David contra Goliat. Missions milionàries, llargues i destinades a afavorir serveis que no arriben a peu de carrer, o missions barates, ràpides i amb incidència directa en la nostra vida. O els grans satèl·lits i les grans corporacions, o els nanosatèl·lits i les start up. En definitiva, o l’economia de l’espai que havíem conegut fins ara, dominada pels gegants americans, russos i xinesos, o l’economia del Nou Espai, oberta a regions i països amb un gran capital tecnològic i humà però amb molts menys recursos públics a l’abast. Catalunya, amb una trentena d’empreses de primer nivell del sector espacial, i amb més de 200 que fan tasques auxiliars, però també amb una quinzena de centres de recerca i innovació punters en aquest àmbit, reuneix les condicions necessàries per ser una peça rellevant en la construcció a nivell mundial d’aquest Nou Espai. A la UE, l’economia de l’espai ja genera el 10% del PIB –a Catalunya suposaria 25.000 milions d’euros-, ocupa 250.000 professionals i en els propers cinc anys rebrà una injecció de 14.500 milions d’euros de la Comissió Europea.
Davant de l’oportunitat que suposa per a l’economia catalana la possibilitat d’irrompre en un terreny fins ara reservat per a les grans potències, a finals del 2019 la Generalitat va impulsar l’Estratègia NewSpace de Catalunya, que aquest cap de setmana oficialitza el tret de sortida amb el llançament de l’Enxaneta, el primer nanosatel·lit català que arribarà a l’espai: s’enlairarà des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, previsiblement aquest diumenge, ja que aquest dissabte s’ha hagut d’ajornar l’operació a última hora. La seva missió serà desplegar serveis de connectivitat global d’internet de les coses a tot Catalunya, és a dir, que permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors situats a tot el territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. Per exemple, es podrà monitoritzar el cabal dels rius i les reserves d’aigua per fer més eficient la gestió de l’aigua, el seguiment i protecció de la fauna salvatge, la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots, el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.
El nou espai, un “vestit a mida” per al tarannà català
“L’espai és un sector clau de futur per a Catalunya com a país, perquè porta reindustrialització, té una clara projecció internacional i aporta alt valor afegit. Té tots els ingredients per consolidar-se com un sector estratègic per enlairar l’economia catalana”, defensa en conversa amb El MÓN Mònica Roca, enginyera i fundadora del grup d’empreses isardSAT, amb seus a Barcelona i el Regne Unit, que es dediquen a la investigació en l’àmbit de l’observació de la Terra mitjançant el processament de dades d’instruments a bord de satèl·lits artificials i a la creació de serveis per prevenir i mitigar els efectes del canvi climàtic. Roca, que també presideix la Cambra de Comerç de Barcelona, considera “una oportunitat única” que Catalunya aposti per la nova economia de l’espai, “menys lligada les administracions i els governs, perquè està totalment deslligada de la defensa, a diferència del sector clàssic de l’espai. Per contra, el nou espai permet projectes molt més àgils, amb pressupostos i temps molt més reduïts, i per tant, amb un enfocament comercial molt més clar perquè hi ha un producte molt definit. Pràcticament, un vestit a mida per al tarannà de les empreses catalanes que no podem desaprofitar”, alerta Roca.
Sateliot, que treballa per crear una constel·lació d’un centenar de nanosatèl·lits per oferir serveis de connectivitat IOT –l’internet de les coses- fora de les ciutats, on actualment no arriba aquesta cobertura, també veu en l’economia del nou espai el tren que Catalunya no pot deixar passar. “L’Enxaneta és important, però que no ens despisti d’allò veritablement potent, i és que la Generalitat aposta per un sector que pot ser clau en el manteniment de l’estat del benestar, que els sectors tradicionals problablement no podran mantenir”, assenyala a El MÓN Jaume Sanpera, director general de Sateliot. Sanpera veu en el nou espai un escenari similar al que va produir-se amb internet fa dues dècades: “Aleshores els americans van invertir i avui tenen grans monstres empresarials. Doncs bé, el sector del nou espai es desenvoluparà de manera espectacular en vint anys i els catalans hi hem de ser. Ara és el moment d’invertir, perquè els costos són assumibles. A més, podem recuperar molts especialistes que van marxar fora per desenvolupar projectes i que ara voldrien tornar a casa. Tenim empreses, tenim talent, tenim indústria i tenim universitats i centres de recerca, per tant, tenim la llavor d’una gran indústria aeroespacial en un futur proper”, defensa el CEO de Sateliot.
Roca i Sanpera coincideixen a assenyalar un altre avantatge del teixit empresarial català en aquesta nova cursa espacial. “En aquests moments l’espai està dominat per les start up, i aquí és on Barcelona i Catalunya es troben còmodes. Sabem com crear una companyia i fer-la créixer. Abans d’espai era de les grans multinacionals i ara es basa més en el desenvolupament tecnològic que en les xifres milionàries. A més, és un sector totalment global, que obrirà al món Barcelona i Catalunya”, diu Sanpera, que remarca que el món dels satèl·lits “ha posat fi al domini de les grans corporacions”. Roca, per la seva banda, insisteix que, justament perquè és un món que estarà governat per start up, “és tan important el suport de la Generalitat en aquests moments, no perquè ens estiguin finançant sempre, sinó per ajudar les empreses a enlairar-se fins que volin soles i converteixin aquest sector en un puntal fonamental de l’economia catalana”.
La recerca, una pota robusta a Catalunya
Amb una quinzena de centres especialitzats, Catalunya també és un punt de referència en recerca bàsica i la transmissió de coneixement a les empreses. En aquest sentit, Miquel Sureda, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i professor de la UPC especialitzat en propulsió espacial, considera que els grups de recerca “han de ser un pont d’enllaç amb les empreses i ajudar les start up que comencen i necessiten desenvolupar aplicacions”. Apunta que “si nosaltres fem la nostra recerca i alhora ajudem empreses petites a començar perquè facin la seva recerca a partir de la base que els donem, la nostra funció té més sentit encara”. I com els caps de Sateliot i isardSAT, aquest investigador considera vital el paper de la Generalitat: “El llançament de l’Enxaneta és la primera pedra d’un pla estratègic que per primera vegada compromet la Generalitat a donar suport a aquest ecosistema, amb diversos projectes que ja estan en marxa. El sector de l’espai és molt transversal i internacionalitzat, i Catalunya hi pot tenir un lloc destacat perquè ara ja podem superar una barrera que era infranquejable en l’espai tradicional, on només hi havia lloc per a projectes de grans dimensions”, apunta Sureda, que posa de manifest que “l’economia del futur passa per l’alt valor afegit i el coneixement, ingredients que té el sector de l’espai i que hem de rendibilitzar amb una triple aliança entre recerca, empresa i administració”.
3 
