Natàlia Pascual: “L’economia ha d’estar preparada per si ve un altre xoc sanitari”

ENTREVISTA a la professora de la UPF Barcelona School of Management especialista en economia de la salut i gestió sanitària

La professora de la UPF Barcelona School of Management Natàlia Pascual, especialista en economia de la salut i gestió sanitària, comenta en aquesta entrevista alguns dels principals reptes que la pandèmia de la Covid-19 presenta a les economies nacionals. Els errors inicials pel que fa a la gestió, els dèficits en el testeig, rastreig i aïllament de la població són només alguns dels punts que han fallat i als quals s’haurà de prestar atenció. L’OMS ha advertit precisament que la de la Covid-19 no té perquè ser la pandèmia més gran que visqui el planeta en els propers anys. És per això que economistes especialitzats en la salut com Pascual aposten per tenir a punt els mecanismes que permetin a un país fer front a un xoc sanitari sense que això suposi una catàstrofe per a l’economia.

Les primeres estimacions de l’impacte que la Covid-19 ha tingut en el benestar i els primers càlculs conservadors apunten a un cost equivalent al 14% del PIB per a 2020 i 2021…

Una primera part dels estudis intenten buscar quin ha estat l’impacte de la Covid-19 més enllà de la pèrdua de vides. Es tracta de definir l’impacte tenint en compte el tancament de l’activitat econòmica i la reducció de llocs de treball. És així com es fa un càlcul d’euros perduts i això, traslladat al PIB, dona l’estimació d’un 14%. Però la xifra fluctua, perquè algunes prediccions apuntaven un 7%. Segurament les estimacions aniran canviant perquè encara estem esperant l’impacte tercera onada i per tant la situació no millorarà.

Però al llarg del 2021, donat que la situació canvia amb les vacunes, pot ser que hi hagi alguna millora?

El 2021 encara per sort tindrem temps de recuperar l’economia, almenys al segon semestre de l’any. Si tot va bé, tenint en compte que ja tenim les vacunes. Per tant, el 2021 esperem que l’impacte sigui menor. En el tancament del 2020 Espanya és dels països en què es patirà més a nivell econòmic i també és dels que ha patit més a nivell de salut. Les dades d’excés de mortalitat són molt preocupants i sí és cert que a la primera onada potser ens va agafar amb menys múscul polític o de gestió, amb menys capacitat de resposta i també amb moltes incerteses. Fins i tot inicialment es deia que potser la pandèmia es quedava a l’Àsia, alguns han apuntat que ha existit certa prepotència occidental i després ens ho hem trobat, ens ha sorprès que ens afectés i per tant no hem tingut molt bona capacitat de resposta inicial. Malgrat que partim d’un sistema sanitari potent, ben preparat, amb professionals dedicats, que a més a més ho han demostrat, la incògnita ara és saber si aquest excés de mortalitat serà també tan greu, si aquest rècord negatiu que tenim al 2020 serem capaços de minimitzar-lo en aquesta tercera onada que sembla que arriba.

Hi haurà diferències entre comunitats autònomes. Catalunya se’n surt millor o pitjor?

Les estimacions de l’OCDE no arriben a tan nivell de detall encara. 

I algun estudi preveu de quina manera poden incrementar indicadors com l’índex de persones que viuen en risc de pobresa?
Hi ha una part important de recerca que encara s’està fent a nivell acadèmic per veure els impactes del coronavirus. Malauradament no tenim estimacions que siguin definitives. Tenim estudis preliminars sobre la pobresa, com el d’Intermon Oxfam o el Banc Mundial, però ens tocarà esperar encara una mica per acabar d’afinar aquests estudis. Per molt que de vegades parlem com si la pandèmia ja gairebé estigués acabant encara no n’estem segurs. De fet, estem com al mig de la desgràcia. Per tant, per veure quins són els impactes ens tocarà esperar encara uns mesos.

És una crisi de conseqüències negatives, però recuperar-se d’una crisi amb aquestes característiques pot ser un camí llarg o curt?

Pot ser llarg o curt depèn amb què ho comparis. Aquí el comparador és important, com en qualsevol estudi econòmic. Si ho comparem amb una altra crisi econòmica important que hem patit al país com la del 2008 en principi el camí hauria de ser més curt perquè aquí no hem tingut un problema econòmic d’origen, hem tingut un problema de salut. L’economia, evidentment amb totes les salvedats del sector serveis que malauradament ha hagut de tancar negocis i possiblement tindrà problemes per tornar a engegar-los, en principi no ha patit tant per motius estructurals o motius que tenen veure amb temes monetaris o fiscals, sinó que aquí el tema bàsicament ha estat un xoc de salut. Per tant, en principi, si ho comparem amb altres crisis que hem tingut amb un origen que sí que estava estrictament relacionat amb la pròpia economia aleshores el camí de recuperació hauria de ser més curt. Serà més llarg del que voldríem, això seguríssim. També hem de veure en quin moment l’economia es pot realment començar a recuperar, ja que això depèn de la salut de la població. Quan aconseguim superar el problema de salut, sigui amb vacunes, sigui perquè també arribem als mesos de més bon temps com va passar l’any passat i això ens ho fa una mica més fàcil, aleshores el camí hauria de ser més curt.

La pandèmia el que fa és retenir la capacitat de fer l’activitat econòmica…

Exacte. T’obliga a aturar l’economia, però no perquè l’economia no funcioni. És un factor extern a l’estructura econòmica i en principi quan aquest problema desaparegui l’estructura econòmica hauria de recuperar-se més ràpidament que en altres crisis que hem pogut viure.

En certa manera és una visió esperançadora…
Soc optimista i crec que això és com quan un treballador té un problema de salut i ha d’estar de baixa un temps, quan recupera la salut pot tornar a la seva activitat econòmica, si no ha perdut les capacitats ni ha perdut la feina tot i que és una manera massa simplificada d’explicar-ho.

Cal estar preparats amb estratègies de test, rastreig i aïllament per parar el cop?

De cara al futur si ve una cosa semblant cal estar preparats perquè l’economia no pateixi… Aquesta estratègia té una rellevància doble diria jo perquè, per una banda, s’ha demostrat que és la més bona, molt més bona que molts medicaments que puguem estar incorporant al sistema santiari actualment perquè el retorn que té és molt més alt. I la segona cosa important d’aquesta estratègia és que demostra que és necessari ser àgils en temes de gestió molt bàsica, més que potser inicialment perquè van fallar aspectes com poden ser la compra d’equips, de proves PCR o de tests antígen. Si en el futur hem d’afrontar una situació similar esperem estar més ben preparats perquè aquestes estratègies es puguin implementar el més ràpidament possible.

El rastreig es reconeix com a peça fonamental per contenir l’epidèmia. A Catalunya hi ha hagut problemes, també a llocs com el Regne Unit… Cal assegurar-lo pel futur?

El rastreig per se és bo, no hi ha dubte. El problema és com fem el rastreig. El repte està en la gestió, en tenir la gent i els espais disponibles, organitzar i donar instruccions clares a la població sobre què ha de fer i com ho ha de fer. Després evidentment s’ha de gestionar el comportament poblacional, però fins a cert punt, la responsabilitat de la política sanitària és que almenys la gestió sigui el més eficient possible, reconeixent que la situació no era fàcil i que cal un període d’aprenentatge.

El sistema s’ha de preparar per estar aturat en el futur si apareix una nova pandèmia, com està advertint l’OMS?

La pandèmia ens ha fet canviar a tots la mentalitat del busquem feina, treballem sempre i no passa res. Segur que això ha fet que valorem més la salut, i els empresaris la salut dels treballadors perquè no hi hagi un daltabaix quan parem. També és cert que hem après molt amb estratègies que et permeten no parar del tot com pot ser el teletreball. Aquí hi ha un repte important dels empresaris d’adaptar-se a la realitat —crec que l’esforç ha estat considerable i tothom ha fet una mica el que ha pogut—, en principi hem fet passos perquè això sigui possible i perquè quan parem l’aturada no provoqui un desastre. Ara bé, aquí hi ha diferències substancials. Per exemple, en un sector com l’hosteleria: això com es para sense que passi res? Cal reconèixer que hi ha sectors que necesssiten ajudes mentre hi hagi una aturada. Les polítiques econòmiques hauran d’estar preparades per donar ajudes a determinats sectors quan es necessiti o als més desfavorits perquè són situacions catastròfiques. El problema de resoldre situacions catastròfiques quan no tens diners és que has de prioritzar i aleshores entres en una sèrie de dilemes morals importants i de vegades insalvables. Les economies nacionals han d’estar preparades en qualsevol cas, però les situacions catastròtiques són les que més justifiquen que la política econòmica faci un esforç per ajudar els que més pateixen.

La pandèmia és un problema global al qual tots els governs del món estan intentant posar solucions de forma simultània. Això ha fet que qualsevol ciutadà vegi com reaccionen altres països i pugui comparar amb el que fa el seu govern… Ajudes als negocis a Alemanya, xecs d’estímul als Estats Units…
La pandèmia ens ha fet conscients realment de quina és la capacitat del nostre país de sortir en ajuda, no per voluntat sinó per manca de capacitat. Les polítiques econòmiques, quan sortim d’aquest forat, s’haurien d’enfocar a enfortir sectors i que això ens permeti que, quan hi hagi un xoc catastròfic sanitari, l’economia pugui sobreviure o tinguem estalvis o poguem mantenir els ingressos per poder fer front a les ajudes.

Més informació

Comentaris

    MANEL 06/01/2021 11:05 am
    Exacte, si haguesim estalviat una mica, ara no patiriem tan, aquesta moda de viure al dia, dons aqui teniu les consequencies,

Nou comentari