Vacunar-se contra la Covid-19 és la via més directa per aconseguir la immunitat de grup i vèncer la pandèmia. Però la producció a escala mundial està essent insuficient per proveir la demanda global. Els estats amb capacitat tecnològica i econòmica per cooperar amb les farmacèutiques i desenvolupar i produir vacunes se’n surten, però països tercers queden a expenses d’importacions. En aquest context, creix el nombre de països, ara avalats pels EUA i Rússia, que reclamen una exempció temporal sobre els drets de propietat industrial de les vacunes, és a dir, que s’alliberin les patents, per tal d’accelerar el ritme de producció de dosis. Entre ells, França, Itàlia i Espanya. Però a l’altre cantó hi ha els països que s’hi oposen perquè consideren que alliberar patents posa en risc la viabilitat de les farmacèutiques que han invertit grans quantitats de diners per investigar i trobar una vacuna anti-Covid, els costos de la qual no podrien amortitzar. Aquí Alemanya és la gran defensora. Sigui com sigui, el món assisteix a una col·lisió clara entre salut pública i interessos comercials legítims de les farmacèutiques.
Alliberar patents és la millor recepta?
Si es manté el ritme de producció de vacunes actuals, es calcula que nos serà fins a mitjans del 2022 s’hauran produït prou dosis per a tota la població mundial. Però alliberar patents és la solució? “Si vacil·lem i no actuem amb rapidesa ja no podrem fer res perquè la gent s’haurà mort i el virus haurà mutat més a mitjans del 2022. A priori, tot indica que la llicència obligatòria o l’alliberament de les patents podria ser la solució amb la qual es podria augmentar el nivell de producció de vacunes i, d’aquesta manera, garantir-ne l’accés a la població. No obstant això, alguns experts alerten no hi ha certeses que amb la llicència obligatòria es resolgui el problema de producció a curt termini. “La posada en marxa de la fabricació de les vacunes requereix, per part dels qui assumeixin aquest repte, coneixement sobre tecnologies noves, com l’ARN missatger, així com infraestructures habilitades perquè aquesta producció tingui lloc amb totes les garanties”, explica a El Món Mercedes Avilés, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, agent de la propietat industrial i experta en patents.
Coincideix amb aquesta reflexió el director del màster en administració i direcció de serveis sanitaris de la UPF-BSM, Vicente Ortún, en conversa amb El Món: “Alliberar les patents no és una vareta màgica, perquè el procés legal és llarguíssim -podria arribar a allargar-se un parell d’anys- i perquè les instal·lacions requerides per produir una vacuna són descomunals, no muntes una planta de producció d’un dia per l’altre. Per tant, encara que sigui ben intencionat i que realment cal un debat a fons sobre les patents sanitàries, que cal reformular al meu entendre, ara no és el moment, hem de fer via perquè la urgència màxima és que arribin vacunes a tot el món”.
I és que si bé hi ha consens que cal accelerar la producció de vacunes de forma immediata, alliberar les patents és, a parer d’aquest expert, una cortina de fum que distreu del veritable problema que representa “la minsa capacitat industrial que hi ha a hores d’ara”. Ortún considera que la solució més eficaç passa per una “inversió público-privada tant per a la producció de vacunes com per als components que a hores d’ara escanyen els subministraments”, i reclama “expandir les llicències voluntàries, especialment les que es venen a cost marginal, com AstraZeneca i Jansen”. I en paral·lel, Ortún considera urgent que determinats països “deixin d’acaparar vacunes i donin tots els excedents acumulats”. I és que països com el Canadà tenen estocs per vacunar fins a tretze vegades la seva població. Tot plegat, amb la decisió política d’augmentar la dotació del Fons d’Accés Global per a Vacunes (Covax).
De fet, una part important dels fons destinats a la recerca i el desenvolupament d’aquestes vacunes contra la COVID-19 s’han finançat amb recursos públics. És per això que els experts també consideren que hi hauria d’haver un retorn a la societat i una participació en els drets de propietat intel·lectual o en els beneficis obtinguts per les farmacèutiques. Però per quina raó la producció és insuficient? “El problema actual és que les empreses que han patentat les vacunes no compleixen els acords de lliurament de les dosis acordades i no en compleixen la producció promesa, la qual cosa provoca retards en la possibilitat de vacunar i en la lluita contra la pandèmia”. Així ho assegura Oriol Yuguero, metge i professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Aquest expert en bioètica també alerta que les vacunes actuals poden frenar les variants actuals de Covid-19, però el futur de l’eficàcia d’aquestes és incert perquè “poden aparèixer noves mutacions, la qual cosa posa en risc la nostra capacitat de poder controlar la infecció“, afegeix Yuguero.
Per altra banda, països com Alemanya -amb una indústria farmacèutica potent- alerten que alliberar patents provaria un efecte desmotivador en el sector de cara a futures inversions en recerca de nous medicaments. Hi coincideix la professora Mercedes Avilés, que considera que “l’exempció temporal de drets sobre la vacuna podria portar el titular de la patent a no recuperar la inversió feta en el desenvolupament de la vacuna i a l’obligació d’haver de compartir know-how amb tercers, la qual cosa podria traduir-se en una pèrdua de competitivitat”. En aquest sentit, la professora col·laboradora de la UOC i experta en patents alerta que l’alliberament d’aquestes patents podria establir un precedent en relació amb el desenvolupament de noves vacunes o fàrmacs no només contra la COVID-19, sinó també contra malalties que originessin nous problemes de salut pública. “Aquest nou escenari podria minvar la motivació de la indústria farmacèutica per llançar noves línies de recerca amb les quals poder donar solució a aquests problemes”, sentencia.
Si els EUA i Rússia s’han posicionat a favor de l’alliberament de les patents, la UE encara no s’ha mullat. La Comissió Europea té una reunió els propers 8 i 9 de juny que serà clau en aquest sentit. Però com remarca Avilés, “la UE no ho tindrà fàcil, per defensar l’alliberament de patents, perquè hi ha molts països que s’hi oposen, sobretot on hi ha lobbys farmacèutics potents, i posar d’acord 27 estats no serà una tasca senzilla”. En tot cas, aquesta experta coincideix amb Vicente Ortún que la sortida més ràpida és la col·laboració público-privada “liderada per UNICEF, apostant per accelerar la producció de vacunes destinades als països en vies de desenvolupament. L’alternativa real és una col·laboració del sector públic i privat que sigui més eficient que fins ara”, conclou.
