La variant Delta ha convertit les prediccions dels economistes sobre una ràpida recuperació post Covid en paper mullat. La creativitat d’aquest virus, que muta en variants cada vegada més contagioses i d’efectes desconeguts, provoca el desconcert dels experts, que s’enfronten a l’anàlisi d’una economia que canvia d’una setmana a l’altra. L’espectre d’una pandèmia que no acaba mai i la incipient incertesa que s’estén com una taca d’oli per l’economia global han portat la majoria d’economistes a optar per la prudència a l’hora de fer previsions.
“A l’economia no li van bé ni la incertesa ni els tobogans”, resol un dels experts consultats per El Món, el director general de l’Institut d’Estudis Financers, Josep Soler. La Delta ens col·loca de nou en una situació de no saber què passarà en les pròximes quatre setmanes, i això, a parer d’aquest economista, provoca un dels efectes que sempre s’han d’evitar en l’economia: la pèrdua de confiança. “La incertesa sumada a un context de disrupció laboral per les restriccions i les quarantenes té un efecte real en l’economia que abasta tots els sectors”, explica Soler, que ho exemplifica fent referència a alguns dels mercats més perjudicats, com el turisme, l’oci nocturn i la restauració.
“La nostra és una recuperació justeta que depèn d’ajudes externes i no té capacitat de sostenir-se massa”, lamenta Soler, que adverteix que d’aquí poc la Unió Europea limitarà el nivell de dèficit que permet als estats. “El problema principal, per tant, és que cada vegada estarem més justos de recursos. El marge que teníem de deute públic i endeutament s’està acabant”, explica l’economista, que considera que estem “més exhausts” econòmicament ara que enfrontem la cinquena onada. Els fons Next Generation, explica, no han de servir per això, sinó per modificar l’economia estructuralment.
L’economia espanyola va caure més que la resta d’economies europees, i per aquest motiu els principals organismes havien anunciat que la recuperació seria més gran. “Ara és molt difícil que aquesta predicció es compleixi. Estem molt lluny de la situació pre-crisi i la Delta allargarà més recuperar el to, perquè no hi ha els mateixos nivells de confiança”, conclou el director de l’Institut d’Estudis Financers.
Afectacions directes i indirectes
La Covid tindrà afectacions en l’economia tant de manera directa com indirecta. Per una banda, la Delta afectarà substancialment el comportament del mercat per les restriccions en mobilitat que obliga a adoptar. Així ho explica Josep Lladós, professor d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. “Per molt que reactivem l’economia aquesta reactivació és asimètrica, perquè els sectors que depenen de la mobilitat pateixen”, assegura Lladós. Les noves variants, amb més capacitat de contagi, col·lapsen el sistema sanitari i provoquen que els polítics hagin de prendre decisions complicades. “L’impacte negatiu que generen les mesures afecta la mobilitat no només de persones, sinó de mercaderies”, continua el professor, que lamenta que alguns dels mercats d’exportació estan molt restringits. La falta de confiança afecta directament l’economia, perquè les decisions de consum de països on Espanya exporta frenen per la incertesa que genera no tenir feina o estar en expedient regulador.
Però les afectacions no acaben aquí. La incertesa que generen les noves variants es tradueix en una menor inversió de les empreses, que al capdavall són les que generen més llocs de treball. “L’empresari el que vol és certesa del comportament futur de l’economia. La Covid continua generant incertesa malgrat els avenços en vacunació”, explica l’economista, que alerta que les diferents variants poden retardar les decisions d’inversió. La vacuna, segons aquest analista, és el que més pot ajudar a canviar “el sentiment” del mercat, és a dir, “augmentar la confiança dels consumidors”. Tot i això, Lladós assegura que la confiança dels consumidors està encara en nivells molt més alts que fa sis mesos.
Motius per a l’optimisme
Tot i alertar que la Delta ha frenat la reactivació de l’economia i ha afectat les prediccions de recuperació econòmica, Lladós confia que les dades del PIB aniran millorant. Malgrat que l’economia espanyola nota més la cinquena onada perquè depèn de la mobilitat i els mercats exteriors, Lladós es mostra confiat que es recuperarà ràpidament quan s’alleugereixin. “Toquem fusta i si no arriba una sisena onada veurem un escenari de recuperació després de l’estiu i no caldrà esperar al 2023”, afegeix.
En el mateix sentit el professor del departament de finances, comptabilitat i control de la UPF Barcelona School of Management Andrei Boar defensa que “encara som a temps de salvar la temporada d’estiu”. Boar considera que no es pot descartar que la segona quinzena d’agost hi hagi un creixement de turistes internacionals perquè augmenti la confiança dels consumidors. “Es va voler obrir tot de cop el mes de juny perquè vinguessin turistes de tot el món i això ha provocat el caos posterior, però encara som a temps”, recalca.
Tot i admetre que el sector més afectat ha estat el turisme per la frenada en l’arribada de turistes estrangers, a diferència de la resta d’analistes consultats per El Món defensa que en la resta de sectors “l’impacte és nul”. “Tot ha funcionat amb normalitat i la indústria està creixent. De fet, s’estan creant empreses”, assegura aquest professor, que assegura que “ens hem acostumat a l’ambient Covid” i per això l’impacte en l’economia “no és acusat”.
L’economista defensa aquesta tesi amb les darreres dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, que preveu un creixement del PIB del 6,3% el 2021 i del 6,7% el 2022. L’ens és “relativament optimista” a curt i mitjà termini i, com Boar, defensa que l’impacte de la cinquena onada sobre l’economia pot ser “puntual”. “Si la situació fos una variant Delta sense vacunació el problema seria greu, però tenint les vacunes la sensació és que estem més segurs”, explica Boar, que recorda que quan aquesta variant es va fer majoritària hi va haver una setmana de patiment a la borsa, però de seguida es va recuperar. “La borsa va sobre reaccionar i ara veiem que a la llarga no tindrà un impacte negatiu”, conclou. Tot i així, admet que el resultat del PIB “serà més baix que la previsió”.
Els Next Generation se sumen a la vacuna com a antídot de la Delta
“Si l’Estat distribueix bé els fons serviran com a motor per als sectors productius i el conjunt del sector empresarial”, assegura taxatiu el professor de la UOC Josep Lladós. Això sí, els fons s’han d’aplicar “de manera intel·ligent i seguint les directrius marcades de fer una aposta per la digitalització i l’economia verda”. “Ho fa tot el nostre entorn, així que ara que tenim finançament, fem-ho per no quedar-nos enrere”, exigeix. Lladós explica que no es tracta ni de finançar “quatre productes estrella” ni de “fer inversions sexis”, sinó de “garantir la digitalització de tot el teixit productiu”. D’aquesta manera, explica el professor, l’Estat encetaria el repte d’augmentar la productivitat, “la principal mancança respecte a la resta d’Europa”.
Mercè Martín, professora i responsable de l’Àrea Acadèmica de Persones i Organització de la UPF Barcelona School of Management coincideix que els Next Generation s’haurien d’utilitzar per canviar l’estructura de l’economia espanyola, ja que “depèn només d’una font d’ingressos, el turisme, i això és fatal”. Però malgrat reconèixer que aquests fons podrien ser de molta ajuda, Martín és crítica amb el funcionament de la Unió Europea. “Quan hi ha situacions de gravetat no hi ha repartiments coherents. La Covid impacta molts països, però nosaltres som els més afectats”, explica. A banda, considera que els fons tampoc es repartiran bé a l’estat espanyol. “Es farà cafè per a tothom com sempre”, lamenta. Per a Martín, hi ha determinades autonomies que “sustenten” la majoria de l’economia de l’estat. Per això considera que s’hauria d’invertir més recursos en aquestes que en la resta perquè acabaria repercutint en el conjunt. “Però no, han de ser equitatius per evitar conflictes. És una mentalitat sense visió estratègica“, rebla.
