La Generalitat ha condicionat el retorn de la paga extraordinària que els funcionaris van deixar de percebre el 2013 i 2014 a l’augment de la regla de despesa de les autonomies. El Govern es va comprometre a iniciar enguany el retorn de la paga extra de 2013 amb el pagament d’un 10% inicial -uns 50 milions d’euros- a la darrera reunió de la Mesa General de la Funció Pública del juny de 2017 però el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha dit aquest divendres que per ara no es podrà fer perquè no tenen prou marge de despesa. Puigneró ha promès que negociarà amb l’Estat la flexibilització dels criteris de càlcul de la despesa de 2018 i 2019 per poder retornar les pagues extra de 2013 i 2014. Ho ha dit després de la primera reunió que ha mantingut amb els sindicats majoritaris de la funció pública -UGT, CCOO i IAC- en el marc de la Mesa General de la Funció Pública, que ha acabat sense acord. A la reunió, el Govern també ha proposat un increment salarial de l’1,95% el 2018 aplicable a partir de la tardor amb efectes retroactius.
Puigneró s’ha compromès a negociar de forma conjunta amb el departament d’Economia amb els ministeris corresponents que s’augmenti la regla de despesa, que és la que permet gastar més diners que l’any anterior. El conseller ha remarcat que el Govern manté el “compromís” de començar el retorn de les pagues extra i ha esperat poder-ho fer al més aviat possible. Tanmateix, ho ha condicionat a la negociació amb l’Estat.
Els sindicats han rebutjat la proposta tot i estar d’acord amb algunes de les mesures, com l’augment salarial. Els representants sindicals han criticat que no s’han donat prou concrecions. “Després de tants anys esperant i després de tantes retallades els treballadors [de l’administració pública] es mereixen concrecions més importants”, ha dit el representant de CCOO Joan María Sentís. “Ja toca posar dates concretes” en relació al retorn de les pagues extra, ha afirmat Sentís, que ha dit que el 2018 ja haurien de poder cobrar la de 2013.
La proposta d’augment salarial del Govern recull l’increment retributiu màxim de l’1,5% autoritzat per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, amb efectes a partir del gener de 2018, i un 0,25% addicional, com a conseqüència de l’assoliment dels objectius de creixement del PIB de 2017. A banda, Puigneró també ha plantejat un altre augment addicional del 0,2%. El titular de Polítiques Digitals i Administració Pública ha remarcat que és una “millora” respecte la proposta de l’Estat pels funcionaris de totes les administracions.
La representant de la UGT Encarna González ha dit que esperen que de cara al setembre es mantingui la proposta d’augment addicional del 0,2%, la qual cosa no s’ha assegurat per part del Govern. González també ha afirmat que cal millorar el model de l’administració pública amb una llei de funció pública. Des de la IAC Assumpta Barbens ha reclamat que es negociïn altres aspectes com la jornada de 35 hores i els drets dels interins.
Barbens ha lamentat que a la proposta “no hi ha un calendari real de l’augment retributiu” ni “retorn de les pagues”. “Estem fartes de veure propostes que després no es compleixen”, ha dit la representant de la IAC, que ha criticat que la Generalitat va ser “capdavantera en retallar” i ara és “última en retornar”.
Cobrament de la baixa laboral des del primer dia
Un altre de les propostes de la Mesa és establir la percepció del 100% del sou en cas d’incapacitat temporal des del primer dia de la baixa laboral i en tots els supòsits. Una mesura que el Govern ha proposat aprovar juntament amb el decret llei de l’increment salarial, que ha plantejat fer a partir de l’octubre. El cost d’aquesta mesura, juntament amb el de l’increment salarial de l’1,95%, seria d’un total de 279 milions d’euros.
Reducció de la temporalitat
D’altra banda, el conseller també ha expressat el compromís del Govern de reduir la temporalitat amb l’aprovació d’una oferta pública de 30.000 places, tal com va anunciar la setmana passada en comissió parlamentària.
