La primera declaració de renda Covid, farcida de paranys

Comença la campanya de l’exercici 2020 amb novetats fiscals degudes a la pandèmia. L’AEAT carrega al contribuent la responsabilitat de l’exactitud de dades que potser ni coneix

Si fer la declaració del a renda és, per a molts contribuents, una tasca feixuga, la de l’exercici 2020 serà, a més, una mena de cursa d’obstacles en què el risc d’equivocar-se –i per tant, d’acabar rebent una sanció de l’Agència Tributària- serà molt més alt que en altres ocasions. La raó? El paquet de mesures excepcionals que les administracions han pres per fer front als efectes econòmics de la pandèmia ha situat centenars de milers de persones en una situació fiscal i laboral inèdita, en alguns casos poc clara, i en altres, amb una burocràcia que submergirà el contribuent en una mena de calvari administratiu. Sigui com sigui, a partir d’aquest dimecres 20 milions de contribuents estan obligats a declarar els seus ingressos al fisc espanyol. I ho han de fer responsabilitzant-se de la veracitat de les dades declarades, que poden no coincidir amb les que faciliti l’Agència Tributària en l’esborrany… I aquí és on el contribuent pot entrar en un terreny pantanós si ha estat en situació d’ERTO durant el 2020, ha rebut l’ingrés mínim vital, ha estat de baixa, a l’atur o en un ERTO total mentre cobrava l’ajuda per maternitat –fins que l’infant compleix 3 anys-, o ha percebut una ajuda per a autònoms. I tot es complica si el Sepe ha pagat de més o de menys.

La Covid-19 porta nous contribuents

Els treballadors en situació d’ERTO passen a tenir dos pagadors per comptes d’un, com si estiguessin de baixa o a l’atur. I això es tradueix en què molts es veuran obligats a fer la declaració de la renda per primera vegada. I si fins ara l’obligació de declarar l’IRPF era per a ciutadans amb ingressos superiors als 22.000 euros, si aquests han cobrat més de 1.500 euros –la majoria superaran el llindar perquè els ERTO s’han allargat molts mesos- del Sepe, el topall per evitar declarar ingressos baixa als 14.000 euros. “Aquests nous contribuents no necessàriament hauran de pagar, dependrà de les retencions practicades, però és cert que molta gent no ha demanat expressament que la prestació del Sepe tingués retenció, de manera que no han cotitzat per aquest ingrés i només ho han fet pel que hagin cobrat de l’empresa. No és el mateix cobrar 10.000 euros de l’empresa amb retenció que 10.000 del Sepe sense retenció, de manera que en algun moment has de pagar impostos per la prestació. Això pot fer que força gent hagi de pagar a Hisenda”, explica en conversa amb El MÓN Carme Jover, la professora de Finances, Comptabilitat i Control de la UPF-Barcelona School of Management i vicepresidenta de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya. De fet, la situació d’ERTO és la mateixa que per a l’atur o la baixa per incapacitaat temporal. Dos pagadors, límit de 14.000 euros si se superen els 1.500 euros.

Els ERTO: no has cobrat? Has cobrat de més?

Un any després que esclatés la pandèmia i entressin en vigor els primers ERTO, són milers els treballadors que o bé no han cobrat el que els pertocava, o bé han cobrat de més. Però quina és la quantitat exacta que ens correspon? Molts contribuents no tenen la més mínima idea, i no és estrany tenint en compte el col·lapse permanent del servei del Sepe. “L’Agència Tributària sap que hi ha hagut problemes greus, gent que ha cobrat més del que tocava o gent que no ha cobrat, o res o només una part. És per això que recomana al contribuent esbrinar la xifra exacta que hauria d’haver percebut demanant un certificat al Sepe”, explica Carme Jover, que alerta que si bé el Sepe passarà les dades a Hisenda, “el contribuent està obligat a tributar per l’exigibilitat, és a dir, pel total de diners que li correspondria ingressar, al marge que els hagi cobrat o no”. Això vol dir, afegeix aquesta experta, que “si no tenim clara aquesta xifra, perquè no ens han enviat el certificat, que hem de sol·licitar nosaltres, o no la podem contrastar a l’esborrany d’Hisenda, esperem al final de la campanya per presentar la declaració, perquè les dades s’aniran actualitzant”. Un camí ple de pedres, reconeix aquesta experta, que pot acabar provocant un error que “es tradueixi en una sanció”. A més, recorda que si el contribuent fa la declaració i posteriorment se n’adona que hi ha un error, és “necessari que la rectifiqui, perquè només tindrà un recàrrec”, mentre que si no ho fa i Hisenda detecta l’error, haurà de pagar una sanció més elevada. El temps màxim per reparar l’error, o per ser inspeccionat, és de 4 anys.

Els ERTO i altres prestacions compliquen la declaració de l’IRPF del 2020

Compte amb l’ajuda per a mares treballadores

Un altre parany en què pot caure el contribuent és la percepció de l’ajuda per a mares treballadores, que és de 1.200 euros anuals i que es pot percebre mensualment. Està vinculada a l’activitat laboral de la mare, de manera que si ha estat en ERTO total, de baixa o a l’atur durant el 2020, perd el dret a aquesta ajuda durant el temps en què no està activa. “És possible que la Seguretat Social no se n’hagi adonat i hagi seguit pagant l’ajuda a la mare, i la mare té l’obligació de consignar a la declaració els diners que ha cobrat de més per retornar-los. Per exemple, si en un any ha de cobrar 1.200 euros però ha estat en un ERTO total 3 mesos, ha de declarar ingressos de 1.200 euros i 900 euros d’import en dret, perquè quedi clar que n’ha de tornar 300. Així doncs, si a l’esborrany les dades no són correctes, és la contribuent qui les ha de modificar, perquè si no ho fa i l’Agència Tributària ho detecta, rebrà una sanció”, adverteix la professora de Finances, Comptabilitat i Control de la UPF- Barcelona School of Management, que reconeix que “és fàcil cometre un error si et refies de les dades que reps en l’esborrany i no ho comproves tot”.

Les ajudes a autònoms, un ingrés més a declarar

I què passa amb les ajudes directes que ha donat la Generalitat i l’Estat als treballadors autònoms afectats per les restriccions de la pandèmia? També tributen com un ingrés econòmic més, com una subvenció, de manera que el contribuent ha de consignar la quantitat a la casella d’ingressos per activitat econòmica i pagar els impostos corresponents.

L’ingrés mínim vital: quan un nen de 3 anys ha de fer la declaració

La mesura impulsada per l’executiu espanyol ha arribat a 460.000 persones a tot l’Estat. Però ha anat acompanyada d’una normativa que els obliga a presentar la declaració per IRPF amb independència de la quantitat dels seus ingressos. Hauran de fer la declaració tot i que aquesta renda estigui exempta de tributació, si no superen els 11.279,39 euros en percebre altres ajudes compatibles. “El reial decret especifica que els titulars de la renda i la seva unitat de convivència estan obligats a fer la declaració, i això vol dir per exemple, que si és una mare que viu amb el seu fill de 3 anys, aquest també ha de fer-la, encara que el resultat sigui zero. Aquí el perill és que les persones que han percebut la renda no estiguin ben informades o fins i tot que no sàpiguen com fer la declaració o com demanar cita a Hisenda, però si no la fan, també el nen de 3 anys, no estàs al corrent de les teves obligacions tributàries, un requisit per demanar una beca, per exemple. Les famílies en situació de vulnerabilitat probablement tenen com a darrera preocupació fer la declaració de renda d’un infant”, alerta Carme Jover, que remarca que no fer-la pot comportar una sanció econòmica. L’Agència Tributària ha redissenyat el seu web per facilitar la confirmació de la renda via esborrany, però cal que les persones siguin conscients que l’han de fer.

Propietaris que no cobren el lloguer, compte amb el contracte

Una altra situació nova que contempla aquest exercici 2020 derivada de la Covid-19 és la dels impagaments de lloguers. Si fins ara un propietari podria imputar a despeses els mesos de lloguer impagats entre el juny i el desembre de l’any declarat, aquest any podran fer-ho per valor de 9 mesos si els impagaments s’han produït entre el gener i el setembre del 2020. “El propietari ha de declarar el total exigible que apareix en el contracte, ho hagi cobrat o no. Si el lloguer és de 1.000 euros mensuals, ha de declarar uns ingressos de 12.000 euros, i si no ha cobrat uns mesos, els pot imputar a despeses sempre que sigui en els nou primers mesos”, explica Jover, que alerta, però, que si arran de la Covid-19 els llogaters han pagat menys pequè s’ha acordat una rebaixa o una moratòria, “ha de constar en una addenda del contracte, de manera que estigui documentat, perquè s’ha de poder justificar davant d’Hisenda. Si no està documentat, cal declarar el total d’ingressos que consten en el contracte”. I aquí hi  ha un altre problema, perquè arran de la pandèmia molts llogaters van arribar a acords verbals amb els propietaris per reduccions temporals o ajornaments. “Qualsevol canvi en els ingressos que no estigui documentat implica exposar-nos a una inspecció i una sanció”, remarca aquesta experta en fiscalitat.

Comentaris

    bs 07/04/2021 9:46 am
    maldat ñ, només s´atreveixen amb els febles i vulnerables, son així de merdes

Respon a bs Cancel·la les respostes