Fins divendres 20 de novembre a les 18h, el Joel Valverde va intentar esbrinar si, vençuda la moratòria de sis mesos que havia donat l’Estat als autònoms per pagar diversos impostos i les quotes ajornades arran de la Covid-19, podria pagar fraccionadament el càrrec de 3.400 euros d’IRPF que Hisenda estava a punt de carregar en el seu compte. Un compte on no hi havia aquesta quantitat. Finalment, conscient que si no pagava en aquell moment hauria de pagar un recàrrec –el primer avís és un 10%-, va demanar diners a la seva parella. “Vaig demanar l’ajornament de l’IRPF del primer trimestre del 2020, confiat que quan vencés la moratòria es podria pagar fraccionadament, com passa amb l’IVA, i tampoc no preveia que la facturació em caigués més del 50% després. No tenia aquests diners, però afortunadament la meva dona acabava de liquidar el negoci d’una botiga que havia obert mesos abans i em va deixar els diners. Però els nostres comptes personals estan a zero i el de la meva S.L també”, explica a EL MÓN en Joel.
La seva petita empresa, J.Valverde Locuciones S.L, es dedica a les locucions en el món de la publicitat, la comunicació corporativa i els documentals –és la veu del programa 30 minuts de TV3-, i amb la Covid-19 molts projectes han quedat aturats. “Fas pressupostos que acaben al calaix i tot està parat. La nostra feina és molt invisible, no se sap qui som, però paguem també les conseqüències de la pandèmia i estem desemparats”, denuncia.
[r:1]
“Li has de donar a l’Estat allò que no tens”, afegeix el Joel, que encara ha de fer front a l’IVA fraccionat i altres despeses, sense que el seu negoci hagi tornat a rodar. Ell no va arribar a accedir a l’ajuda de la Generalitat, però tampoc li hauria solucionat res: “Amb 1.000 euros què fas? Les ajudes sembla que només han de ser per a restauradors, taxistes i hotels”, afegeix. A més, té un préstec ICO de 8.000 euros concedit, que els propers mesos haurà de començar a retornar. Amb un interès del 3,75%. “Aquells diners, tal com van entrar van sortir per afrontar pagaments, i ara tinc un deute més”, lamenta.
A Catalunya hi ha uns 550.000 autònoms, la majoria amb negocis petits PIXABAY
En pocs mesos, el Joel ha passat de tenir molta feina a estar setmanes sense cap projecte, endeutat amb l’Estat i sense cap coixí al compte corrent. I com ell, milers d’autònoms a casa nostra, que han vist com la pandèmia els ha deixat al ras. Altres han optat per assumir el recàrrec d’Hisenda davant la impossibilitat de pagar. Com un comercial del sector de la joieria a Catalunya, que prefereix no donar el seu nom per raons de seguretat lligades al sec sector. “El 20 de novembre no vaig poder pagar els 2.000 euros d’IRPF, la meva facturació està un 85% per sota de l’any passat, estic en una situació d’extrema gravetat, amb l’única esperança que a la campanya de Nadal pugui tenir algun ingrés”.
[r:2]
Sí que ha pogut pagar l’IVA i la quota dels autònoms, si bé es troba en situació de cessament d’activitat, fet que li permet cobrar una ajuda de 638 euros de l’Estat. “No puc deixar de treballar, fa 30 anys que m’hi dedico, però faig visites i més visites i res. I amb aquest nou tancament de quaranta dies de bars i restaurants s’ha notat perquè al carrer no hi ha ningú, encara que una joieria a peu de carrer tingui obert, no ven”, relata. Confia a poder pagar a finals d’any els 2.000 euros i el recàrrec del 10%, però si no se’n surt, el següent que rebrà serà un avís amb el 20%, fins que pot arribar un embargament. “No vull pensar més enllà d’uns dies, perquè potser ens tornen a tancar en 15 dies i ens enfonsa del tot. Però no tiro la tovallola, és una crisi més i l’hem de superar com sigui”, conclou.
Desgast econòmic però també psicològic
La pressió sobre els autònoms, que a Catalunya són vora 550.000, és forta, perquè no només pengen d’un fil els seus negocis, sinó també el seu patrimoni personal, a causa de les restriccions per aturar la pandèmia. Restriccions que la majoria accepten com a necessàries, però que tant en el cas de Madrid com de Catalunya, no han estat acompanyades d’una pla eficaç perquè aquests petits empresaris, que representen el 98% del teixit productiu del país, no estiguin amb l’aigua al coll i sense saber què passarà amb els seus negocis demà mateix.
La fi de la moratòria en el pagament d’impostos ha acabat d’escanyar molts autònoms PIXABAY
“Els autònoms són la primera línia de defensa i potenciació de l’economia, es juguen la pell cada dia, amb pandèmia o sense, i si bé ells tenen predisposició i estan disposats a tot, no percebem aquesta predisposició entre els que els han d’ajudar”. Així s’expressa en declaracions a EL MÓN el responsable d’autònoms de la Cambra de Comerç de Barcelona, Jordi Martí, que lamenta que a més de la pressió econòmica, els autònoms reben molta pressió psicològica: “Només reben missatges negatius, com per exemple la fi de la moratòria o que se’ls apuja la quota dels autònoms i amb caràcter retroactiu. Encara que siguin imports petits, psicològicament no ajuda gens. Els autònoms tenen greus problemes de liquiditat i a més topen amb la pressió per pagar els impostos encara que hi hagi hagut una segona onada de pandèmia”, lamenta. Martí també posa èmfasi en la “injustícia” que suposa que l’Estat és financi amb deute públic amb un interès del 0,42%, “però quan un empresari té problemes i demana un crèdit ICO, ha de pagar el 3,75%, i si ajorna pagaments d’impostos també té interessos de demora”.
Preparar l’autònom per a situacions més complicades
Sigui com sigui, la Cambra de Comerç de Barcelona, amb 160.000 autònoms com a membres, ha posat fil a l’agulla per intentar desfer la soga al coll que té aquest col·lectiu. “La nostra filosofia és, no podem donar diners, però sí ajuda, com ara crear pàgines web del negoci de franc, certificats per fer tràmits online, oferir espais de reunió sense cost i assessorar fiscal i laboralment els autònoms perquè prenguin les decisions més encertades”, explica Jordi Martí, que remarca que més que el moment actual, cal preveure els escenaris futurs.
Quan venci la moratòria d’un any dels crèdits ICO d’aquí a uns mesos, els autònoms hauran de començar a retornar els diners. Com enfoquen el negoci per arribar-hi? És viable? Potser cal sumar un soci del mateix sector i no guanyar tant però tenir sortides? Són preguntes que la Cambra vol ajudar a respondre. “Estem intentant posar remei a problemes abans que passin, i analitzem els casos per veure si són viables o no i plantegem sortides. Perquè el 2021, quan hagin de tornar els crèdits poden arribar situacions molt complicades, com per exemple la fi dels ERTO”, detalla el responsable d’autònoms de la Cambra.
Una dona amb mascareta passa per davant de les terrasses buides i els restaurants tancats a la plaça Independència de Girona
