El Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) ha emès una sentència que posa fre a les estratègies d’alguns països per imposar de forma gradual l’ús de mitjans de pagament privats en detriment de l’ús de diners en efectiu. La sentència, feta pública el passat 26 de gener amb la referència C-422/19 i C-423/19, assenyala que una normativa nacional no pot excloure la possibilitat d’usar bitllets, ni contenir mesures que condueixin de fet o de dret a la supressió d’aquests bitllets.
El Tribunal estableix que, atès que la Unió disposa de competència exclusiva en l’àmbit de la política monetària dels estats membres, la moneda és l’euro, i que aquesta competència inclou una dimensió normativa dirigida a garantir l’estatut de l’euro com a moneda única, aquesta situació “s’oposa que un Estat membre adopti una disposició que determini el règim jurídic de el curs legal dels bitllets denominats en euros”.
El TJUE assenyala que “per regla general, ha de ser possible complir una obligació pecuniària mitjançant aquest pagament en efectiu”. No obstant això, la competència exclusiva de la Unió no impedeix a un Estat membre adoptar una mesura que obligui aquesta administració a acceptar pagaments en efectiu per part dels administrats “, o que aquesta pugui introduir una excepció a aquesta obligació només quan sigui d’interès públic, proporcionada a la mateixa, i a més no afecti persones amb dificultat d’accés a altres mitjans de pagaments alternatius als diners en efectiu.
Un règim d’excepcionalitat que porta el TJUE a establir que “correspon als òrgans jurisdiccionals comprovar si aquesta limitació és proporcionada a aquest objectiu, en particular tenint en compte que els mitjans legals alternatius de pagament podrien no ser assequibles fàcilment per a tots, el que suposaria que s’hagués de preveure una possibilitat de pagament en efectiu per a les persones que no tinguessin accés a aquests mitjans”.
Igualment, la sentència empara l’estratègia de la Unió Europea i alguns estats membres de protecció dels consumidors més vulnerables; això coincideix amb el ferm rebuig de el Banc Central Europeu a diferents iniciatives nacionals que pretenen limitar de manera desproporcionada l’ús de diners en efectiu, discordants amb la seva estratègia basada en els dos pilars de disponibilitat d’un euro físic i un euro digital.
Més democràtic, accessible i universal
La sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea dóna suport amb aquest plantejament les veus que s’alcen cada vegada més en favor del caràcter integrador dels diners en efectiu i de la necessitat de la seva protecció i defensa, especialment per garantir els drets d’igualtat en l’ àmbit de l’accés als mitjans de pagament.
I és que, segons les dades de l’última enquesta sobre ús dels mètodes de pagament publicada pel Banc d’Espanya se segueix confirmant que l’efectiu és el mètode preferit pel 53% dels espanyols, arribant fins al 74% i el 82% en el cas dels majors de 64 anys o els menors de 24, respectivament.
Segons les dades de desembre de 2020 de el Banc Central Europeu, els diners en efectiu continuen protagonitzant a Espanya fins al 83% de les transaccions comercials. Amb motiu de la presentació dels resultats d’aquest estudi, Fabio Panetta, membre de Comitè Executiu de l’entitat, ha assenyalat que “la llibertat dels consumidors per triar el seu mètode de pagament és primordial per a nosaltres. Per això tractem d’assegurar que l’efectiu sigui acceptat, i estigui disponible, en qualsevol lloc de la zona de l’euro “.
