Catalunya és una de les comunitats amb les taxes més elevades de l’Estat. “L’IRPF és un dels impostos que més ingressos genera a les administracions i aquí hi ha bastant discriminació”, lamenta la professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Elisabet Ruiz-Dotras. A més, l’impost de patrimoni es tributa amb l’escala de gravamen pertinent i l’impost de successions és molt superior al de la Comunitat de Madrid. De fet, Madrid deixa d’ingressar més de 4.100 milions d’euros anuals pels beneficis fiscals, segons l’estudi ‘Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal’, publicat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).
Més de la meitat d’aquests beneficis, prop de 2.700 milions, provenen de l’impost de successions i donacions. La bonificació del 100% de l’impost de patrimoni provoca la pèrdua de 996 milions d’euros per a la comunitat cada any i les diferències en l’IRPF tenen un impacte de 504 milions en l’economia de la comunitat.
L’impost de successions té bonificacions del 99% a Madrid. A Catalunya, la reducció és del 80% per als menors de 21 anys i del 40% per als majors d’aquesta edat. L’impost de transmissions patrimonials és del 6% a Madrid. A Catalunya, oscil·la entre el 10% i l’11%. Per altra banda, l’impost d’actes jurídics documentats és d’un 0,75% a Madrid, en contraposició amb l’1,5% de Catalunya.
Aquesta setmana, ERC i el govern espanyol han arribat a un acord per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. Un dels punts d’aquest pacte és la creació d’un comitè bilateral per portar a terme una reforma fiscal “total, justa i progressiva” i la creació d’un grup de treball específic per a la reforma de “l’impost de les grans fortunes per acabar amb el ‘dumping fiscal'” de Madrid. “És a dir, acabar amb el paradís fiscal ‘de facto’ que la dreta s’ha muntat a Madrid i que suposa un perjudici per a la classe treballadora”, ha manifestat el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián.
Els experts coincideixen en l’existència de ‘dumping fiscal’ a algunes comunitats de l’Estat. “Consisteix a buscar una tributació més baixa amb l’objectiu d’atraure noves empreses”, resumeix el president de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) a Catalunya, Josep Alemany. Tot i això, asseguren que aquest fet no implica l’existència d’un paradís fiscal. “El paradís fiscal suposa una evasió dels impostos, mentre que amb el ‘dumping’ fiscal no evadeixes cap taxa, sinó que et localitzes on hi ha impostos menors”, resumeix la professora de la UOC.
Més enllà de la comparació amb la tributació de Madrid, Catalunya es troba també entre les comunitats amb més impostos creats, com el del cànon de l’aigua, l’impost sobre les grans superfícies o l’impost sobre les begudes ensucrades.
El president de l’AEDAF – Catalunya assegura que Catalunya té un important atractiu industrial i econòmic, però amb una tributació “una mica sobredimensionada”. En aquest sentit, alerta que “no tot és la fiscalitat i els tipus impositius, però és un element diferenciador que, davant de circumstàncies equivalents, pot afectar la decisió final dels inversors“.
El president dels Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Nacho Cornet, matisa aquesta advertència i afirma que, si bé la política fiscal de Catalunya pot posar en risc les inversions de persones físiques al territori, no és el mateix en el cas de les companyies. “Les empreses no marxaran pel ‘dumping’ fiscal perquè no obtenen cap benefici. La tributació d’una empresa a Barcelona és exactament igual que a Madrid”, afirma.
Cornet reconeix que hi ha diferències en els impostos aplicats a les companyies en ambdues comunitats, com els d’actes jurídics documentats o els de transmissions patrimonials, però afirma que tenen “poc valor” i “no són el motiu” d’un canvi en la seu social de l’empresa.
De totes maneres, la diferència impositiva té un impacte en les persones físiques, especialment de rendes altes. Per a aquest col·lectiu, el trasllat a la capital estatal, per exemple, els suposa estalviar-se l’impost de patrimoni i obtenir una gran deducció per a l’impost de successions.
En aquest context, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha negat que els ciutadans de tot l’Estat paguin les “rebaixes fiscals” de la seva comunitat i ha afirmat que Madrid només es queda “un de cada cinc euros recaptats”. En resposta a aquestes declaracions, el vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, ha replicat a Ayuso que els espanyols no paguen les rebaixes fiscals dels madrilenys en general, però sí “de les grans fortunes i dels imperis econòmics de Madrid”.
En qualsevol cas, els experts alerten de les conseqüències per a l’economia del trasllat d’empreses o persones a altres comunitats. “L’impacte és molt important perquè no afecta només l’impost de successions i patrimoni sinó també, indirectament, a la renda”, adverteix Cornet, ja que, la declaració de la renda es paga en el territori on hi tens la residència. “Si tens més inversors, més empreses, més treballadors, això afectarà indirectament a l’obtenció de més recursos”, coincideix el president de l’AEDAF – Catalunya.
Davant aquesta situació, els experts reclamen una harmonització dels impostos. La professora de la UOC assegura que “té sentit” que les comunitats autònomes puguin incidir sobre determinades taxes en funció de la seva activitat econòmica. Tot i això, assegura que hi ha un “desequilibri” en la política fiscal espanyola i demana establir una tributació “coherent”.
Per al president de l’AEDAF – Catalunya, la solució implica establir una “normativa clara i identificada” que no produeixi “alteracions tan oposades” entre els territoris de l’Estat. Alemany també reclama més seguretat jurídica i valora positivament l’establiment d’uns valors màxims i mínims, tal com proposa el govern espanyol en la seva reforma fiscal. “Sempre que això repercuteixi en què les comunitats que més estan tributant puguin ajustar impostos. No tots hem d’anar a l’alça”, matisa.
En aquest sentit s’ha pronunciat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha titllat de “perniciós i injust” que es vulgui acabar amb la situació fiscal de la capital espanyola. Ayuso ha proposat abaixar els impostos a la resta de comunitats al·legant un increment de l’ocupació i la recaptació.
El president de l’AEDAF – Catalunya assegura que la moderació de les càrregues impositives genera més incentius per a la inversió i el creixement. “Amb tributacions reduïdes es pot arribar a tenir més recaptació per increment d’activitat”, assegura, citant com a exemple la política fiscal de l’expresident dels Estats Units, Ronald Reagan.
Per la seva banda, el president dels Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya demana al Govern l’eliminació de l’impost de patrimoni. Més enllà d’aquesta petició, ha recordat la demanda dels assessors fiscals de disposar d’un sistema tributari homogeni, únic per a l’Estat.
El ‘dumping’ fiscal a Europa
El ‘dumping’ fiscal és un fenomen estès arreu del món. “A escala europea passa el mateix amb empreses com Amazon o Apple que, a través de l’enginyeria fiscal, paguen menys impostos dels que tocarien perquè tenen les seus a països com Luxemburg o Irlanda”, denuncia la professora d’Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
Aquesta tendència es podria consolidar encara més amb l’increment del teletreball. Grècia, per exemple, ofereix beneficis fiscals a l’IRPF de les persones o empreses estrangeres que s’instal·lin al país. “Grècia era tradicionalment un país molt atractiu pel turisme, però davant la situació actual ha perdut molta quota de mercat”, afirma Ruiz-Dotras.
Més enllà de la menor recaptació d’impostos en el país d’origen, aquest moviment també suposarà un impacte en l’economia. “El país amb polítiques que incentivin l’activitat, més impostos s’endurà i més part del seu PIB aconseguirà que creixi”, resumeix la professora.
Per aquest motiu, el president de l’AEDAF – Catalunya demana l’elaboració d’una normativa comuna per als països de la Unió Europea. “Una harmonització fiscal a escala europea en diferents impostos, començant per l’impost de societats, seria una bona notícia a fi i efecte que no hi hagués discrepàncies entre els Estats”, reclama Alemany.
