El TSJC tomba l’acord amb l’empresa del 85% de la plantilla d’Acciona a Nissan

El tribunal considera que el pacte "lesiona els drets" de CCOO i CGT, i hi haurà judici el 18 de març

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat l’homologació de l’acord assolit el desembre passat entre l’empresa i el 85% de la plantilla d’Acciona a Nissan (uns 440 treballadors de les seccions sindicals d’UGT, CSIF i USOC). Segons informa el Col·lectiu Ronda, el tribunal considera que la convalidació del pacte “lesionaria els drets” de les seccions sindicals de CCOO i UGT, representades al comitè i que van presentar al·legacions contra l’acord. El TSJC insta les parts en conflicte a celebrar el 18 de març el judici que ha de resoldre les demandes presentades per les diferents seccions sindicals del comitè d’empresa d’Acciona a Nissan contra l’acomiadament col·lectiu executat per l’operador logístic el passat agost.En aquella ocasió, el període consultes va finalitzar sense acord i l’empresa va optar per l’extinció dels contractes de les 560 persones ocupades per Acciona a les instal·lacions de la multinacional japonesa. L’acord subscrit entre l’empresa i el 85% de la plantilla d’Acciona al desembre servia per evitar la “judicialització del conflicte” i, entre altres mesures, contenia el compromís de participar en el procés de reindustrialització i optar als llocs de treball que es pugin generar entre els operadors logístics amb l’arribada d’un nou inversor, la creació d’un fons per finançar un pla específic de formació i indemnitzacions de com a mínim 50 dies de salari per any treballat, sense topalls per antiguitat.

“Profunda decepció” per l’auto del TSJC

Contra aquest acord, les seccions sindicals de CCOO i CGT representades al comitè d’empresa d’Acciona van presentar les al·legacions que el TSJC recull en el seu auto, argumentant que l’acord transaccional no pot ser avalat pel fet de “no estar subscrit per totes les parts intervinents” i, per tant, “lesiona els interessos” de les pròpies seccions sindicals. Josep Pérez, advocat del Col·lectiu Ronda, ha mostrat la seva “profunda decepció” per la decisió del TSJC de no atorgar el seu aval a un acord que ha estat aprovat per un 85% de la plantilla.

“Podia haver estat homologat sense interferir en absolut en el dret de les seccions sindicals que no han volgut participar en el seu assoliment a mantenir la via judicial i instar la nul·litat de l’acomiadament col·lectiu”, ha recordat Pérez, que veu “factible” aconseguir la nul·litat de l’acomiadament col·lectiu però avisa que això “no garanteix majors indemnitzacions a la plantilla ni, sobretot, la possibilitat de conservar un lloc de treball, que és la principal motivació que ens ha mantinguts oberts al diàleg i a la negociació”.

“Al nostre criteri, creiem que les conseqüències d’una futura sentència, fins i tot en cas d’apreciar la nul·litat de l’acomiadament col·lectiu, no seran tan positives pels treballadors com ho són els termes de l’acord”, ha sentenciat l’advocat del Col·lectiu Ronda. “Si hem de celebrar el judici, ho farem i defensarem a una plantilla que ha estat exemple de lluita i compromís en defensa dels seus llocs de treball”, ha assegurat Pérez. “Però fins aleshores no defallirem i estudiarem totes les opcions que la legislació ofereixi per fer respectar la voluntat majoritària de la plantilla i impedir que una minoria obligui a acudir a un judici que van optar per evitar”, ha conclòs el lletrat.

Comentaris

    JordiP 03/03/2021 10:03 am
    Als anys 90 (crec recordar), Redondo i Camacho van demanar que el Gobierno implantés una "taxa de contribució a la negociació sindical colectiva", o cosa similar. Clar i català, el que volien era una quota sindical obligatòria que afectés tots els treballadors d'Espanya. O sigui, algo així com la quota sindical del sindicat vertical franquista. L'excusa era que tots els treballadors no afiliats als sindicats també es beneficiaven de les millores obtingudes perla negociació sindical que aquesta era liderada pels sindicats. És lògic: com que aleshores l'afiliació (voluntària) apenes arribava al 10% dels treballadors, la taxa universal aportaria als sindicats una enooorrrrme quantitat de diners. Aquests són els sindicats que han protestat l'acord d'Acciona: es coneix que a ells no els ha agradat que es pugui pactar en contra de la seva voluntat. Què volien, doncs? No pactar? Ocupar les instalacions il·limitadament, amb fogueres, tendes de campanya, l'empresari penjat en efígie, barbacoes els diumenges? És així com pretenen vetllar pels interessos dels treballadors? Creuen que seguir exigint la lluna a Acciona guanyaran prestigi, afiliats i diners? Han perdut el tren. Torneu al segle XIX, espabilats, vividors!

Respon a JordiP Cancel·la les respostes