El dèficit de l’Estat supera el 10%, mentre que el de Catalunya és inferior al de l’any anterior

Montero destaca que s'ha "blindat" les autonomies

El dèficit del conjunt de les administracions públiques de l’Estat espanyol es va enfilar fins al 10,09% del PIB el 2020 i es va situar en 113.172 milions d’euros. Es tracta d’un augment de 77.557 MEUR en relació amb l’any anterior, quan s’havia situat en el 2,86% del PIB. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat l’increment per l’augment de la despesa pública per combatre la pandèmia i ha destacat que l’administració central ha assumit la major part de despesa pública amb les transferències a les autonomies i la seguretat social. Les transferències a les comunitats van créixer un 35,2% (42.013 MEUR). En aquest sentit, Montero ha remarcat que el govern espanyol ha “blindat” a les autonomies i a la Seguretat Social.El dèficit del conjunt de l’Estat augmenta fins al 10,97% si s’hi inclou la reclassificació de la Sareb. En roda de premsa aquest dilluns, Montero ha destacat que, tot i això, ambdues xifres se situen per sota de l’11,3% que va preveure el govern espanyol i que és el que va comunicar a la Comissió Europea.

L’administració central ha assumit gairebé el 70% de tot el dèficit mentre que les autonomies han millorat en relació amb el 2019. Les comunitats van tancar el 2020 amb un dèficit del 0,21% (2.306 MEUR) mentre que l’any anterior era del 0,57% (7.105 MEUR). La ministra ha argumentat que sense les transferències les autonomies haurien registrat un dèficit del 2,6%. Catalunya registra un dèficit del 0,35% (755 MEUR). El 2019 va ser del 0,62% (1.457 MEUR). D’altra banda, nou autonomies van acabar el 2020 amb superàvit. Segons Montero, aquestes dades de dèficit de les autonomies “desmunten les crítiques totalment infundades”.

El conjunt d’administracions han registrat un augment de la despesa de 53.070 MEUR dels quals el 85% correspon a mesures adoptades per mitigar els efectes de la pandèmia. D’aquests, 21.520 MEUR corresponen als ERTO, prestacions de cessament d’activitat i incapacitat temporal. La caiguda d’ingressos va ser de 24.487 MEUR, un 5% menys. La recaptació fiscal va caure un 7,8% (-21.674 MEUR). Els impostos indirectes van caure un 11,8% i els directes un 3%. Les cotitzacions socials van augmentar un 0,8%. La recaptació de l’Agència Tributària va caure un 8,8% amb una caiguda de l’impost de Societats del 33,2%. L’IRPF, en canvi, va augmentar un 1,2% per l’efecte dels ERTO.

L’administració central va registrar un dèficit del 7,49% (84.051 MEUR). L’any anterior va ser de l’1,32%. La Seguretat Social un dèficit del 2,65% (29.685 MEUR). L’any anterior va ser de l’1,27%. Les corporacions locals van tenir un superàvit del 0,26% (fa un any era del 0,3%).

Liquidació del finançament autonòmic

Montero ha dit a les autonomies que “no es preocupin” per la liquidació del finançament autonòmic el 2022 i 2023, quan es liquidaran les bestretes de 2020 i 2021 que no inclouen la caiguda d’ingressos derivada de la crisi de la covid-19. “Adoptarem el mecanisme més beneficiós per a les comunitats”, ha assegurat Montero, que ha dit demanat “tranquil·litat”. “No es repercutirà de forma automàtica”, ha dit. La ministra ha explicat que es presentarà al juliol.

La ministra d’Hisenda ha dit que el govern espanyol no renuncia a l’estabilitat pressupostària encara que a hores d’ara la “prioritat” sigui combatre la pandèmia. Tanmateix, Montero ha esperat que el 2021 es pugui reduir el dèficit públic.

Nou comentari