Un any després del decret d’estat d’alarma, la crisi sanitària ha deixat 537.900 aturats a Catalunya i més de 190.000 treballadors en ERTO. Alguns d’ells fa un any que tenen la feina congelada i no tenen cap certesa de quan tornaran a la normalitat. La covid també ha destruït més de 20.000 empreses, una sagnia que, segons els experts, seguirà en els propers mesos. Les empreses més afectades per la pandèmia, com les turístiques, ho fien tot a la vacunació, però no descarten haver de tancar si la situació no millora. El PIB s’ha desplomat un històric 11,4% el 2020, amb una caiguda del 21,6% durant el primer confinament. Malgrat això, sectors com la indústria o la construcció ja recuperen pràcticament el nivell d’activitat previ a la pandèmia. El sotrac a l’economia de l’aturada pel coronavirus s’ha intentat mitigar amb els ERTO. Per primer cop en l’economia espanyola, l’atur ha crescut a un ritme menor que el descens de l’activitat general. Catalunya ha acabat el 2020 amb una taxa d’atur del 13,87%, més de tres punts per sobre que la de l’any anterior (10,45%), segons l’EPA. Les dones i els joves són els que més han patit l’augment de la desocupació.
En un any, s’han perdut 137.050 ocupats, la caiguda més gran dels últims nou anys i que encara podria ser més pronunciada perquè les dades no inclouen les persones amb la feina congelada. La major destrucció de llocs de feina va patir-se, sobretot, durant la primera meitat de l’any perquè no es renovaven contractes temporals. A mesura que avançava la pandèmia, la destrucció va arribar també a feines més qualificades, amb un impacte especial en el sector serveis i en la indústria.
Una de les empreses que ha acabat amb més feines de cop ha estat CPM, subcontractada per fer de call center d’Airbnb, que va acomiadar 924 persones a l’estiu. “Van fer un ERO quan en principi no se’n podia fer”, explica Álvaro Palomo, un dels afectats. La plantilla defensa que l’empresa s’ha saltat la “prohibició d’acomiadar” per causes vinculades a la pandèmia, ja que la retallada s’explica pel trencament del contracte amb una empresa turística com Airbnb.
Allau d’ERTO
Les dades d’aturats podrien ser molt més voluminoses si es comptessin els afectats per ERTO, que en el pic de la pandèmia van superar els 700.000 catalans. Un any després, han quedat 190.000 feines suspeses, majoritàriament en els sectors més tocats per la covid.
Alguns d’aquests treballadors, sobretot els vinculats a activitats turístiques, ja fa un any que estan en ERTO. És el cas del Moisès Grau, secretari general de la secció de CCOO a Viajes El Corte Inglés, que reconeix que “la plantilla està desanimada perquè no sap quan acabarà” aquesta situació. “Ningú sabia què passaria, no sabíem si entraríem en un ERTO quinze dies, un mes o dos. Un any no s’ho podia imaginar ningú”, explica a l’ACN aquest empleat que està en ERTO el 80% del temps i treballa entre 4 i 5 dies al mes.
Impagaments del SEPE
L’allau de tràmits per cobrar aquestes prestacions va col·lapsar el Servei Públic d’Ocupació Estatal (Sepe). El Ministeri de Treball mai va fer públiques les dades dels impagaments, però al maig el Govern va denunciar que 240.000 persones no cobraven quan tocava. En el cas de Viajes El Corte Inglés, part de la plantilla, com el Moisés, va haver d’esperar 4 mesos a cobrar l’ERTO. “L’empresa ens va avançar pagaments de les pagues extres, però del Sepe no en sabíem res. No vam estar donats d’alta fins al juny”, recorda aquest treballador.
El coll d’ampolla dels ERTO va afectar l’organisme de tal manera que en la segona meitat del 2020 a Barcelona s’arrossegava un retard de tres mesos en el reconeixement de l’atur ordinari a través d’una presol·licitud, la via més utilitzada. L’Álvaro Palomo va ser un dels treballadors que es va trobar amb problemes per gestionar la prestació de desocupació, un fet que “generava encara més inseguretat” a les persones sense feina. “No saber què passarà et crea una inseguretat que no li desitjo a ningú”, afegeix.
Malgrat les dificultats, els experts consideren que els ERTO han estat una eina efectiva per evitar una major allau d’aturats. Segons la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, els ERTO són “una de les polítiques més efectives adoptades per lluitar contra els efectes econòmics i socials de la crisi en els empleats”.
Creació d’ocupació en el sector sanitari i tecnològic
En l’extrem oposat, els sectors relacionats amb la salut o les tecnologies de la informació i la comunicació han creat nous llocs de treball en plena pandèmia per fer front a l’augment de la demanda. Aquest és el cas de Protofy. L’empresa, amb seu a Barcelona, va crear els respiradors d’emergència OxyGEN per combatre el coronavirus durant la primera onada. La iniciativa va donar a conèixer a l’empresa, que va triplicar els seus projectes i duplicar la plantilla, fins als 18 treballadors, en un any. “Hem notat que sectors que fins ara no havíem tingut com a clients, s’han animat a innovar”, assegura el cofundador de l’empresa, Ignasi Plaza.
De fet, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, un 40% de les empreses han invertit en digitalització arran de la pandèmia. “És una revolució tecnològica de manera accelerada”, afirma Poveda. Un dels exemples més evidents és el creixement del comerç electrònic, així com la creació de nous productes o negocis per part d’un 20% de les companyies.
Caiguda de la facturació de les empreses
Les restriccions per controlar la pandèmia han colpejat la facturació de les empreses, especialment les vinculades al turisme o les activitats de lleure. Els tancaments han reduït en un 90% l’activitat de les cases de colònies, per exemple, amb una caiguda del volum de facturació d’uns 210 milions d’euros i unes pèrdues acumulades de més de 50 milions.
La casa de colònies Ca n’Oliver, a Pontós, n’és un exemple. La propietària i membre de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC), Helena González, va tancar les instal·lacions el 13 de març del 2020 i no les va poder tornar a obrir fins al juny. Ara, la tímida obertura no s’ha traduït en una allau de demanda, sinó més aviat el contrari. El descens de l’activitat en aquest any ha provocat una caiguda del 60,4% de la facturació, de 164.000 euros el 2019 a 65.000 euros el 2020.
Per raons òbvies, les restriccions a la mobilitat durant la pandèmia també han posat contra les cordes les empreses de transport de viatgers. Una d’aquestes empreses és Nizatour, amb seu a Molins de Rei, que l’any passat va registrar una caiguda del 70% de la facturació. El gerent de la companyia, José Saiz, explica que des de l’inici de la pandèmia han hagut de reduir la plantilla de 18 a 12 treballadors i que actualment, dels 20 vehicles amb què compten, un 15% estan totalment “parats” i la resta només treballen el 20% de la jornada.
“La crisi té moltes arestes en funció del sector econòmic”, explica la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda. La pandèmia ha provocat una davallada de la facturació d’aproximadament el 70% en sectors com l’hostaleria o la restauració i un descens d’entre el 20% i el 30% en el comerç. En termes generals, la indústria o la construcció ja han recuperat els nivells d’activitat previs a la pandèmia.
Catalunya, la comunitat amb més ICO a l’Estat
Coincidint amb l’estat d’alarma, el govern espanyol va presentar els crèdits ICO com un instrument per garantir la liquiditat de les empreses durant una aturada que, fa un any, es preveia molt més curta. Catalunya ha estat la comunitat amb més operacions avalades de tot l’Estat. En concret, el 2020 ha obtingut 183.466 crèdits aprovats, amb un finançament de 21.125,9 milions d’euros per a empreses i autònoms.
Protofy va sol·licitar un crèdit ICO per valor de 30.000 euros per ampliar les capacitats de maquinària i fer front als nous projectes. La casa de colònies Ca n’Oliver també en va haver de demanar un, que va provocar un increment del deute personal dels propietaris. Nizatour també va recórrer a aquest crèdit per poder sobreviure, i com en el cas de Ca n’Oliver, el gerent denuncia que l’única cosa que han fet és “crear més deute”.
De fet, els sectors lamenten la manca d’ajuts directes. “No ens han deixat treballar”, denuncia el propietari de les emblemàtiques tavernes l’Ovella Negra, Enric Ballabriga. El restaurador recorda que el seu local no està preparat per donar esmorzars i dinars i no té més remei que mantenir la persiana abaixada. “Et tanquen i t’obliguen a pagar la llum, el gas, l’aigua, l’IBI… Això no s’aguanta, és impossible”, lamenta.
En un any, locals com el de l’Ovella Negra del Poblenou han rebut 1.500 euros directes, una quantitat que “no ajuda ni de casualitat” a sufragar els prop de 12.000 euros mensuals que costa mantenir obert un establiment de grans dimensions i en règim de lloguer. El propietari recorda que els crèdits ICO “no són ajudes, sinó préstecs” i creu que “si no es condonen” o no s’aconsegueix guanyar les reclamacions hi haurà una “sagnia de locals tancats”.
De fet, la pandèmia ha provocat la destrucció de més de 20.000 empreses a Catalunya que no han aconseguit substituir. “Si comparem aquest febrer amb la situació prèvia a la pandèmia, falta un 7% de l’ocupació, considerant també els ERTO, i un 7% de les companyies”, explica Poveda. La directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç preveu una recuperació de l’ocupació en dos anys, però admet que una part de les empreses tancarà definitivament.
Degoteig d’ERO
Tot i l’escut dels ERTO, des de la fi del primer confinament, Catalunya també pateix un increment dels ERO, els expedients per acomiadar. El 2020 se n’han presentat 7.936, la xifra més alta des del 2013. El degoteig ha sigut constant amb més de 1.000 ERO presentats cada mes al Departament de Treball entre novembre i gener, principalment d’empreses de serveis i industrials. En alguns casos, un expedient temporal acaba enllaçant amb un de definitiu.
L’antic Hotel OMM (ara, Sir Victor) fa 15 dies va formalitzar l’acomiadament d’un terç de la plantilla. “Quan m’ho van comunicar va ser un disgust perquè estava implicada i m’agradava la feina”, relata l’Arantxa Herrero, una treballadora del departament d’esdeveniments de l’hotel acomiadada. “Ara torno a començar. El sector on em dedicava, el que m’agrada i el que sé fer és el més perjudicat”, afegeix aquesta empleada que ha perdut la feina després de ser 12 mesos en ERTO.
Ella explica que sempre s’ha dedicat a l’hostaleria, la restauració i el turisme i ara ha hagut de deixar el pis on vivia a Barcelona i tornar a casa els seus pares mentre es replanteja el seu futur laboral. “Al final, sé que ens en sortirem i alguna cosa sortirà”, afirma.
L’impacte en el sector serveis se suma al sotrac a la indústria, afectada per un canvi de paradigma. Algunes comarques com el Baix Penedès han perdut part del múscul que tenien amb la marxa de Bosch o de Saint-Gobain, totes dues empreses del sector de l’automoció, que també veurà aquest any com tanquen les tres plantes que Nissan té a Catalunya.
La recuperació
Davant la “caiguda històrica” del PIB registrada el 2020, la Cambra de Comerç de Barcelona preveu una recuperació parcial aquest any, amb un creixement de l’economia del 6,1%. Poveda subratlla l’existència d’un “estalvi forçós” de gairebé 10.000 milions d’euros dels qui han pogut seguir treballant sense sortir a gastar, i apunta a la possibilitat que aquests diners es tornin a injectar en l’economia un cop la pandèmia estigui controlada.
En línia amb la tímida recuperació de l’ocupació en el que portem de 2021, Palomo ha tingut ja dues feines: una que es va veure obligat a acceptar “i que no hauria agafat abans de la pandèmia”, i una segona que s’adequa al que volia. “Tot i que el mercat laboral no estigués actiu i t’empenyés a agafar pràcticament el primer que hi havia, al final em va sortir una oferta laboral en una multinacional d’acord amb el què buscava”, explica.
Tot i això, l’agonia generada a les empreses després d’un any de pandèmia posa en risc la seva continuïtat. El gerent de Nizatour reconeix que en les actuals condicions “no podran aguantar gaire més” i ho fia tot a una vacunació “massiva” en els pròxims mesos per recuperar “una certa normalitat” a l’estiu. Si fos així veu possible tornar en uns dos anys als nivells d’activitat i facturació del 2019. En cas contrari, en uns cinc o sis mesos haurà de prendre decisions “dràstiques”.
