicis. Era aquell lloc on sempre encaixaves, no importa com anessis vestida.
El que feia especial el Karma no era la seva decoració (que amb prou feines havia canviat en dècades) ni el seu sistema de so d’última generació. Era la seva ànima. Era aquella olor de soterrani humit, la llum roja tènue i la certesa que, passés el que passés a la superfície, allà baix el rock mai moria.
El tancament es produeix després de no poder renovar el contracte de lloguer en unes condicions assumibles. És la història que es repeteix al centre de la nostra ciutat: els negocis amb història perden la batalla davant la rendibilitat freda dels grans fons.
La Plaça Reial es queda sense el seu batec
Amb l’adeu del Karma, la Plaça Reial perd la seva peça més rebel. Ja no hi haurà cues a la cantonada de la plaça esperant que obrissin les portes a mitjanit. Ja no hi haurà aquell degoteig de gent cansada de la música comercial buscant un refugi autèntic.
La desaparició d’aquest local és un símptoma més de la gentrificació que està devorant l’ànima de Ciutat Vella. A poc a poc, els llocs que donaven identitat a Barcelona són substituïts per franquícies o locals pensats exclusivament per al turista de pas.
És una pèrdua irreparable per al patrimoni sentimental dels barcelonins. Perquè Karma no era només una discoteca; era un ritu de pas. Qui no té una anècdota confessable (o no) ocorreguda sota les seves voltes de pedra?
El sector de l’oci nocturn de qualitat està de dol. Els propietaris han lluitat fins a l’últim minut, però el context actual ha fet que sigui missió impossible mantenir viva la flama de la mítica sala.
Què passarà ara amb el local?
Aquesta és la pregunta que tots ens fem. El futur de l’espai que ocupava Karma és incert, encara que els rumors apunten a una transformació que tindrà poc o gens a veure amb el seu passat roquer. La por de l’estil genèric sobrevola la Plaça Reial.
Si ets de les afortunades que guarda una entrada antiga o una samarreta del local, conserva-la com a or en pany. Són les restes d’una Barcelona que se’ns escapa entre els dits. Una ciutat que cada vegada s’assembla més a qualsevol altra capital del món.
Aquest tancament se suma a una llista negra de sales que han desaparegut en els últims anys, deixant les bandes emergents i els amants de la música alternativa amb cada vegada menys escenaris on expressar-se.
És moment de reivindicar els espais que encara resisteixen. Perquè si no cuidem el que ens queda, d’aquí a poc només podrem veure l'”esperit de Barcelona” als llibres de fotografia dels anys 80.
En resum, Karma se’n va, però la banda sonora que ens va regalar durant 48 anys es queda amb nosaltres. Gràcies per les nits, per la música i per recordar-nos que ser diferent era, en realitat, la cosa més normal del món.
I tu, quina és la cançó que sempre associaràs a les teves nits baixant les escales del Karma?
