Menys marisc i més tradició en un Nadal marcat per les restriccions sanitàries

Les famílies catalanes augmenten el seu consum en mercats i petits comerços davant les limitacions imposades a la restauració

Les mesures contra la pandèmia provoquen un Nadal inusual en què les celebracions se centren en taules familiars reduïdes. Això ha empès un canvi en la forma en què comprem aliments per a aquestes festes. Més compradors però menys quantitat per compra, perquè desapareixen els grups grans. També es detecta un retorn a les receptes clàssiques són els aspectes més destacats de la campanya nadalenca d’enguany, segons fonts de Mercabarna. Són un dels sectors que nota menys la crisi del coronavirus i es mostra optimista aquest Nadal malgrat les restriccions: els ha caigut la venda als restaurants però han augmentat als particulars. Això fa que canviï una mica el tipus de venda, i les que pateixen més són les del marisc més típic dels restaurants que de les llars. El mercat majorista estima que marisc i peix, malgrat la seva popularitat durant aquestes festes, cauran un 35% respecte a l’any passat per les limitacions als restaurants. Tot i això esperen vendre prop de 5.000 tones d’aquests productes. 

La recuperació de les receptes tradicionals nadalenques i en especial aquelles que estan lligades a la zona on vivim, no és una tendència provocada per les restriccions de la Covid. Segons fonts de Mercabarna, les llars sempre aposten per la tradició en aquestes dates, però aquesta tria ha crescut sobtadament per les mesures de sanitàries implantades per passar unes festes segures. Tot plegat implica un creixement de les vendes dels ingredients per fer plats tradicionals formats per hortalisses de temporada, aviram o peix. 

El canvi de tendència no afavoreix tots els sectors del mercat alimentari. “Es reforça el consum familiar, amb peces petites i mig preparades, fet que afavoreix les botigues i els mercats de barri, però deixa una temporada nefasta en la venda per a la restauració i els mercats gourmet, que vivien gràcies al turisme”, explica Josep Capdevila, comerciant especialista en aviram, cacera i foie, que s’ha trobat amb la cancel·lació de moltes comandes per restaurants i hotels, però és optimista respecte la demanda familiar. 

Petit comerç i vells costums heterogenis 

Les inclinacions que augura Mercabarna han començat a materialitzar-se a les caixes de moltes botigues locals i parades de mercats. El nou corrent de consum marcat per la pandèmia es replica arreu del territori, però adopta la peculiaritat de les tradicions i la realitat de cada indret. Un exemple és el consum d’aviram, un dels aliments que Mercabarna assenyalava com a més prometedors, però no és dels que més ven en David Queralt, carnisser ampostí. “Aquí hi ha gent que ja cria els seus propis pollastres i els que no solen comprar xai, molt tradicional a la zona”, assegura Queralt. Malgrat la distinció en alguns productes, Queralt confirma les prediccions dels majoristes. “Ens han comprat molt, però alhora es comprava per a mitja casa. Tot i això se segueix venent perquè la gent s’ajuntarà igual”, explica el carnisser, qui destaca l’augment de gent jove que cuinarà els seus primers àpats de Nadal i acudeixen a la seva botiga a comprar i demanar consells culinaris. 

El jovent acudint més a les botigues locals o parades de mercat és una tendència percebuda per més comerciants. Lourdes León, peixatera també ampostina, ha percebut l’augment de clientela jove des de les primeres fases del confinament. Durant aquestes festes a més, veu que aposten per plats semipreparats. León, però no considera que el seu volum de venda hagi augmentat en excés, ja que les restriccions de mobilitat implantades des del 25 d’octubre han fet que part de la seva clientela de fora el municipi desaparegués. No obstant els dos comerciats ampostins comparteixen la visió que aquesta serà una campanya de Nadal en positiu. 

L’optimisme s’expandeix també a les parades dels mercats del país. Al Mercat Municipal de Ronda-Fleming, a Lleida, en Rafa Garrido, carnisser, explica que les seves vendes i les dels seus companys han augmentat molt respecte a l’any passat. “Són peces més petites perquè la gent es reuneix en grups petits, però hem crescut en clients perquè molta gent que s’havia acostumat a anar a restaurants per aquestes dates tornarà a cuinar”, comenta Garrido. El carnisser valora molt positivament aquesta mena de consum perquè assegura que mostra com la gent està disposada i preparada a seguir les recomanacions de les autoritats. 

Fins i tot en els mercats on el desarrelament al comerç de barri ha crescut els darrers anys pels processos de gentrificació i l’establiment de grans superfícies aquesta temporada nadalenca s’encara en positiu. Maria Àngels Soto, és peixatera en el Mercat de la Mercè situat al barri de Vilapicina i Torre Llobeta, a Nou Barris, Barcelona. “La gent d’aquest barri sempre ha estat molt de cuinar a casa, la diferència és que aquest cop les quantitats que compren són diferents”, explica Soto. Tot i així, Soto remarca que el consum en un barri obrer com Vilapicina sempre s’ha inclinat cap a peces petites i pocs excessos, de manera que nota més el canvi de consum per la quantitat i no pas pel contingut de les demandes. “Com que la restauració està pràcticament tancada hem vist com els preus no ens pujaven tant com anys anteriors i això en barris com el nostre, on normalment els preus no són tan alts com en altres zones de la ciutat, és molt positiu”, conclou la peixatera. 

Si bé serà una temporada dolorosa per al sector de la restauració, el retorn al petit comerç, al mercat del barri i a les receptes tradicionals marcarà la campanya alimentaria d’un Nadal inusual a les taules catalanes. 

Nou comentari