El govern espanyol retalla l’esperança a qui busca “una segona oportunitat”

Mediadors concursals de Catalunya denuncien un canvi normatiu que protegeix el deute públic de poder ser exonerat

En temps de crisi és bo saber-ho i dóna esperança el fet de contemplar-ho. Hi ha una manera a l’Estat espanyol per desfer-se dels deutes, un mecanisme legal que se’n diu “la segona oportunitat”. La crisi del coronavirus i la gestió que en fa el govern espanyol, però, posen ara en perill aquesta possibilitat, segons adverteixen alguns experts, que han posat el crit al cel per unes reformes “sorpresa” del govern espanyol que impediran que moltes persones que avui han caigut en un pou de deutes puguin sortir-ne i començar de nou.

Sembla mentida, però és possible, explica a ‘El Món’ el portaveu de l’Associació de Mediadors Concursals de Catalunya (Amecon.Cat), Primitivo Serrano. Alguns deutes poden ser exonerats amb aquest mecanisme, que es va establir per llei el 2015. A vegades ni tan sols la gent que se’n podria beneficiar creu que sigui possible i molts pensen que els prenen el pèl: “A Espanya o en països llatins hi ha una picaresca per buscar la millor manera de no pagar i, en aquest cas, la pròpia picaresca desconfia dels duros a quatre pessetes”. És un procés legal feixuc, que requereix paciència, però si es compleix amb èxit, se’n pot sortir amb “deute 0”, explica Serrano.

Aquesta possibilitat es veu ara limitada després que el govern espanyol aprovés, fa dues setmanes, un reial decret legislatiu que, en l’article 491, aprova el text refós de la Llei Concursal. El cert és que l’aclariment i harmonització del text era un assumpte a resoldre però, segons denuncia Serrano, aquesta tasca pendent des de fa dos anys no incloïa l’encàrrec de “canviar els textos legals”. Això és el que ha passat ara amb la Llei Concursal aprofitant la crisi del coronavirus. Des d’Amecon.cat denuncien la situació i recorden que el canvi de text legal és una tasca que recau en el parlament.

El govern espanyol “s’ha extralimitat”

Pedro Sánchez en un consell de ministres al maig del 2020 (EP)

Pedro Sánchez en un consell de ministres al maig del 2020 (EP)

“Creiem que el govern espanyol s’ha extralimitat, i això també ho pensen els col·legis d’advocats de l’Estat”, subratlla Serrano. Des de l’entitat que representa es considera que amb el canvi efectuat, que entrarà en vigor l’1 de setembre, “s’han fet dos passos enrere en la Llei concursal”. El principal aspecte a denunciar és que la mutació de la norma “dinamita el mecanisme de la segona oportunitat” perquè la modificació fa que no s’exoneri el deute públic que les persones o empreses puguin tenir amb l’administració, ja sigui amb Hisenda o la Seguretat Social. “Amb els bancs no passa res, es continuen exonerant els crèdits bancaris a no ser que siguin hipoteques; el que protegeix és el deute públic, tot el deute que tinguis d’IVA, IRPF i cotització, tot això no seria zero…”, adverteix Serrano.

En el terreny judicial, Serrano explica que molts jutges s’han avançat i han fet sempre una interpretació de la llei “a favor del consumidor”. Aquest expert apunta que “es podia exonerar de crèdits públics per la interpretació que feien els jutges”. El canvi introduït ara bloca aquesta possibilitat perquè protegeix el deute públic d’una manera que abans no ho feia: “Amb aquesta nova interpretació el que es diu és que tot el crèdit públic, per molt que tingui benefici de l’exoneració, l’hauràs de pagar igual: és un pas enrere”.

En sentit contrari al que marca Europa

Serrano considera a més que el canvi va en contra del que marca Europa: “Des de fa tres anys Europa ens diu a través d’una directiva que s’ha d’exonerar; aquesta directiva s’ha de traslladar a la legislació de l’Estat, i el text que s’ha aprovat la contradiu totalment, perquè la directiva estableix que sí que es poden exonerar els crèdits públics”.

El canvi legal protegeix el deute públic (EP)

El canvi legal protegeix el deute públic (EP)

Des d’Amecon.Cat no entenen les presses del govern espanyol per fer aquest canvi enmig de l’estat d’alarma quan la transposició de la directiva es pot fer fins al juliol del 2021. Serrano opina que com que hi ha jurisprudència que defensa l’exoneració de crèdits públics, “hi ha rumors que els jutges continuaran aplicant el criteri anterior, bastant comú entre jutges de mercantil”. La segona oportunitat, però, no és un mecanisme que només pugui beneficiar empresaris, diu Serrano, també a treballadors per compte aliè o autònoms que es vegin molt endeutats. “Per aquestes persones el mecanisme de la segona oportunitat serveix per treure’s la motxilla econòmica”, apunta Serrano.

Espanya, a la cua d’Europa i Estats Units

La Llei de segona oportunitat ha passat relativament desapercebuda d’ençà que va entrar en vigor. Les dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), a través del Centro de Estudios sobre la Ley de Segunda Oportunidad, apuntaven el 2019 que la xifra de persones que s’ha acollit a aquesta mesura és de només 9.000 persones. En països europeus com Itàlia, Alemanya o França, en els quals existeixen mecanismes de segona oportunitat des de fa més de set anys, s’estan realitzant aproximadament entre 100.000 i 150.000 casos cada any, segons informes de premsa.

Estats Units és el país de referència pel que fa a donar segones oportunitats a persones i empreses. De fet, la Constitució nord-americana estableix que “tots els americans tenen dret a la fallida i a una segona oportunitat”. A partir d’aquí compten d’una llei federal que els dóna la possibilitat d’assumir riscos que a vegades no funcionen i tenen dret a que els creditors no tinguin la persona emmordassada fins que pagui. És per això que a Estats Units s’han comptabilitzat fins a un milió de fallides l’any.

La crisi econòmica que es deriva del coronavirus fa presagiar que hi hagi un “tsunami” judicial en els propers mesos, on assumptes com els deutes econòmics tindran un protagonisme important. “Les previsions internes són d’una allau als jutjats perquè a més portem tres mesos sense judicis”, conclou Serrano.

Nou comentari