Els fons Covid deixaran enrere els treballadors en la digitalització de les empreses

Les ajudes europees van destinades a millorar tecnològicament les empreses, però la formació de les plantilles per adaptar-s’hi queda oblidada

La pandèmia de la Covid-19 deixarà xifres astronòmiques de morts a tot el món, sistemes de salut al límit i societats submergides en crisis sanitàries, socials i econòmiques. Un món que quedarà durant molt de temps capgirat i que obligarà a trobar solucions inèdites per mirar de recuperar el món pre-Covid. I el mercat laboral serà un dels àmbits que més canvis afrontarà. Milers d’empreses i autònoms a casa nostra no superaran la crisi i abaixaran la persiana per sempre més, altres en sortiran reforçades, i moltes altres necessitaran reinventar-se.  

Justament, les que sobrevisquin es veuran abocades a una transformació radical que passarà en molts casos per un procés de digitalització i tecnologització dels seus processos. Aquest és el pla de supervivència que ha dissenyat la UE amb els fons Covid-19, els Next Generation, una mena de New Deal per encarrilar les empreses cap a un futur digital, després que la pandèmia hagi posat en evidència que moltes economies eren encara analògiques, i per tant, no van poder respondre adequadament al confinament total i les restriccions posteriors per controlar la pandèmia. Però la pluja de milions està molt acotada: subvencionarà projectes empresarials que triïn els estats amb la condició que incentivin la transició ecològica i digital.

I què passa amb les persones, els treballadors analògics que han de moure’s en un nou mercat laboral digitalitzat? “És paradoxal, els fons Covid van vinculats a la digitalització, però com a mínim en el cas dels projectes catalans, no es té en compte ni l’impacte positiu ni el negatiu que tindrà aquesta digitalització en el mercat de treball. La digitalització destruirà molts llocs de treball però també en crearà de nous, és una gran oportunitat, però de moment, els fons Covid donaran lloc a treballadors deixats de la mà de Déu, bé sense feina, bé amb una feina que no podran desenvolupar perquè no s’hauran digitalitzat”, lamenta en conversa amb El Món la secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado.

La representant sindical considera que les ajudes Next Generation haurien d’anar vinculades a “una pla de formació per als treballadors que es puguin mantenir, i tenir també una formació prevista per a aquells que perdran el seu lloc de treball i hauran de ressituar-se en el mercat laboral”. Una condició, però, que no està fixada i que de facto posa molts treballadors en el punt de mira. Treballadors que quedaran descol·locats en empreses digitals. La UGT va fer un càlcul sobre l’impacte que tindria la digitalització d’empreses en l’ocupació i, com explica Gilgado, “en deu anys es perdran un milió de llocs de treball a Catalunya”. Amb aquestes xifres, afegeix la secretària de Política Sindical de la UGT, “és gravíssim que no hi hagi una política d’anticipació”, i planteja que les empreses que rebin fons per a la seva digitalització, “tenint en compte que augmentaran la seva productivitat i automatitzaran molts processos”, hagin de tenir un “pla de retorn a la societat mitjançant, per exemple, impostos”.

La formació dels treballadors per adaptar-se al futur, desemparada

Una gran bretxa tecnològica al mercat laboral

En una línia semblant s’expressa Tomàs Rubió, director del Màster de Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions de la UPF-Barcelona School of Management, que posa el focus, pel que fa a la formació i la transició digital, en el col·lectiu d’aturats de més de 45 anys: “Aquí la bretxa tecnològica és sagnant, el gap entre allò que demanen les empreses i el que poden oferir els empleats és cada vegada més gran, i s’accentuarà encara més amb els fons Next Generation, destinats a millorar les condicions de competitivitat de les empreses però que no es pregunta pels treballadors i la gent que està a l’atur i no té la formació necessària. De fet, entre els aturats de més de 45 anys, el 74% només tenen estudis obligatoris”. A més, Rubió insisteix que “els dèficits estructurals del mercat laboral, amb una taxa d’atur crònica –especialment, juvenil–, amb treballadors sense contracte o de molt curta durada, amb diversos nuclis d’activitat amb salaris baixos, accés limitat a la protecció social, desigualtats de gènere, etc., no es resoldran només amb les ajudes rebudes si aquestes no van acompanyades de polítiques públiques clarament dirigides a millorar l’ocupabilitat dels treballadors”.

Imatge d'arxiu d'una empresa
Qui forma els treballadors per afrontar el futur? De moment, ni administracions ni empreses no fan una aposta decidida

Per a aquest expert la recepta és relativament senzilla, invertir més en educació i formació: “Se sap que els països més pròspers son els que més inverteixen en innovació i educació. La inversió en educació a l’estat (beques, educació infantil i formació professional) se situa històricament a la cua europea”, argumenta el professor de la UPF-BSM, que fa una crida a “no deixar abandonats els sectors que són importants per l’ús intensiu de mà d’obra, com ara el turisme, la construcció, la distribució al detall, la salut pública, o el treball induït per al sector automobilístic”. De fet, aquest expert va més enllà i planteja que, tenint en compte “la situació estructural, les ajudes públiques i l’empatia privada, tot el conjunt de mesures haurien de dirigir-se a millorar l’ocupabilitat i facilitar la mobilitat de grans col·lectius cap a altres sectors amb millors perspectives de futur. En definitiva, una reforma laboral i social de gran calat que tingui el compromís de tots els agents implicats, administracions, patronals i sindicats”, apunta Tomàs Rubió.

Els ERTO, un pegat?

Per als sindicats, els ERTO no s’han d’entendre com un subsidi que pretén emmascarar un problema sinó com una eina “vital per al manteniment de l’ocupació mentre durin les restriccions, que ha evitat que la destrucció d’ocupació fos més greu”, apunta Núria Gilgado, que reivindica que “es faci una formació específica perquè les persones que ara estan en un ERTO i no tornaran a la seva feina puguin recol·locar-se en altres sectors”. I en aquest sentit, posa en valor un pla de la Generalitat “de formació per a persones que estan en ERTO per preparar-se per a una nova ocupació”.

Per la seva banda, el professor Rubió titlla els ERTO de “mesura de protecció pegat, perquè quan s’acabin, ressorgiran els problemes del mercat laboral”. És per això que a parer d’aquest expert, cal apostar pel “desenvolupament professional de les plantilles de treballadors menys qualificats”. I en aquest sentit, creu que cal potenciar la formació professional “via nous programes de formació, contractes de pràctiques, convenis amb centres formatius, etc”, i afegeix que “es podria utilitzar de manera més profitosa el temps no treballat i cobert per les ajudes públiques” per a aquesta finalitat.  

Comentaris

    Pep 01/05/2021 8:31 am
    Avui dia el que no sap és perque no vol Molt cómode esperar que l'empresa ens formi gratix en temps de treball Ve també el temps d'espavilar, és el que toca

Nou comentari