Els allotjaments de l’àrea metropolitana de Barcelona tancaran el mes d’agost en les xifres d’ocupació previstes. A Sitges, per exemple, l’optimisme previ s’ha confirmat en una ocupació a l’entorn del 85% amb preus, això sí, inferiors als habituals. Unes bones xifres que s’expliquen per la gran afluència de turistes espanyols i una “tímida” recuperació de l’estranger. Al Maresme, després d’un juliol “desastrós” amb ocupacions del 30%, l’arribada “massiva i inesperada” de turistes francesos ben entrat l’agost ha enfilat l’ocupació al 65%. Pel que fa als càmpings, els d’interior, gràcies al turisme local, ha vorejat la plena ocupació metre que els de costa, més dependents de l’estranger, s’han quedat al 25% de l’assolida l’agost del 2019.
Els establiments de l’Alt Maresme han estat els més afectats de l’àrea metropolitana de Barcelona per la poca afluència de turistes estrangers aquest estiu. El president del Gremi d’Hostaleria del Maresme, Jordi Noguera, lamenta que tot i que confiaven a “remuntar” al juliol i a l’agost, la realitat ha estat una altra. De fet, el mes de juliol el qualifica de “desastrós” amb ocupacions d’entre el 20% i el 30% entre setmana i del 50% algun cap de setmana. “Tot ho hem tingut en contra”, es resigna.
Malgrat que l’agost va començar amb la mateixa atonia, Noguera explica que a partir del dia set van rebre una arribada inesperada de turistes, principalment francesos, que van omplir els establiments d’un dia per l’altre. Majoritàriament, afegeix, han estat francesos d’origen magribí que davant la dificultat de viatjar al Marroc per les restriccions imposades per la pandèmia han optat enguany per fer les vacances a poca distància de casa seva.
Aquesta onada de turistes ha permès tancar l’agost amb unes xifres d’ocupació de l’entorn del 65% que sembla que “no tindran continuïtat al setembre”. Tot i agrair l’arribada d’aquests clients, Noguera reconeix que molts hotels han tingut problemes per atendre’ls “en condicions” perquè bona part de les plantilles estaven en ERTO després de mesos treballant a mig gas. “Hem fet el què hem pogut”, reconeix.
