El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, considera que el criteri mediambiental ha de ser “prioritari” en l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona – El Prat. En una entrevista amb l’ACN, Torrent demana “trobar l’equilibri” entre aquest factor i la competitivitat, però diu que el criteri mediambiental és “irrenunciable”. El titular d’Empresa també admet que Catalunya ha “perdut pes” industrial en les últimes dècades i que revertir aquesta situació és una “obsessió” de la seva conselleria. Torrent diu que cal “fer els deures” per estendre punts de recàrrega al país, però afirma que el Govern posa “totes les eines” perquè el grup Volkswagen i altres inversors concretin a Catalunya els seus projectes, inclosa la planta de bateries.
L’aeroport és també un element de “competitivitat” per a l’economia catalana. Torrent està a favor d’una millora de la infraestructura i de la connexió amb el conjunt dels mitjans de transport de Catalunya i assegura que, des del punt de vista de la competitivitat, és “molt important” que l’Aeroport de Barcelona pugui rebre vols intercontinentals. Tot i això, el conseller afirma que els criteris mediambientals són “prioritaris”. “No pot ser que estiguem segrestats per interessos privats que no s’adeqüin amb els interessos socials, amb el bé comú”, sosté.
En tot cas, Torrent recorda que el pla director per definir els detalls de l’ampliació de l’aeroport encara no s’ha aprovat i, per fer-ho, haurà de passar els filtres de la Generalitat, el govern espanyol i la Comissió Europea. El conseller afirma que la voluntat del Govern és assegurar els 1.700 milions d’euros d’inversió de l’aeroport sense donar res per tancat i definir les pròximes passes amb “consens territorial i social” i preservant els espais naturals. Així mateix, afirma que l’Executiu ha pactat amb l’Estat l’arribada de la inversió, però no la concreció del projecte.
“És imprescindible rectificar el Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA) que malmet la zona protegida de La Ricarda”, assegura. El document sosté que la intenció d’AENA és ampliar el camp de vol de l’aeroport cap a la zona est “afectant zones de la Xarxa Natura 2.000” i assenyala que caldrà establir les compensacions corresponents.
Catalunya “perd pes” industrial
En matèria industrial, el conseller destaca la importància del Pacte Nacional per la lndústria (PNI), amb tret de sortida el 10 de setembre, i afirma que comptar amb el Fons Estratègic d’Inversions és “imprescindible”. Torrent diu que aquest fons “s’haurà d’acabar de perfilar” en el marc del PNI per veure amb quins recursos pot comptar. Quan el va anunciar per primera vegada l’ara president Pere Aragonès, s’apuntava a uns 200 milions d’euros. L’objectiu, explica el conseller, és “tenir recursos per consolidar projectes d’inversió que ajudin al canvi de model productiu del país”.
Un model productiu que passa, en gran mesura, per garantir que es fabriquin cotxes elèctrics a Catalunya. Seat va anunciar una inversió de 5.000 milions d’euros a la planta de Martorell, però va exigir a les administracions que l’acompanyessin promovent ajuts per a la compra d’aquest tipus de vehicles o un bon desplegament dels punts de recàrrega.
“És veritat que encara queda molt recorregut per fer, estem molt lluny de molts altres països del nostre entorn que ja han fet els deures. Nosaltres no, i haurem de fer-los”, assegura el conseller d’Empresa, que diu que ja està en contacte amb el Departament d’Acció Climàtica per avançar en aquesta línia. Una estratègica que s’ha de fer “no només per Seat” sinó per promoure la transició cap a la mobilitat elèctrica en el seu conjunt. “Portem anys de desavantatge respecte a altres països i això s’ha de solventar”, reconeix.
Sobre la taula també hi ha la decisió que ha de prendre el grup Volkswagen sobre la seva planta de bateries. Torrent diu que és “una decisió empresarial” i tot i que afirma treballar “colze a colze” amb el sector industrial i mantenir una interlocució fluïda amb Seat, no garanteix que el projecte es faci a Catalunya.
“Treballem perquè el màxim possible d’elements de la cadena de valor, i això inclou la fabricació de bateries, es pugui fer a Catalunya. Estem convençuts que tenim tots els arguments necessaris perquè decisions industrials, no només relatives a Seat i a la planta de bateries, sinó a tot el sector, es puguin concretar de manera positiva a Catalunya”, afirma. “Des del minut 1 hem treballat en aquesta línia”, reitera.
El cas de Nissan
Torrent recorda que hi ha quatre projectes sobre la taula per la reindustrialització de les plantes que Nissan deixarà a Catalunya a finals d’any. El conseller d’Empresa i Treball diu que ara s’estan valorant “els detalls” de cada projecte. “Els treballadors saben que no els deixarem tirats”, afirma, assegurant que s’intentaran garantir “el màxim possible de llocs de treball de qualitat a les tres plantes” de la multinacional nipona.
Tot i això, el conseller destaca que busquen “no només inversions que quantitativament responguin a les inquietuds” actuals, sinó que suposin un salt en competitivitat de cara al futur, per decidir el model econòmic per als propers 20 anys. “Avui la indústria és el 18-19% del PIB i volem situar-la en xifres semblants a les d’Alemanya, el 25%, i necessitem instruments”, afirma Torrent a l’ACN.
La recuperació econòmica
El conseller assegura que és “imprescindible” allargar els Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació (ERTO) fins que “sigui necessari”. Torrent afirma que aquesta figura ha estat “important” no només per garantir la viabilitat de les empreses, sinó per evitar que els treballadors “quedin al marge”. A Catalunya, el Govern ha impulsat dues línies d’ajut per a aquests treballadors dotades amb un pressupost de 60 milions d’euros.
Un altre dels debats sobre la taula per encarar la recuperació és l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Tot i que el Govern no té competències en aquest àmbit, Torrent defensa un marc català de relacions laborals i assegura que el Departament d’Empresa vol “incentivar” la concertació a través del Consell del Diàleg Social per arribar a acords per pal·liar els efectes de la covid i definir el model de futur.
