L’eurozona evitarà les retallades si gasta per “garantir” el creixement, segons els experts

Diversos economistes diuen que l'escalada del deute no és ara un problema però que caldrà reformar les regles fiscals

La premissa a la Unió Europea continua sent gastar per fer front a la crisi causada per la Covid-19, però els estats i les institucions europees ja miren de reüll què fer amb un deute públic que la pandèmia ha disparat per sobre del 100% del PIB a l’eurozona. Malgrat el nivell rècord, els experts creuen que la sostenibilitat no és ara un “problema” i que aquest cop els estats de l’eurozona poden esquivar l’austeritat si els diners es destinen a “garantir” el creixement. La subdirectora de Bruegel, Maria Demertzis, diu que la clau és destinar els fons a millorar la productivitat, una idea que comparteix amb Andreas Eisl, expert de l’Institut Jacques Delors, que creu que ara cal “centrar-se en el creixement”.

Malgrat la previsió d’endeutament públic del 101,7% a l’eurozona el 2020, segons els darrers càlculs de la Comissió Europea, Demertzis i Eisl defensen que l’estratègia a seguir ara ha de ser que l’eurozona se centri en garantir el creixement econòmic i no en mesures d’austeritat com en la crisi del 2008.

Amb el deute grec per sobre del 200% del PIB, l’italià escalant fins al 159,6%, el portuguès fins al 135,1% i l’espanyol fins al 120,3%, per la subdirectora de Bruegel “la qüestió del deute no és ara una urgència”, a diferència que durant la crisi del deute. 

La intervenció del Banc Central Europeu (BCE) ha estat crucial i la capacitat dels estats per sostenir el deute continuarà”, augura Demertzis, que veu en les facilitats que la institució monetària ha donat als estats per finançar-se una de les claus per no estar preocupada pel pagament del deute. 

L’expert de l’Institut Jacques Delors coincideix que els tipus d’interès baixos són clau per garantir la sostenibilitat del deute dels països més endeutats, però el professor honorífic del College of Europe Stefano Micossi es mostra més preocupat per l’endeutament públic a l’eurozona. “La pandèmia no només està danyant dràsticament el nivell del PIB, sinó també la productivitat i l’ocupació. Hi haurà un creixement enorme de la desigualtat i moltes dificultats socials”, diu Micossi, més pessimista sobre les possibilitats de creixement de la zona euro en els pròxims anys.

Per tal de garantir el creixement malgrat les conseqüències de la crisi, per Demertzis és clau utilitzar “adequadament” el finançament en els pròxims anys. “Cal posar els diners en inversions per al creixement. Si hi ha creixement és més fàcil pagar el deute“, remarca la subdirectora de Bruegel, per a qui el fons de recuperació de 750.000 milions d’euros servirà d’ajuda per afavorir el creixement.

Segons Eisl, el pla europeu per a la recuperació, amb un total d’1,8 bilions d’euros, fa pensar que la Unió Europea ha après les “lliçons” de la crisi financera. “Es va intentar reduir molt ràpidament la despesa pública i es va aplicar austeritat als països més afectats. No va funcionar en termes de creixement econòmic”, diu l’expert de l’Institut Jacques Delors. “Hem d’entendre que no cal anar ràpid”, apunta la subdirectora de Bruegel, que coincideix que l’aixecament precipitat de les polítiques de suport a l’economia va ser un dels errors que es van cometre durant la crisi financera. 

El deute, a l’alça en l’última dècada 

Amb la pandèmia i la suspensió per primer cop de les regles fiscals com a mínim fins al 2021, l’eurozona mai no havia acumulat tant deute públic i les xifres es disparen en el cas dels estats que ja registraven un deute públic alt abans de la covid-19. El deute grec escalarà aquest any per sobre del 200% del PIB, l’italià fins al 159,6%, el portuguès fins al 135,1% i l’espanyol fins al 120,3%, segons les previsions de la Comissió Europea. 

Però abans de la pandèmia, l’obstinació de la Comissió Europea per la sostenibilitat fiscal tampoc no havia apropat en l’última dècada l’eurozona a l’objectiu del 60% de deute públic que estableixen les regles, sinó tot el contrari. Del 2008 al 2019 l’endeutament públic de la zona euro ha augmentat en més de 14 punts fins al 84% del PIB. La tendència a l’alça s’havia aconseguit revertir el 2015, però la covid-19 ha fet saltar pels aires anys d’esforços fiscals. 

Però el país que més fa qüestionar la recepta basada en l’austeritat que es va donar a la crisi del deute és Grècia. Tres programes en vuit anys de rescat han fet que el país hel·lè perdi un 40% dels ingressos de les llars, un milió de llocs de feina i el 25% del PIB, però no han disminuït el deute. Grècia va tancar el 2019 amb 71 punts de deute públic més que el 2008.

El del país hel·lè, però, no és l’únic amb un fort increment del deute públic. En el mateix període de temps l’endeutament públic d’Espanya ha augmentat gairebé 56 punts, el de França més de 29 punts i el d’Itàlia més de 28 punts. De les grans economies de la zona euro només Alemanya complia l’objectiu d’un deute públic del 60% del PIB el 2019 i amb la pandèmia ja se situa 10 punts per sobre, cosa que obliga a repensar les normes. 

Canvi de paradigma sobre el deute

La subdirectora de Bruegel i l’expert de l’Institu Jacques Delors coincideixen que no hi ha motiu per pensar que el BCE canviarà l’estratègia amb què va abordar la crisi. Els dos experts creuen que mantindrà els tipus d’interès baixos, cosa que fa que els estats es financin més barat, i seguirà comprant deute de manera indirecta a través del mercat secundari. 

D’allò que sí dubten Eisl i Demertzis és que les regles fiscals que hagin de seguir els estats europeus siguin les mateixes que abans de la pandèmia. “Espero que quan es tornin a aplicar siguin diferents”, diu l’expert de l’Institut Jacques Delors, que creu que calen normes “més intel·ligents” i que “s’adaptin millor” a les característiques econòmiques dels estats. 

Amb un debat obert a la Comissió Europea sobre la reforma de les regles fiscals, Eisl defensa que “cal pensar en la situació macroeconòmica abans de tenir com a  principal objectiu complir les regles”. Segons explica, “el fet de no tenir en compte les situacions macroeconòmiques en alguns països ha tingut l’efecte contrari. Tenir com a prioritat complir les regles fiscals ha dificultat a Itàlia assolir una millor situació pel que fa al deute públic“. 

Demertzis també creu que cal abordar “d’una manera diferent” les regles fiscals, però defensa que calen normes per coordinar la política fiscal. “Hi ha motius per defensar que necessitem regles i que les continuarem tenint”, diu la subdirectora de Bruegel.

“El punt clau és si tornem a una recepta de país per país perquè, tenint en compte els nivells de deute, no serem capaços d’assolir la demanda de despesa pública que necessitaran alguns serveis. Hi haurà una depressió permanent del creixement”, alerta Micossi, que defensa que cal abordar l’endeutament amb “una política comuna”.

Pe fer-ho, el professor honorífic del College of Europe planteja que es transfereixi el deute dels estats que té el BCE al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) per mantenir part del deute fora del mercat. Segons la proposta, els bons en mans del MEDE, que finançaria les compres amb l’emissió dels seus propis valors, es podrien renovar amb un venciment molt llarg, cosa que els convertiria en “irredimibles”. Micossi admet, però, que amb les regles actuals del MEDE la seva proposta no es pot fer, però assegura estar estudiant les possibilitats legals per fer-la viable.

Sense una política fiscal que es pugui “contemplar en el futur pròxim”, la subdirectora de Bruegel subratlla que ara per ara és “crucial” la coordinació de la política fiscal europea. “La crisi grega ens va ensenyar que fins i tot un país amb una contribució econòmica molt petita pot provocar una situació enormement difícil i transmetre als mercats que es pot posar en perill l’euro. No podem ignorar la posició de deute dels altres països”, conclou.

Nou comentari