Les barreres del peatge de l’AP-7 Sud, entre Tarragona i Alacant, s’han aixecat. Els conductors hi circulen de franc des d’aquest mes de gener. Es la primera concessió de via d’alta capacitat que ha vençut a Catalunya, i això vol dir que la seva gestió i manteniment deixa d’estar en mans privades per passar a ser de titularitat pública. I entre el 2021 i el 2039 s’extingiran totes les concessions – a Catalunya, prop del 60% de les vies d’alta capacitat, explícit i a l’ombra- i no hi haurà barreres en cap via del país.
Però al darrere d’una barrera alçada hi ha un debat irresolt: com es finançarà el seu manteniment i gestió? Han de ser gratuïtes i que sigui l’administració titular qui se’n faci càrrec? S’ha d’optar per un model de pagament per ús o per distància recorreguda? Naturalment, l’usuari de la via considerarà que la gratuïtat és l’opció més beneficiosa. Potser ho és a curt termini, però pensant en el mitjà i llarg termini també cal plantejar-se qui es farà càrrec del manteniment de les vies, un aspecte clau per a la seguretat dels conductors, i com es finançaran uns costos excessius per a l’administració pública –l’Estat ha fixat en 3.000 milions d’euros el cost de manteniment anual de les vies d’alta capacitat, que inclou autovies- sense que això impliqui retallar altres partides de despesa, apujar impostos i bé crear-ne de nous, en uns temps en què la disciplina financera europea limita l’endeutament de les administracions. D’entrada, tant el govern espanyol –titular del 50% de les vies d’alta capacitat a Catalunya– com la Generalitat no veuen viable assumir amb diner públic aquesta gran despesa i, per tant, convertir en gratuïtes totes les vies.
Entre el 2021 i el 2039 s’extingeixen totes les concessions de peatge a Catalunya
Com funcionen les autopistes a Europa?
Cada país és un món. Itàlia, França i l’Estat espanyol són els països amb més vies de peatge, mentre que a Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, Països Baixos, Suècia, Xipre, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Luxemburg s’hi circula gratuïtament. Per contra, països com Eslovènia, Suïssa, Romania, la República Txeca, Hongria o Bulgària, entre altres, funcionen amb el sistema de vinyeta, càrrecs basats en el temps d’ús. Els usuaris han de comprar una etiqueta o un document i posar en el parabrisa del vehicle, el que els permet l’ús de les carreteres per un període fix. Aquest sistema de pagament per ús temporal és, de fet, l’aposta de la UE per aplicar a tots els estats membre.
Aquest és el sistema que la Generalitat de Catalunya defensa aplicar en el cas de les vies d’alta capacitat del país. Amb el pagament per vinyeta és paga una quantitat, anual o per períodes més curts, que dona dret a circular gratuïtament per totes les vies d’alta capacitat. Amb aquests ingressos es faria front als costos de manteniment i gestió de la infraestructura. Segons els càlculs de la Generalitat, l’aplicació de la vinyeta aportaria uns ingressos anuals de 1.000 milions d’euros, fet que suposaria un estalvi d’uns 700 milions d’euros dels pressupostos. El Govern calcula que s’alliberarien més de 300 milions d’euros anuals de recursos pressupostaris, que actualment es destinen a pagar peatges a l’ombra (200 milions), manteniment de carreteres (70) i bonificacions de peatges (45), i que es podran invertir en millores de transport públic i de la xarxa viària, i en la renovació del parc de vehicles.
El pagament per u?s es perfila com la via me?s realista per mantenir les vies d’alta capacitat
Altres fórmules alternatives a la gratuïtat
Una altra opció, més costosa perquè requereix implantar tecnologia nova a les vies, és un sistema de vinyeta de pagament segons els quilòmetres recorreguts. Per altra banda, el RACC ha proposat que part dels diners dels impostos relacionats amb l’automòbil (matriculació, hidrocarburs i circulació) es destinin de manera finalista al manteniment de les vies. Aquests impostos van generar 16.000 milions d’euros a tot l’Estat –1.700 a Catalunya– l’any 2017, xifra que a parer del club automobilístic permetria abordar les inversions necessàries.
