La CUP ha reclamat al Govern aquest dimecres en el ple del Parlament que gestioni amb “transparència” els fons europeus Next Generation. La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, ha posat en dubte que aquests fons serveixin per cobrir interessos socials i ha expressat el temor que vagin en benefici dels interessos privats, també a Catalunya. En una interpel·lació al conseller Jaume Giró, Reguant ha dit: “Quina és la manera amb què pensa gestionar els fons: de la mateixa que posa el lucre per davant del bé comú? La que busca sobirania? Si tots els fons van a empreses privades de quina sobirania parlem?”, ha dit Reguant.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha defensat el projecte europeu i els fons Next Generation. Segons el conseller, els fons “tenen un bon disseny: hi ha uns fons estructurals i altres extraordinaris”, que serveixen per corregir desigualtats entre els membres de la Unió. Reugant li ha replicat, però, que aquests fons haurien de ser redirigits a serveis públics i no a interessos privats. La diputada cupaire ha reclamat també saber quines són les empreses del país estan interessades en aquests fons europeus que han d’arribar a Catalunya.
Giró ha defensat Europa com “un dels projectes de solidaritat interregional i d’integració social que més èxit han tingut en la història de les relacions internacionals”. El conseller ha afegit que “personalment crec que Europa és un projecte genuïnament polític, que ha posat de manifest la generositat dels països més rics envers els més pobres, promou el progrés econòmic i les llibertats polítiques i la justícia social”.
El conseller també ha subratllat “que els valors democràtics europeus i l’estricta separació de poders són els que s’estan expressant en els mecanismes de protecció jurídica que s’han activitat a Bèlgica, Itàlia i Alemanya per garantir els drets del president Puigdemont i els exiliats polítics”. Així doncs, Giró ha insistit que “Europa és un bon projecte polític i ens hem de sentir orgullosos de formar-ne part”.
Dels fons Next Generation, 750.000 milions, 152.000 corresponen a l’estat espanyol i 2.000 dels quals han d’arribar a Catalunya. D’aquests 2.000, 241 milions són per a la sanitat pública, assignats pel Ministeri de Sanitat; 306 són per a productes i serveis de salut; també hi ha una línia de 427 milions per a millores en edificis de l’àmbit de la salut i l’ensenyament. El problema, ha reconegut Giró, “és Espanya” perquè ha optat per una gestió centralitzada dels fons i les comunitats autònomes han quedat relegades a ser una “gestoria”.
