El turisme català afronta una temporada de supervivència

Es preveu una davallada del 40% de l’activitat a Catalunya. El sector demana “un pla de xoc”, i la Generalitat, 7.500 milions de la UE per reflotar el sector

Amb el 12% del PIB i un 14% de l’ocupació del país, el sector turístic és una de les peces més estructurals de l’economia catalana. A les portes de l’estiu i amb la incertesa sobre com evolucionarà la pandèmia sanitària, la crisi econòmica que arriba i també els efectes psicològics i econòmics sobre els consumidors, la temporada turística del 2020 serà un indicador clau de la profunditat i duresa la crisi post-Covid-19. Justament, però, la incertesa sobre qui podrà obrir i qui no –tant per la normativa com pels efectes que han tingut el confinament de les empreses del sector, totalment paralitzades per la restricció de la mobilitat-, quan s’obrirà totalment l’espai aeri per a turistes estrangers, o quina capacitat tindrà el turisme interior per atendre la demanda, fan difícil de fer previsions.

Amb tot, el sector assumeix que aquest 2020 està pràcticament perdut i que el 2021 serà un any de transició, en què les empreses passaran un test de supervivència amb les limitacions operatives. En el millor dels casos, si aquest any es pot salvar part de l’estiu, la crisi sanitària farà perdre uns 50 milions de treball directes al sector turístic a tot el món, segons el Consell Mundial del Viatge i el Turisme. Això representa entre un 12% i un 14% de l’ocupació d’aquest sector i unes pèrdues del 25% dels ingressos anuals. 

[r:1]

Les previsions del Govern català apunten a una davallada del 40% de l’activitat turística aquest any. Així ho ha assenyalat el director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono: “Aquest estiu calculem que al conjunt de l’estat espanyol hi haurà un mercat potencial de 16 milions de persones disposades a visitar Catalunya. Amb el mercat domèstic no podrem arribar a cobrir les xifres d’anys anteriors. Això encara posa més de manifest la necessitat d’obrir portes als mercats internacionals quan sigui possible“, ha explicat en el marc d’un col·loqui organitzat per la Comissió d’Economia del Turisme del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en què representants de l’administració pública i del sector hoteler, la restauració i les agències de viatges han analitzat l’impacte de la crisi sanitària de la COVID-19 sobre l’activitat turística.

Una dona amb mascareta passa per davant de les terrasses buides i els restaurants tancats a la plaça Independència de Girona

Les mesures de restricció per als restaurants limitaran més l’atracció de turisme. JORDI BORRÀS

Des del sector hoteler es tem pel factor por dels clients. Els dubtes sobre l’estat de la pandèmia en cada país i sobre si es compliran les mesures de seguretat sanitària podrien frenar molts turistes a viatjar. Així ho creu el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, que considera que “l’obertura de fronteres no ens garanteix reserves perquè hi ha molta desconfiança i desconcert”. Al seu parer, “fins a la tardor no hi haurà un nivell de turisme significatiu” a la ciutat. La capital del país es nodreix sobretot de turisme de llarga distància, especialment del Japó i dels Estats Units, dues rutes que aquest estiu es donen per perdudes, tant per les restriccions aèries com pel factor por dels turistes. Per contra, es podria veure un repunt en el sector turístic de muntanya, per turistes catalans i espanyols i també francesos, tot i que el govern francès va recomanar no viatjar a Espanya.

Per la seva banda, el director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, alerta que “estem en un procés on l’objectiu és quantes empreses salvem i quants llocs de feina protegim” i subratlla que “el problema no és obrir, el problema és omplir”. En aquest sentit el gremi calcula que un 25% dels bars i restaurants de Barcelona desapareixeran –n’hi ha 8.600- i demana “preparar ja una recuperació que en el millor dels casos no serà fins la Setmana Santa del 2021”. Finalment, el director de Bedbank d’AVORIS Reinventing Travel, Josep Maria Bagudà, remarca que “la gent té ganes de sortir i viatjar i les reserves es mouen molt tímidament, tot i que segurament serà insuficient. Serà una temporada de supervivència”.

[r:2]

Què pot fer d’administració per parar el cop?

“La magnitud de l’afectació del sector turístic supera l’àmbit del govern català i en part també el del govern espanyol”, reconeix el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que xifra en 15.000 milions d’euros les pèrdues en facturació del turisme català per la pandèmia, i situa en una forquilla d’entre 82.000 i 85.000 els llocs de treball perduts. Per tot plegat, demana que “el turisme català rebi entre un 20% i un 25% dels 140.000 milions d’euros” que arribaran a Espanya dels fons d’ajuts que donarà la Comissió Europea (CE) a l’Estat pel coronavirus per destinar-los a reactivar el turisme català. Tenint en compte que Catalunya suposa el 23% dels ingressos en turisme a tot l’Estat, “s’haurien de destinar 7.500 milions al turisme català”, conclou.

Des del sector hoteler i de la restauració es demana “un pla de rescat del sector turístic en la línia del que es va fer el 2009 amb el sector bancari”, i afegeixen que “els empresaris sols no poden assumir tot el cost d’aquesta crisi i necessiten una previsió de suport de les administracions públiques a llarg termini que contempli entre d’altres allargar els ERTOS de força major o l’obligació de renegociar els lloguers”. Sigui com sigui, aquesta temporada de “supervivència” del turisme català marcarà el futur no només del sector, sinó de tota l’econommia. 

[r:3]

Nou comentari