L’anunci per part del govern espanyol d’una nova injecció econòmica dedicada a les empreses per fer front al coronavirus, gairebé 200.000 milions d’euros -un 20% del PIB espanyol- que, segons Madrid, serviran per proporcionar “tota la liquiditat que necessitin les empreses a través d’avals públics”. Però d’aquests 200.000 milions, només es coneix el destí real dels 17.000 milions que l’Estat abocarà a diferents mesures de tipus social, com atur, autònoms o ajudes a la dependència. Els altres 183.000 milions s’injectaran via bancs en forma de crèdits a les empreses i les famílies, dels quals, el 55% tindran l’aval de l’Estat a través de l’ICO. La resta, els bancs els hauran de prestar sense tenir cobertura pública, i per tant, assumint el risc de perdre’ls.
Però les mesures de l’executiu espanyol poden garantir una qüestió tan bàsica com que no s’aturi la cadena de pagaments a les empreses que estan prestant serveis, i per tant, es puguin salvar el major nombre possible de llocs de treball? A parer del Govern, les mesures impulsades per Madrid “són un pas”, però “no són suficients, cal injectar liquiditat a l’economia”, ha defensat el vicepresident de l’executiu català, Pere Aragonès. De fet, el Govern ha aprovat dos decrets per mitigar els efectes del coronavirus sobre l’economia, amb mesures com la injecció de recursos del Fons de Contingència al departament de Salut, la moratòria en els terminis de pagament de tots els tributs que gestiona la Generalitat fins que passi l’estat d’alarma i el manteniment dels llocs de treball de les empreses contractades per l’Administració.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez
El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas considera que s’erra el tret si no es fa una política d’impacte directe en el teixit empresarial: “Les mesures que s’han anunciat per part de Madrid no són prou immediates com per evitar les conseqüències que ja té aquesta crisi en l’economia. Calen transferències ràpides que arribin a les empreses avui mateix, començant per aquelles empreses que pateixen la morositat del sector públic, perquè tinguin liquiditat i puguin pagar als seus treballadors. I ha de ser a fons perdut, res de moratòries ni de crèdits fiscals”, explica en declaracions a El Món.
López Casasnovas alerta que “el primer que ha de fer l’Estat és pagar a les administracions els endarreriments, perquè a hores d’ara molts proveïdors petits estan pendents de pagament, necessiten que se’ls pagui ipso facto, res de 30 dies o 60 dies”, i afegeix que “és cert que tot això anirà a generar més dèficit, però ara cal insuflar diners perquè les empreses puguin salvar llocs de treball”. Al seu entendre, és urgent que arribi aquesta liquiditat, que no pot passar per “fer tràmits i paperassa per demanar avals, moratòries o crèdits fiscals, amb un calendari i una gestió complexa, sinó per fer transferències avui mateix”.
Hi ha una segona mesura que aquest catedràtic considera òptima i d’aplicació immediata per evitar que les empreses hagin de tancar o fer un ERTO per afrontar la crisi del coronavirus. D’aplicació immediata, té a veure amb l’impost de Societats: “Procedir immediatament a transferir, en favor d’aquelles empreses que es comprometessin a mantenir les seves plantilles, la totalitat o una part (en funció de la dimensió de l’empresa) dels tributs pagats en concepte de beneficis empresarials (o de renda per autònoms) ingressats a l’últim semestre, o relatius a mig any”. Amb aquesta mesura, Lopez Casasnovas considera que és dóna així “tractament discriminat positiu en favor dels emprenedors que comptaven amb una cartera de comandes activa en el moment de la irrupció de virus, i que a més eren complidors fiscals. Els costos de gestió d’aquesta mesura serien baixos i amb beneficis immediats”, relata l’economista.
Moltes empreses faran un ERTO per superar les mesures contra el coronavirus
Per altra banda, Guillem López Casasnovas considera que, “per democràcia i transparència”, cal aprovar urgentment els pressupostos de la Generalitat del 2020 per poder gestionar millor la crisi sanitària i econòmica: “Com més real sigui el punt de partida, les modificacions que s’hagin de fer seran més efectives, altrament estarem amb un pressupost prorrogat del 2017 del que ja haurem perdut la traçabilitat dels canvis, justificables o no. En tres anys han passat moltes coses, no només el coronavirus”, diu Lopez Casasnovas, que considera que l’anunci de Ciutadans de dur els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries és “una pura maniobra formal per impedir la flexibilitat que necessita el Govern, una irresponsabilitat econòmica per finalitats polítiques que ara més que mai no toca”.
Al seu parer, és més transparent i democràtic fer modificacions al pressupost del 2020 perquè els ciutadans sàpiguen en quin punt està tot, més encara tenint en compte que la Generalitat haurà de comprometre tota la despesa que sigui convenient “i ningú no li negarà la possibilitat de forçar per aquesta raó l’endeutament, donada la situació d’emergència social en la que estem”.
