El llaç groc és present a la seva pàgina web, la seva seu, a Santa Coloma de Gramenet, també l’exhibeix a les finestres, i el seu director-gerent no té pèls a la llengua a l’hora de defensar la independència de Catalunya. Catgas és una de les empreses associades a la campanya Consum Estratègic de l’ANC, és al patronat de la nova Cambra de Comerç de Barcelona i no se sent representada ni per Foment ni per Pimec.
Tot i que Catgas és una empresa familiar arrelada a Catalunya, s’ha fet visible arran de l’1-O, quan companyies catalanes de gran dimensió van traslladar la seva seu fora de Catalunya, i també arran de la campanya de consum estratègic de l’ANC. Quan comença la seva història?
Comencem com a empresa instal·ladora l’any 1979, i passem a fer instal·lacions per canalitzar gas natural, treballant per a Gas Natural, en pobles interiors. I l’any 1997, amb la liberalització del sector dels hidrocarburs i d’electricitat, estudiem els requisits –tenir un cert capital, anys d’experiència i unes titulacions- i resulta que els complim. Aleshores decidim fer el pas i deixar de treballar per a altres. Connectar-nos a la xarxa d’Enagás era molt costós, i vam optar per triar pobles on no arribava el gas natural i oferir-los gas propà. Muntàvem uns dipòsits de propà per a tot el poble, i vam estar fent aquesta feina fins l’any 2014. Vam vendre a Gas Natural –ara Naturgy- les instal·lacions en aquests pobles i amb el capital acumulat vam fer el salt a competir en el mercat de la comercialització a tot l’Estat.
El gener del 2015 passeu a ser comercialitzadora i trieu el nom de Catgas Energia.
Sí, des de 1987 teníem el nom de GranperGas, però volíem un nom més comercial. A més, ens trobàvem que quan donàvem el correu electrònic hi havia confusions perquè sovint escrivien GramperGas, i per evitar problemes, vam decidir canviar el nom. Necessitàvem un nom potent, i el concepte de Catalunya hi havia de ser present.
Començar a comercialitzar a tot l’Estat amb una referència clara a Catalunya, l’any 2015, quan començava el procés, no us va comportar problemes?
Hem defensat el CAT en tot moment, i potser sí que hi ha hagut potencials clients que hem perdut, però no em preocupa gens. Sí que vam tenir un incident curiós: vam guanyar un concurs públic a l’hospital de Burgos. Però ens van posar com a requisit canviar el nom de l’empresa, perquè no podien admetre la referència a Catalunya. Naturalment, vam renunciar al contracte.
Quin perfil de client té Catgas fora de Catalunya?
Molts catalans viuen fora del país, i molta gent que té família catalana i ens ha conegut es fan clients. Tenim un 8% de clients de fora de Catalunya, perquè els ha agradat la causa que defensem, perquè ens han vist en televisions espanyoles defensant la campanya de Consum Estratègic o per la polèmica d’un patrocini esportiu, o perquè les nostres factures són molt clares.
Heu guanyat clients fora del país i dins arran de l’1-O i la vostra posició de defensa de la independència?
Sí, clarament. No pretenem ser una companyia de grans dimensions, sinó anar fent la nostra feina i creixent de forma sostinguda. No hem tingut baixes arran de l’1-O ni aquí ni a Espanya, al contrari, també hem crescut en aquest mercat de fora entre gent que simpatitza amb la causa catalana.
El canvi de seu de Gas Natural de Barcelona a Madrid els haurà beneficiat.
Absolutament. Ara tenim 28.000 clients, i el cert és que ha estat una bogeria. Recordo que jo era a Pamplona en una celebració familiar el 7 d’octubre –aquell dia Gas Natural anunciava el trasllat de la seu a Madrid- i vam començar a rebre correus electrònics de nous clients, alhora que les xarxes socials s’omplien de crides a buscar empreses catalanes per deixar de ser clients de l’IBEX. Va ser un esclat, i actualment ja som l’empresa comercialitzadora de gas amb seu al país número u, tal com reflecteix la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
El fet que la patronal Foment del Treball denunciés la campanya de Consum Estratègic, i que un jutge n’hagi ordenat la seva paralització, Catgas ha guanyat més clients?
A més soroll i més persecució ideològica, més clients. Per a nosaltres és fantàstic. Hem arribat a tenir 180 clients nous en un sol vespre. Va ser el dia que dues teles espanyoles em van entrevistar perquè havíem posat publicitat de color groc a la pista del Futbol Sala García, que patrocinàvem. El linxament mediàtic espanyol ens va donar un gran rendiment.
Diríeu que l’empresariat català és poruc?
Hi ha de tot, hi ha empresaris que tenen por al boicot, no és el meu cas. Jo menjo pernil de Salamanca si m’agrada, i qui no vulgui menjar un producte català o no vulgui ser client de Catgas, doncs ell sabrà, però jo no m’he d’amagar de res. Tinc amics aquí i allà, amb naturalitat.
Pere Gran denuncia que les grans patronals s’han autoatribui?t la representacio? de l’empresariat catala? JORDI BORRA?S
Per primera vegada, la Cambra de Comerç de Barcelona està governada per persones que no pertanyen a l’establishment econòmic i que no tenen vincles amb Foment o Pimec, dues patronals que tradicionalment s’havia donat per fet que representaven el tarannà dels empresaris catalans. Què ha canviat?
Foment i Pimec s’han atribuït falsament la representació dels empresaris catalans i parlen falsament en el seu nom, com si el teixit empresarial del país fos de la seva propietat. Però jo fa quaranta anys que tinc una empresa i mai havia vist ningú de Foment, de Pimec o de la Cambra, ni vaig rebre una sola comunicació. Gent que era de la junta de l’anterior Cambra ens critiquen perquè diuen que estem fent coses, que amb 18.000 o 20.000 vots que hem tret no en tenim dret, i resulta que ells manaven amb 700 vots més d’una dècada!
Mai s’havien posat en contacte amb Catgas, ni que fos perquè paguessin una quota?
Mai, de cap patronal. Josep Sánchez Llibre presideix Foment. I qui és? L’empresari és el seu germà, Daniel, ell sempre ha estat en política. I com que aquesta patronal veu que li robem protagonisme i que ara la Cambra i molts empresaris ens comencem a moure per al teixit econòmic real del país, carrega contra nosaltres. Hem guanyat allà on ells anaven dient que eren els representants de tots els empresaris. La Cambra de Comerç fa enquestes cada setmana, cursos, xerrades formatives i moltes activitats, i això suposo que els cou, als grans. Aquestes patronals només volen tenir les grans companyies de l’IBEX, la resta no els importem, anar als sopars quan venen minstres o el rei i històries d’aquestes. I és clar, aquestes empreses són les que més diners deuen posar a les patronals en forma de subvenció.
És pura façana, creu?
És que tenen un miler de socis, i tots són els mateixos. I els importa tot molt poc. A la Cambra hi ha cadires al consell que són de pagament, doncs bé, ni Repsol, ni CaixaBank, ni Abertis… no ve ningú, van venir el dia de formalització del ple i no han vingut mai més. Els és igual, paguen i no volen saber què fem. No ens necessiten, ni a nosaltres ni a Foment ni a Pimec, quan tenen un problema amb la Generalitat o l’Estat, van directament a parlar-hi.
Passem a l’àmbit de la seva empresa. Com opera una empresa catalana de dimensió petita en un mercat oligopòlic i controlat des de Madrid?
És complicadíssim, he anat aprenent amb el temps i a base de força patacades. Però ho hem anat fent. Som una empresa familiar, dels 16 treballadors, 6 som família. Ja estàvem en el món de la distribució del gas i vam fer el salt també a la llum amb Catllum. Hi ha moltes fiances i avals a dipositar, però l’èxit està en un creixement sostingut, perquè si tens molta pressa, acabes essent el més ric del cementiri empresarial. De vegades hem parat campanyes de publicitat per poder digerir bé els clients, perquè si en rebem molts de cop no podem assumir-ho. Després de fer un anunci a TV3 ens van arribar 3.200 nous contractes, i no podem assumir aquesta feina de manera regular. Fem parades per agafar aire.
Vostès no truquen a clients d’altres companyies per captar-los, i no publiciten descomptes. Per contra, ofereixen una factura clara i sense càrrecs amagats. És la clau?
Les nostres factures són molt netes, molt fàcils. Si t’ofereixen un descompte de l’11% en el preu fix, és un bon ham, però resulta que el preu fix te l’han apujat abans… No enganyem ningú, i de fet, jo mateix vaig a fer xerrades a la gent per explicar-los el projecte. Fem el millor preu mantenint el nostre marge.
I a més, Catgas recomana no fer un contracte de manteniment, malgrat que suposa uns ingressos mitjans de 140 euros l’any per client… Per què?
La gent queda esparverada… Però la realitat és que aquests serveis de manteniment acostumen a entabanar i dir-te que la caldera no es pot reparar i s’ha de posar nova. Et diuen que no tenen els recanvis i que trigaran uns dies. I tu què fas, uns dies sense aigua calenta? Al final acabes canviant la caldera… Nosaltres si un client vol, li contractem, però els recomanem que quan tinguin un problema, vagin al fabrincant i la reparin.
Tampoc recomana la discriminació horària en la tarifa de la llum…
Si no tens calefacció elèctrica, per què la vols? I poses una rentadora a les onze de la nit o a les nou del matí, o quan bonament pots? Cuines peix a les deu del matí per menjar-lo a les dues i aprofitar la tarifa? I el rentaplats, mires el rellotge per veure si el pots posar o no? A més, la discriminació horària és molt més cara, la tarifa és molt alta. Si expliques la veritat, la gent al·lucina.
Seria viable un sistema energètic més clar, sostenible i transparent, en una Catalunya fora d’Espanya?
Seria dificultós, perquè la xarxa de Red Eléctrica no es pot tallar d’avui per demà. Si Espanya ens volgués posar problemes, ens tallaria les línies? Si entren per Catalunya… Però s’hauria de regular el mercat, i seria dificultós, però es podria arribar a fer.
A Catalunya, tret de Gas Natural, les empreses energètiques són molt petites. Es podrien unir?
La jugada està, efectivament, en què un dia les empreses petites poguem unir-nos per afrontar el problema entre totes. A hores d’ara a tot l’Estat hi ha unes 550 empreses d’electricitat, i a Catalunya una cinquantena. Si ens uníssim totes seríem molt competitives, i ens haurien d’escoltar per força.
