El futur dels vols barats estan qüestionats. Els compromisos climàtics d’Europa, fixats per poder complir amb l’objectiu de convertir-se el 2050 en la primera part del món que aconsegueix la neutralitat climàtica, podrien implicar que viatjar a preus molt baixos ja no sigui possible. Diferents accions previstes per a la lluita contra el canvi climàtic suposarien un entrebanc per a les companyies aèries que competeixen en el terreny dels viatges ganga. Precisament alguns dels aspectes que poden ser l’element que faci desaparèixer la categoria dels vols barats —o almenys que a partir d’ara siguin menys barats— es discuteixen amb intensitat en el sí de la Comissió Europea a Brussel·les. Algunes de les polítiques que es volen desplegar suposaran un augment dels costos i es qüestiona que la mobilitat aèria internacional pugui continuar oferint preus molt baixos.
Les mesures al voltant del canvi climàtic són les que es preveu que generin més controvèrsia en els propers anys perquè incidiran en els hàbits de la ciutadania i també poden desencadenar costos socials i per l’economia. Al cor d’Europa ningú parla taxativament de la fi dels vols barats, però amb la boca petita són molts els que diuen que alguns costums als quals la ciutadania europea s’ha acostumat —viatjar d’una ciutat europea a un altra per 10 euros, per exemple— no cassen amb els objectius fixats en la lluita contra el canvi climàtic.
Empènyer les companyies a descarbonitzar
Ara bé, a ningú escapa la importància que té la mobilitat de persones per tota Europa com a motor de l’economia del continent. “L’aviació té una funció important de connectivitat, el que cal fer és empènyer les companyies aèries perquè descarbonitzin”, assegura una font de la Comissió Europea consultada per EL MÓN. Una altra font d’aquesta institució dona per fet que és “lògic” que les noves regulacions hauran de tenir un impacte en el cost del servei d’aviació i que les persones s’haurien d’acostumar a pagar el cost real que suposa l’ús d’una infraestructura. Alguns agents del sector estan en sintonia amb la necessitat de descarbonitzar, com explicaven alguns experts a aquest diari dies enrere. Mesures que es prenen és la reducció del pes de les aeronaus, però el biocombustible és l’aposta més forta del sector.
Fa dos anys que els països europeus van decidir fer el que fós necessari per convertir-se en la primer part del món neutre l’any 2050 i l’acord es va batejar com el Pacte Verd (Green Deal). De camí a aquesta data, la Comissió Europea treballa en mesures per reduir emissions un 55% el 2030. “Malgrat les crítiques som l’única part del món amb legislació específica per reduir les emissions”, destaca una font comunitària. La voluntat doncs és que la UE sigui “resistent als efectes del canvi climàtic” el 2050. Es dona per fet que els efectes continuaran, però els països europeus es plantegen per una banda mitigar els efectes i després adaptar-se.
A Brussel·les hi ha certa preocupació pel fet que els canvis legislatius al voltant del clima poden implicar la necessitat de reclamar a les persones un canvi d’hàbits. També creuen que hi pot haver uns costos socials. En conseqüència el Pacte Verd europeu s’està projectant com una “estratègia de creixement” del continent. “Lluitar contra el canvi climàtic no es fa a costa del creixement econòmic, no és veritat que hàgim de ser més pobres, es pot créixer al mateix temps que disminuïm les emissions”, defensa una de les fonts consultades. Però conscients dels efectes d’algunes mesures sobre l’economia, hi ha previstos tres fons d’ajudes “per no deixar ningú enrere”. Es tracta d’un fons de transició justa per a regions que necessiten suport, un fons de modernització per a les deu economies més pobres de la UE i que més depenen del carbó i un fons social del clima amb la previsió d’aportar-hi uns 70.000 milions d’euros fins al 2032.
Els drets d’emissió aplicats al transport en superfície i edificis
En aquests plans contra el canvi climàtic també hi entren canvis en el règim europeu del comerç de drets d’emissió, creat sobre la base del principi “qui contamina paga”. Una font de la Comissió Europea explica que la intenció és treballar en el reforç del règim actual, que afecta principalment a la indústria. La voluntat és també aplicar-lo en el transport en superfície i els edificis. Aquest sistema limita les emissions de més d’11.000 instal·lacions d’elevat ús energètic (centrals elèctriques i plantes industrials) i de les companyies aèries que operen entre els 31 països en els quals s’aplica. En el cas de les aerolínies amb excepcions.
Aquest sistema es reforçarà en els propers anys perquè Brussel·les el considera primordial en la lluita contra el canvi climàtic. Especialment delicada sembla la inclusió del transport en superfície i els edificis. En aquest sentit, per exemple, això podria generar uns costos per fer la transició a sistemes energètics més eficients, que pot provocar inconvenients als països on es depèn més del carbó. “És difícil calcular els costos que tindran sobre el consumidors tots aquests canvis, perquè les condicions climàtiques són diferents entre països, no és el mateix Hongria que Portugal, per exemple”, diu una font comunitària.
A Brussel·les es viu una sensació de gran transformació i de passos imprescindibles perquè el futur sigui sostenible, sobretot per les previsions demogràfiques que la Comissió Europea fa. “El 70% de la població viure en ciutats el 2050”, adverteix un font europea, que destaca com el Pacte Verd Europeu és una resposta a les crisis ambientals actuals: la del clima, la de la biodiversitat i la de la contaminació. A més a més es preveu que la classe mitjana sigui més àmplia i això es tradueix en una “major pressió ambiental”. En aquest context, limitar els hàbits menys sostenibles, com viatjar entre ciutats europees per només deu euros, es considera un fet necessari i fonamental.
